Heroïnes del nostre temps
Les escriptores Taslima Nasreen, Ayaan Hirsi Alí i Nawal al Saadawi són algunes de les dones amenaçades i perseguides per la intolerància islamista. Elles s'han agafat seriosament els nostres principis democràtics
NICOLE MUCHNICK 11/12/2007*

Hubo un tiempo en que la juventud del mundo escogió al Che Guevara como héroe. Hasta el día de hoy, la venta de camisetas, pósters y demás chucherías con su efigie constituye un mercado floreciente. Cabe preguntarse si la juventud del mundo conoce los nombres de Taslima Nasreen, de Ayaan Hirsi Ali o de Nawal Al Saadawi. Para ser justos, al menos deberían poderse hallar algunas fotos de ellas en la sección de pañuelos fetiches y otros llaveros solidarios: las tres son mujeres, universitarias, demócratas, y las tres están amenazadas de muerte en sus países.

Wafa Sultan, Irshad Manji, Seyran Ates o Necla Kelek son también discriminadas en sus países de origen.

Estas mujeres, como otras víctimas, merecen un reconocimiento internacional.
Oriunda de Bangladesh, la escritora Taslima Nasreen tuvo la mala suerte de suscitar la cólera de los islamistas indios con Lajja (La vergüenza), novela ganadora del Premio Sajarov 1994 que denuncia el tratamiento de la comunidad hindú en su país, mayoritariamente musulmán. La autora tuvo que escapar de Bangladesh, donde varias otras obras suyas están prohibidas, al igual que en India, para no herir la susceptibilidad musulmana.

Refugiada en Calcuta, no había decidido callar y criticó en particular la condición de las mujeres en la sociedad islámica. Fue condenada a muerte en agosto de 2007 y, a consecuencia de la pasividad del Gobierno comunista bengalí ante una serie de manifestaciones violentas, tuvo que abandonar Calcuta y refugiarse en Nueva Delhi con protección policial india.

Grupos de mujeres indias piden al Gobierno que se le conceda la nacionalidad india a la autora emigrada de Bangladesh cuya visa vence en febrero de 2008. El partido Bharatiya Janata denuncia también el silencio del primer ministro y exige un debate en el Parlamento. No obstante, en los hechos da la impresión de que las autoridades indias la están empujando suavemente a marcharse, aconsejándole que busque un país acogedor fuera del continente. "Si Taslima vuelve a Calcuta, la izquierda perderá el voto musulmán", amenaza un responsable musulmán local que representa alrededor de un 30% del electorado. "Hay peligro de nuevas violencias. El Gobierno debe elegir entre ella y nosotros".

¿Cuánto pesa la libertad de pensamiento, el valor y la vida misma de una mujer ante la pérdida de las elecciones a favor de los islamistas?

Amenazada de muerte por los islamistas del mundo entero, Ayaan Hirsi Ali, escritora y diputada holandesa de origen somalí, vive actualmente en un "lugar seguro" de los Países Bajos con protección policial. ¿Por qué esta escritora de 38 años con aspecto de top model, diputada liberal, sumamente inteligente y cargada de diplomas, ha de temer por su vida y suscitar una justa entre algunas de las grandes mentes europeas imbuidas de tolerancia?

"Esta mujer es peligrosa, esta mujer está en peligro", según lo resume Pierre Haski de Rue 89. Podría convertirse en "la primera refugiada occidental desde el Holocausto", escriben Sam Harris y Salman Rushdie (a quien no se le puede negar un conocimiento íntimo del problema). La historia de Ayaan es ejemplar: de estricta obediencia musulmana en su infancia, víctima de la ablación y escapando de un matrimonio forzado, se refugió en los Países Bajos donde obtuvo la nacionalidad. En 2002, Gerrit Zalm, viceministro de Holanda, la hizo entrar en política prometiéndole protección física. Pero en 2004, mientras trabajaba con el cineasta Theo Van Gogh, éste fue degollado por los islamistas, quienes unieron este asesinato con la amenaza de muerte para la joven diputada liberal. Para que la carta de amenaza no pasara desapercibida, se la encontró clavada en el pecho del joven con un cuchillo de carnicero. Ayaan Hirsi Ali se exilió por un tiempo en Estados Unidos, donde prosiguió su investigación sobre las Luces en el Islam, pero perdió los fondos destinados a su seguridad que le había concedido su Gobierno.

En Francia circuló una petición para que se le concediera la nacionalidad francesa, algo que no despertó el entusiasmo de las autoridades. "Europa es cobarde", escribió Salman Rushdie. En realidad, Ayaan Hirsi Ali desorienta a los "especialistas" de la intolerancia. Se declara atea y cita a Voltaire: "El Corán es obra del hombre, no de Dios", escribe. "Por consiguiente debemos interpretarlo y adaptarlo según los tiempos modernos. Abandoné el mundo de la fe, de la ablación genital y del matrimonio en aras al mundo de la razón y la emancipación sexual. Después de este viaje, me consta que uno de estos dos mundos es simplemente mejor que el otro". Pero su juicio sobre la actitud occidental es lapidario: "La colonización y la esclavitud han creado un sentimiento de culpabilidad en Occidente que lleva a la gente a adular las tradiciones foráneas. Es una actitud perezosa y hasta racista".

Las afirmaciones de Ayaan Hirsi Ali no gustan a todo el mundo. Es así que tanto Timothy Garton Ash como Ian Buruma han criticado su pensamiento radical.

"Ayaan Hirsi Ali es hoy una valiente, abierta y un tanto simplificadora fundamentalista de la Ilustración -escribe el primero-. No estoy convencido de que declaraciones públicas como las que ha hecho Ayaan Hirsi Ali acerca de que el Islam es 'atrasado' y su profeta 'perverso', sirvan para algo". Por el bien de todos, en una palabra, Ayaan haría bien en defender su vida pero endulzando su pensamiento y sin criticar demasiado a sus verdugos.

"Es la paradoja del multiculturalismo -responde el autor francés Pascal Bruckner-, que otorga el mismo tratamiento a todas las comunidades pero no a los individuos que las componen, negándoles la libertad de liberarse de sus propias tradiciones...". Para cerrar un debate tan profundo como vital para Europa, el célebre escritor sueco Lars Gustafsson sugiere "dos axiomas bastante obvios:

-La tolerancia de la intolerancia engendra intolerancia;

-La intolerancia de la intolerancia engendra tolerancia".

¿Más nombres? No hace falta recordar la historia de la birmana Aung San Suu Kyi, cuyos 16 años de arresto domiciliario alternándose con simulacros de liberación son, junto con la represión sangrienta de sus sostenedores, el pasatiempo preferido de los dictadores birmanos. Casi desconocido es, en cambio, el caso de la catedrática birmana Aung Ma Tin Yee, amenazada y exiliada en Tailandia, en donde codirige la All Ethnic International Open University como así el Empowering Women of Burma, un movimiento de mujeres que ella misma fundó en 1992.

Discriminadas en sus países de origen, amenazadas, exiliadas, son también la sirio americana Wafa Sultan, la asiática Irshad Manji, nacida en Uganda, la turca alemana Seyran Ates, y la turca Necla Kelek, todas ellas culpables de haberse tomado en serio nuestros principios democráticos.

La decana de nuestras heroínas es probablemente la egipcia Nawal Al Sadawi. Conocidos son sus méritos -diplomada en la Universidad de El Cairo y en Columbia University de Nueva York, investigadora en la Facultad de Medicina de Ain Shams, en El Cairo, repetidamente encargada de misiones por cuenta de las Naciones Unidas, ex consejera de la Comisión económica de las Naciones Unidas en África Occidental, comprometida autora de 45 libros, muchos de ellos premiados y traducidos a más de 30 idiomas-. Nawal Al Saadawi es una luchadora incansable por la emancipación de la mujer en el Islam, por la recuperación del nombre materno asociado al paterno, por el aborto, contra la ablación y contra el abuso sexual de los niños. En un Egipto en el que un 91% de las mujeres ha sufrido la ablación, "el velo mental es el más peligroso -escribe-, porque es invisible. El sistema educativo y los medios de prensa colaboran para velar las mentes".

Encarcelada repetidamente, Nawal Al Saadwi vive exiliada desde abril de 2007. El detonador fue esta vez la reedición en enero de una obra de teatro escrita varios años antes titulada Dios dimite de la cumbre, en la que Dios aparece como un espíritu, ni mujer ni hombre. No es demasiado políticamente correcto pedir para estas mujeres, como para muchas otras, verdaderas víctimas de nuestro tiempo, junto con el derecho a expresarse libremente y a elegir su vida, un reconocimiento internacional a la altura de sus méritos.

* Nicole Muchnik és pintora i escriptora.

POQUES DONES HAN REBUT EL NOBEL DE LITERATURA

Els premis nobel tenen el seu inici el segle passat, l’any 1901. Al
llarg de les convocatòries els nobels de literatura han estat
guardonats en 101 edicions. Enguany 2007 ha estat l’escriptora
britànica Doris Lessing de 88 anys “per la seva èpica narrativa de
l’experiència femenina”. Doris Lessing és l’onzena dona guardonada
entre les 101 premis que s’han atorgat a la modalitat de literatura.
Les altres dones literates han estat: Selma Lagerlöf (Suècia 1909),
Grazia Deledda (Itàlia 1926), Sigrid Undset (Noruega 1928), Peral S.
Back (EEUU 1938), Gabriela Mistral (Chile 1945); Nelly Sachs (Alemanya
1966), Nadine Gordimer (Sudáfrica 1991), Toni Morrinson (EEUU 1993),
Wislawa Szymborska (Polònia 1996) i Elfriede Jelineck (Austria 2004).
Entre totes les convocatòries al llar de 106 edicions només 34 dones
(incloses les literates) han rebut algun premi. Aquestes xifres ho diun
tot per sí soles. La discriminació vers la dona al llarg de la història
de la humanitat torna a ser palesa un cop més.
La funció dels nobels, és la de premiar les persones la labor de les
quals hagués sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels
camps premiats: física, química, medecina, literatura i pau.
Som a punt d’entrar a l’any 2008 i encara no es vol visibilitzar amb
justícia la tasca de mitja part de la població del planeta! Potser
haurem de suggerir al jurat que atorga els premis una llarga llista de
dones a cadascuna de les modalitats que premien.

Girona és la província amb menys percentatge de regidores a Espanya

DDEG, GIRONA La província de Girona ocupa la darrera posició de les 52 -comptant Ceuta-Melilla- que componen l´Estat espanyol en percentatge de dones que són regidores en els ajuntaments de la demarcació. Així, amb un percentatge de regidores del 31,8% -sobre el total de regidors en els ajuntaments de les comarques gironines-, la demarcació de Girona es queda a 12,2 punts de la primera, que és la Rioja. Les eleccions municipals d´aquest passat maig han fet baixar a Girona fins a la darrera posició. Fa quatre anys, el 2003, la província gironina també estava en els últims llocs d´aquesta classificació, concretament, el cinquè per la cua. Per darrere, només tenia, i per aquest ordre, Tarragona, Pontevedra, la Corunya i Lugo.
Respecte de les eleccions municipals del 2003 i amb la inclusió de la llei per a la igualtat de dones i homes -obliga que, almenys, el 40% de les persones d´una llista siguin d´un sexe, per afavorir la inserció de les dones en la política-, la demarcació de Girona ha vist incrementada la representació femenina en les sales de plens dels ajuntamentes en un 7,2%, passant del 24,6% el 2003, al 31,8% de l´actualitat. La penúltima província i que precedeix la gironina en aquest rànquing és Sòria, amb un 31,9% de regidores. Ja, el tercer lloc per la cua, es troba a dos punts, i és la demarcació de Saragossa amb un 33,9%. A pesar d´ocupar la darrera posició, la demarcació gironina supera lleugerament la mitjana d´increment de dones regidores a l´Estat espanyol, que ha estat de set punts.
A nivell de comunitat autònoma, Girona es troba per sota del percentatge mig de dones regidores, que se sitúa en el 36,2%. De les províncies catalanes, la que té una major presència femenina en els consistoris és Barcelona amb un 37,6%, en segon lloc hi ha Lleida amb un 36,9% i segueix Tarragona amb un 35,1%. Per suposat, la gironina és la darrera. Aquests percentatges situen la comunitat catalana en la penúltima posició i Aragó, en l´última. La catalana ha estat, a més, la cinquena comunitat que més ha crescut en nombre d´edils femenines en les darreres eleccions municipals, per darrere de la gallega (13,9%), del País Basc (11,4%), les Balears (9,2%) i Navarra (8,7%). La comunitat autònoma amb més regidores és, com en províncies, la Rioja. En segon lloc hi ha Madrid i en tercer les Illes Balears.
En termes absoluts, el nombre de dones regidors en els municipis espanyols de més de 5.000 habitants han passat de 6.475 ara fa quatre anys a 8.431 en l´actualitat i representen un 39,4% del tots els regidors dels consistoris espanyols, enfront del 32,3% del 2003. Per comunitats autònomes, en totes s´ha incrementat el nombre de regidores i en nou d´elles -incloent´hi Ceuta i Melilla- s´iguala o supera el 40% de dones edils. Per partits polítics, el PSOE és el que més regidores ha aconseguit en el total d´edils socialistes (43,5%), mentre que en segon lloc hi ha els nacionalistes gallecs del BNG amb un 40,6%. En el tercer lloc s´iguala el Partit Nacionalista Basc i el Partit Popular amb un 40,2%.

LES DONES SÓN LES QUE MÉS PATEIXEN LES CONSEQÜÈNCIES DE LA DESERTIFICACIÓ
Mònica Ramoneda (laMalla.net)

El Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) acaba de fer públic un informe on conclou que l’impacte de la desertificació mundial afecta especialment a les dones. Segons aquesta agència especialitzada de les Nacions Unides, el fenomen ha limitat la capacitat de les dones d’atendre a les seves famílies i a la terra de la que depenen, i ha augmentat el seu volum de treball i de responsabilitats que assumeixen. El mateix informe, per una banda, denuncia l’accés restringit de les dones a la terra, aigua i bestiar; i per l’altra, insta als governs a tenir en compte el paper crucial de les dones en les tasques de restauració de zones àrides.
L'Organització de les Nacions Unides, amb la voluntat d’advertir sobre el perill d'un dels processos més alarmants de destrucció ambiental que s’està donant, va proclamar el 2006 com l'Any Internacional dels Deserts i la Desertificació.

En aquest context, des del passat dilluns i fins el proper 1 de juny, Beijing (a la Xina) acull una trobada internacional per a discutir el rol de la dona en la lluita per a combatre, precisament, la qüestió de la desertificació. En aquesta Conferència, a part del debat entorn diversos estudis presentats per organismes de diferents països (estudis que alerten de les greus conseqüències de l'escalfament global, la devastació forestal, etc.), els representants internacionals estan discutint sobre la manera en què la població femenina es veu particularment afectada pel fenomen de la desertificació i les sequeres.

El repte d’aquest encontre és, segons el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola, consensuar el reconeixement de la importància de la participació igualitària de les dones en el desenvolupament econòmic i polític, “un aspecte crucial per a detenir la degradació de les terres i la pobresa de les zones rurals”.

Segons l'ONU, cada any la desertificació i les sequeres causen pèrdues agrícoles estimades en 42 bilions de dòlars; una xifra més que alarmant i que contribueix a la pobresa, a la fam i a generar tensions socials, econòmiques i polítiques causants de conflictes. I, segons el FIDA, “en totes aquestes conseqüències, les dones en surten especialment perjudicades”.

Per la seva banda, el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, ha denunciat la discriminació de les dones en l’àmbit rural i ha lamentat les dures condicions en què viuen: “Les dones que viuen en terres seques són de les persones més pobres d'entre els pobres de tot el món; a més, donat que la propietat de la terra i del bestiar, així com la presa de decisions, segueixen corresponent de manera predominant a l'àmbit masculí, sovint les dones queden excloses de la participació en els projectes de conservació i desenvolupament de la terra, de les activitats d'extensió agrícola i del procés general de formulació de polítiques”.

SER DONA CATALANA ÉS UN GREUGE COM A TREBALLADORA!

Un any més ,dia 8 de març ,dia de la dona treballadora .Ens queden, encara, moltes reivindicacions per fer!
La incorporació massiva de les dones al mercat laboral no simplement degut per una necessitat purament econòmica, sinó per voluntat pròpia és relativament recent.
Ha estat una incorporació massiva però NO en termes d’ IGUALTAT!
Quan parlem d’ ocupació sovint sorgeixen paraules en el discurs com “precarietat, temporalitat, discriminació “sobretot en aquells grups que autoanomem col·lectius desfavorits en el mercat laboral ,entre ells: joves, immigrants, dones...
En ocupació femenina , a més de continuar amb la taxa d’ atur més alta que la masculina, més contractes temporals, també hi ha situacions d’ assetjament sexual, de mòbbing ....
I aquest és el discurs que malauradament i forçosament estem obligats i acostumats a haver de fer!
Però avui , després de llegir l’ estudi de les diferències salarials entre homes i dones publicat recentment pel Departament de Treball en base a l’ enquesta d’ estructura salarial del 2002 (investigació que es fa cada quatre anys en els Estats membres de la U.E.) pensem que hi haurem d’ afegir un col·lectiu: CATALANES.
Partint d’ aquesta enquesta és demostra que a Catalunya el guany mitjà anual brut de les dones representa un 66,6% del salari dels homes (24.015,53 €) mentre a la resta de l’ Esat representa un 71,1% , per tant cobrem 4,5 punts per sota de les dones de la resta de l’ Estat. Tenint en compte l’ IPC català això ens dóna un poder econòmic molt més baix pel sol fet de viure a Catalunya.
En aquest mateix estudi es demostra que les dones patim :
Segregació horitzontal , o sigui que els homes tenen més llibertat a l’ hora d’ escollir una ocupació. Les dones treballem bàsicament en tres branques : comerç, indústria i reparacions (26,20%) Administració pública : sanitat i educació (23,5 %) i serveis financers : empreses i lloguers (12,7 %).
Segregació vertical , les dones majoritàriament treballem en ocupacions a les parts inferiors de l’ escala laboral, el que provoca també una bretxa salarial entre homes i dones . Les dones no estem gaire en tasques de supervisió , fet que incrementa el salari en un 84 % .
En quan a formació , tot i que el 37% de les dones tenen una educació superior només el 26,3% ocupen un lloc on es necessita aquesta formació, per tant també es capitalitza més la formació si es tracta d’ un home.O sigui que patim també situacions de subocupació o sobre qualificació respecta a l’ oferta de treball!
Finalment, si tenim en compte que la diferència dels guany mitjà brut anual de les dones respecte als homes en els últims anys (7 anys) s’ ha reduït en 6,6 punts però ho ha fet més en la resta de l’ Estat (8,5 punt) podem assegurar que patim doble discriminació : una pel fet de ser dona i una altre pel fet de viure i treballar a Catalunya : de SER CATALANES!
Algunes fites importants aconseguides per les treballadores i treballadors són la jornada de 8 hores, la prohibició del treball infantil, el mes de vacances .... cal també unir-nos per aconseguir la plena IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES tan a nivell laboral com social. Aquest 8 de març del 2006 és un dia més per reivindicar!!

http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_87113091_1.pdf

DRAPS BRUTS A ZARA

El dissabte 5 de març, Mulheres Transgredindo va sortir als carrers de Compostela amb una nova acció:"Dia dels draps bruts a". ¡Denuncia a l'Imperi Inditex!
Inditex = Zara, Stradivarius, Oysho, Pull & Bear, Bherska, Massimo Dutti, Kiddy's,...

Sabies que la roba de Zara no es cus sola?

Sabies que és cosida per les mans de més de 60.000 dones?

Sabies que aquestes dones fan jornades laborals de més de 12 hores?

Sabies que no guanyen més de 200 euros al mes?

Sabies que s'hi deixen la pell, les mans i els ulls cosint en naus sense llum natural i mal ventilades?

Sabies que no poden separar-se de la màquina de cosir ni tan sols per anar a pixar?

Sabies que perden el treball si es queden embarassades?

Sabiess que la majoria treballa sense contracte i, per tant, sense seguretat social?

Sabies que això està passant ara i aquí, a Galícia l'any 2005?

Sabies que en països com Marroc, Xina, Índia... treballen nenes de 8 anys com a esclaves per a Inditex?

Comprens ara com és que Amancio Ortega (amo de l'Imperi Inditex) s'hagi convertit en un dels homes més rics del món?

REGULACIÓ DE LES TREBALLADORES SEXUALS

Amb el canvi penal es va aconseguir que els proxenetes passessin de ser qualificats com a delinqüents a ser designats com a “empresaris del sexe”, sosté Rosario Carracedo, portaveu de la Plataforma de Dones per a l’Abolició de la Prostitució, que lluita contra tota regulació d’aquesta activitat.
Aquesta entitat vincula la demanda “sexe comercial” a les facilitats legals, afirmant que “cada vegada són més els homes que acudeixen al mercat prostitucional i cada vegada hi ha més dones en “situació de prostitució”.
Els abolicionistes equiparen prostitució amb esclavatge, considerant l’activitat en el seu conjunt com un atemptat contra els drets fonamentals i una “violència de gènere”, ja que la gran majoria de les persones prostituïdes són dones.
Altres sectors distingeixen entre exercir la prostitució per decisió pròpia i fer-ho obligades per traficants o proxenetes. Legalment, prostituir-se no està penalitzat; una altra cosa és el tràfic de persones per a l’explotació sexual, castigada amb penes que van dels 5 als 10 anys de presó.

CARTA MUNDIAL DE LES DONES PER A LA HUMANITAT

Versió Final. Aprovada el 10 de desembre de 2004 a Kigali, Rwanda, durant la 5ª Trobada internacional de la Marxa Mundial de les Dones.

Preàmbul

Nosaltres, les dones, fa molt temps que estem marxant per a denunciar i exigir la fi de l'opressió a la qual som sotmeses per ser dones, perquè la dominació, l'explotació, l'egoisme i la recerca desenfrenada del lucre que porten injustícies, guerres, conquestes i violències tinguin una fi.

De les nostres lluites feministes i les de les nostres avantpassades que van bregar en tots els continents, van néixer nous espais de llibertat per a nosaltres, les nostres filles, els nostres fills, per a totes les nenes i els nens que, després de nosaltres, caminaran sobre la terra.

Estem construint un món en el qual la diversitat sigui un avantatge, la individualitat igual que la col·lectivitat un enriquiment, on flueixi un intercanvi sense barreres, on la paraula, els cants i els somnis floreixin. Aquest món considerarà a la persona humana com una de les riqueses més precioses. Un món en el qual regnarà, equitat, llibertat, solidaritat, justícia i pau. Un món que, amb la nostra força, som capaces de crear.

Les dones constituïm més de la meitat de la humanitat. Donem la vida, treballem, estimem, creem, militem, ens distraiem. Nosaltres garantim actualment la majoria de les tasques essencials per a la vida i la continuïtat d'aquesta humanitat. No obstant això, la nostra posició en la societat roman subvaluada.

La Marxa Mundial de les Dones de la qual formem part, identifica al patriarcat com el sistema d'opressió cap a les dones i al capitalisme com el sistema d'explotació d'una immensa majoria de dones i d'homes per part d'una minoria.

Aquests sistemes s'enforteixen mútuament. Es fonamenten i es conjuguen amb racisme, sexisme, misogínia, xenofòbia, homofòbia, colonialisme, imperialisme, esclavisme i treball forçat. Constitueixen la base dels fonamentalismes i integrismes que impedeixen a les dones i als homes ser lliures. Generen la pobresa, l'exclusió, violen els drets humans, particularment els de les dones i posen la humanitat i el planeta en perill.

Rebutgem aquest món!

Proposem construir altre món on l'explotació, l'opressió, la intolerància i les exclusions no existeixin més, on la integritat, la diversitat, els drets i llibertats de totes i tots siguin respectats.

Aquesta Carta es basa en els valors d'igualtat, llibertat, solidaritat, justícia i pau.

Igualtat

Afirmació 1. Tots els éssers humans i tots els pobles són iguals, en tots els àmbits i en totes les societats i tenen igual accés a les riqueses, a la terra, a una ocupació digna, a mitjans de producció, a habitatge adequat, a educació de qualitat, a formació professional, a la justícia, a una alimentació sana, nutritiva i suficient, a serveis de salut física i mental, a la seguretat durant la vellesa, a un medi ambient sa, a la propietat, a càrrecs de representació política i de presa de decisions, a l'energia, a l'aigua potable, a l'aire pur, a mitjans de transport, a les tècniques, a la informació, als mitjans de comunicació, a l'oci, la cultura, el repòs, la tecnologia i la ciència.

Afirmació 2. No hi ha condició humana o de vida que justifiqui la discriminació.

Afirmació 3. No hi ha costum, tradició, religió, ideologia o sistema econòmic o polític que pugui justificar el posar a una persona en situació d'inferioritat, ni permetre actes que posin en perill la seva dignitat i integritat física i psicològica.

Afirmació 4. Abans de ser cònjuges, companyes, esposes, mares i treballadores, les dones som ciutadanes de ple dret.

Afirmació 5. Les tasques no remunerades, qualificades de femenines, tasques que asseguren la vida i la continuïtat de la societat (labors domèstiques, cura de les nenes i els nens, dels familiars) són activitats econòmiques que creen riquesa i han de ser valorades i compartides.

Afirmació 6. Els intercanvis comercials entre països són equitatius i no són perjudicials per al desenvolupament dels pobles.

Afirmació 7. Cada persona té accés a un treball de justa remuneració, efectuat en condicions segures i salubres que li permet viure amb dignitat.

Llibertat

Afirmació 1. Tot ser humà viu lliure de tot tipus de violència. Cap ésser humà pertany a un altre, ni pot ser objecte d'esclavitud, ni tenir obligació de casar-se, ni sofrir treballs forçats, ni ser objecte de tràfic ni d'explotació sexual.

Afirmació 2. Cada persona gaudeix de llibertats individuals i col·lectives que garanteixen la seva dignitat, en particular: llibertat de pensament, de consciència, de creença, de religió, d'expressió, d'opinió, de viure lliurement la seva sexualitat de manera responsable i escollir la persona amb la qual vol compartir la seva vida, de votar, de ser triada o triat, de participar en la vida política, d'associació, de reunió, d’afiliar-se a un sindicat, de manifestar-se, de triar el seu domicili, la seva nacionalitat, el seu estat civil, els seus estudis, d'escollir la seva professió i exercir-la, la seva manera de desplaçar-se, de disposar de la seva persona i dels seus béns, de triar el seu idioma de comunicació respectant alhora les llengües minoritàries i les decisions col·lectives respecte de l'idioma d'ús i de treball, d'informar-se, de conrear-se, d'intercanviar idees i de tenir accés a les tecnologies de la informació.

Afirmació 3. Les llibertats s'exerceixen en un àmbit de tolerància i de respecte de l'opinió aliena, i dintre de paràmetres democràtics i participatius. Les llibertats comporten responsabilitats i deures envers la comunitat.

Afirmació 4. Les dones prenem lliurement les decisions que fan referència al nostre cos, a la nostra sexualitat i a la nostra fecunditat, i decidim per les nosaltres mateixes tenir o no tenir filles o fills.

Afirmació 5. Només en un marc de llibertat i igualtat pot exercir-se la democràcia.

Solidaritat

Afirmació 1. Es promou una solidaritat internacional entre les persones i els pobles exempta de tot tipus de manipulació i influència.

Afirmació 2. Tots els éssers humans són interdependents i comparteixen el deure i la voluntat de viure junts, de construir una societat generosa, justa i igualitària, basada en els drets humans, exempta d'opressió, d'exclusions, de discriminacions, d'intolerància i de violències.

Afirmació 3. Els recursos naturals, els béns i els serveis necessaris per a la vida de totes i de tots són públics i de qualitat, i totes les persones tindran accés a ells de manera igualitària i equitativa.

Afirmació 4. Els pobles administren els recursos naturals que es troben en els seus territoris i han de respectar el medi ambient i vetllar per la seva preservació i sostenibilitat.

Afirmació 5. L'economia de la societat està al servei d'aquelles i aquells que la componen i se centra en la producció i en els intercanvis de les riqueses socialment útils, les quals es distribueixen entre totes i tots, garantint sobre tot el benestar de la col·lectivitat, eliminant la pobresa i assegurant un equilibri entre l'interès general i els interessos individuals. És una economia amb la qual s'assegura la sobirania alimentària. No permet la recerca exclusiva del guany sense satisfacció social ni l'acumulació privada dels mitjans de producció, de les riqueses, del capital, de les terres; ni la concentració de les preses de decisió en mans d'alguns grups o d'algunes persones.

Afirmació 6. La contribució de cadascuna i de cadascun a la societat està reconeguda i es tradueix en drets socials, sigui quina sigui la funció que ocupin.

Afirmació 7. Les manipulacions genètiques estan controlades. No hi ha dret de propietat sobre l'ésser viu ni sobre el genoma humà. Es prohibeix la clonació humana.

Justícia

Afirmació 1. Totes les persones, independentment del seu país d'origen, de la seva nacionalitat i del seu lloc de residència, són considerades ciutadanes i ciutadans amb plenitud de gaudi i exercici dels seus drets humans (drets socials, econòmics, polítics, civils, culturals, sexuals, reproductius, mediambientals) d'una manera igualitària, equitativa i veritablement democràtica.

Afirmació 2. La justícia social està basada en una redistribució equitativa de les riqueses que permet eliminar la pobresa, limitar la riquesa i garantir la satisfacció de les necessitats essencials de la vida buscant millorar el benestar de totes les persones.

Afirmació 3. Es garanteix la integritat física i moral de totes i tots, es prohibeix la tortura, els tractaments humiliants i degradants. Les agressions sexuals, les violacions, les mutilacions genitals femenines, les violències específiques contra les dones, el tràfic sexual i el tràfic dels éssers humans es consideren crims contra la persona i contra la humanitat.

Afirmació 4. S'instaura un sistema judicial accessible, igualitari, eficaç i independent.

Afirmació 5. Cada persona gaudeix de la protecció social necessària per a garantir-li l'accés a l'alimentació, a l'atenció, a l'habitatge salubre, a l'educació i informació, a la seguretat durant la seva vellesa i té accés a suficients ingressos per a viure dignament.

Afirmació 6. Els serveis de salut i els serveis socials seran públics, de qualitat, accessibles i gratuïts per a tots els tractaments, totes les pandèmies i en particular per al VIH.

Pau

Afirmació 1. Tots els éssers humans viuen en un món de pau. La pau resulta en particular de la igualtat entre els sexes, la igualtat social, econòmica, política, jurídica i cultural, del respecte dels drets, l'eradicació de la pobresa que garanteixen a totes i tots una vida digna, exempta de violència, on cadascú disposa d'un treball i recursos suficients per a alimentar-se, tenir habitatge, vestir-se, instruir-se, estar protegit en la vellesa, tenir accés a les cures necessàries.
Afirmació 2. La tolerància, el diàleg, el respecte a la diversitat garanteixen la pau.

Afirmació 3. S'exclouen totes les formes de dominació, d'explotació i d'exclusió per part d'una persona sobre una altra, d'un grup sobre un altre, d'una minoria sobre una majoria, d'una majoria sobre una minoria, d'una nació sobre una altra.

Afirmació 4. Tots els éssers humans tenen dret a viure en un món sense guerra i sense conflicte armat, sense ocupació estrangera ni base militar. Ningú té dret sobre la vida o la mort de les persones o dels pobles.

Afirmació 5. No hi ha costum, tradició, ideologia, sistema econòmic o polític que justifiqui la violència.

Afirmació 6. Els conflictes, ja siguin armats o no, entre països, comunitats o pobles es resolen mitjançant la negociació, per a arribar a solucions pacífiques, justes i equitatives tant a escala nacional, com regional i internacional.

CRIDA
Aquesta Carta Mundial de les Dones per a la Humanitat fa una crida a totes les dones i a tots els homes, a tots els pobles oprimits del planeta a proclamar individual i col·lectivament el seu poder per a transformar el món i modificar radicalment els nexes que els uneixen per a desenvolupar relacions basades en la igualtat, la pau, la llibertat, la solidaritat i la justícia.

Fa una crida a tots els moviments socials i a totes les forces de la societat a actuar perquè els valors que defensem en aquesta Carta siguin veritablement posats en pràctica i perquè les instàncies de poder polític prenguin totes les mesures necessàries per a la seva aplicació.

La Carta convida a l'acció per a canviar el món. És urgent!

Cap element d'aquesta Carta pot ser interpretat o utilitzat per a emetre opinions o portar a terme activitats contràries a l'esperit d'aquesta Carta. Els valors que aquí es defensen formen un conjunt i són iguals en importància, interdependents i indivisibles; el lloc que ocupen en la Carta és intercanviable.

Què és la Marxa Mundial de les Dones?

La Marxa Mundial de les Dones és un moviment compost per grups de dones de diferents orígens ètnics, cultures, religions, polítiques, classes, edats i orientacions sexuals. En lloc de separar-nos, aquesta diversitat ens uneix en una solidaritat més global.

L’any 2000, com a Marxa Mundial de les Dones, vam redactar una plataforma política que contenia 17 reivindicacions concretes amb la finalitat d'eliminar la pobresa en el món, realitzar la distribució de les riqueses, eradicar la violència contra les dones i aconseguir el respecte a la seva integritat física i moral. Vàrem transmetre aquestes reivindicacions als responsables del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial i a les Nacions Unides, de qui no hem rebut resposta. Es van lliurar també a les persones amb càrrecs electes i a les i als dirigents dels nostres països.

Des de llavors continuem, sense descans, defensant les nostres reivindicacions. Proposem alternatives per a construir un altre món. Treballem activament en el si dels moviments socials mundials i nacionals, alhora que seguim aprofundint la reflexió sobre el lloc que ocupen i el que han d’ocupar les dones en la societat.

Amb aquesta Carta Mundial de les Dones per a la Humanitat i les accions futures reiterem que un altre món és possible, un món ple d'esperança, de vida, un món en el qual sigui agradable viure. Declarem el nostre amor a aquest altre món, a la seva diversitat i a la seva bellesa.

Més informació: http://alainet.org/active/show_news.phtml?news_id=7705

LA HISTÒRIA
DEL “BEURATGE DE LES DONES”

Temps era temps, entre les muntanyes, hi havia una petita vila on manava un rei i on, com a tots els pobles, vivien homes i dones. Però la veritat és que, com també passa encara ara a molts llocs, els homes i les dones no vivien de la mateixa manera... Ni de bon tros!
Des de feia molt de temps, i sempre amb el consentiment del bandarra del rei, els homes s’havien posat prou d’acord per poder portar un ritme de vida que no els exigís cap mena d’esforç; per això ja tenien les dones, que es feien càrrec de tot i més.
Del primer que els preocupava, la manduca, se n’encarregaven les camperoles que treballaven de sol a sol als horts i als camps dels afores del poblat, conreant fruites i verdures per menjar i per confitar o llegums per assecar, engreixant bestiar per a fer més completes les viandes i, sobretot, tenint cura de les vinyes per fer bon vi per les festes que cada nit celebraven tots els homes al castell del rei.
De la nosa més gran, el munt de criatures que hi havia a la vila, se n’encarregava l’única mestra del poble i totes les mares, que feien el que podien i més perquè els pares dels nens no haguessin de canviar cap bolquer, ni donar el menjar, ni ajudar a fer els deures, ni jugar, ni aconsellar, ni donar conversa ni res del que tots els pares haurien de fer per als seus fills...
Finalment, al poble hi quedaven dos personatges més prou especials: la Iaia Didal i la Bruixa Sàlvia.
Per descomptat al poble n’hi havia moltes, de dones grans, però la Iaia Didal, la que tothom coneixia com la Iaia Didal, era la dona més gran de totes les dones que es feien grans. Ho era tant, que amb prou feines podia ajudar a cultivar els camps a les camperoles o a tenir cura de les criatures a la mestra i les mares. És per això que el rei li feia sargir tots els vestits de tots els homes de la vila, cosa que cap altra dona no sabia fer tan bé com ella. Però a més de ser una dona gran i atrotinada, la Iaia Didal era una dona sàvia, molt sàvia, com corresponia a la seva edat, i era per això que tant la mestra com les altres dones li tenien molt de respecte i recorrien als seus consells per superar els maldecaps que els provocava la difícil situació en què es trobaven al poble.
L’única dona que s’escapava una mica de totes aquelles injustícies era la Bruixa Sàlvia, una dona sàvia com la Iaia Didal i forta com ella sola, capaç de sobreviure al mig del bosc, ben lluny del rei i els homes dèspotes que tan repugnants trobava. La Bruixa Sàlvia també era un referent per les dones del poble, les úniques que sabien a quin racó de muntanya la bruixa tenia la barraca on els feia els beuratges per guarir-les dels mals que els provocava el treball forçat.
Però heus ací que una nit, en una de les assemblees que organitzaven les dones de la vila, la Iaia Didal digué amb veu tremolosa però clara:
- Estimades companyes, fa molts anys que escolto els vostres problemes i les vostres misèries, i totes sabeu que sempre he fet tot el que he pogut per intentar fer-vos tirar endavant malgrat aquesta situació tan adversa. Però avui us dic, tot i que a algú li pugui costar d’entendre, que l’edat m’ha fet cada cop més rebel i, lluny d’amansir-me, els anys que fa que visc i que escolto com patiu les dones d’aquest poble m’han convençut que cap altra generació no pot heretar tanta injustícia i tanta humiliació. Us proposo que totes plegades traguem la força que fins ara ens ha faltat per plantar cara i posar les coses al seu lloc.
En sentir aquestes paraules un silenci sepulcral s’apoderà de l’ambient. Mai en cap assemblea de la vila no s’havia parlat tan clarament com havia fet aquell dia la Iaia Didal. La veritat és que des de feia generacions s’havia fet creure a les dones que aquesta força que ara semblava que calia treure no existia, que les dones eren febles per naturalesa, perquè sí, perquè la sort havia estat injusta amb elles, o perquè en altres temps havien fet alguna malifeta i calia que sempre més se n’avergonyissin. I a vegades, quan una falsedat es repeteix una vegada i una altra sembla que la perseverança l’acabi fent certa. Feia tant de temps que aquella era l’única versió de la realitat que difícilment algú podia imaginar una relació entre els homes i les dones en què els uns no dominessin les altres i en què la igualtat fos la que regnés. Només algú com la Iaia Didal podia fer una proposta tan valenta i lúcida com aquella.
Lentament, una remor va anar creixent; les paraules d’aquella dona gran i sàvia sempre s’havien tingut molt en compte, i malgrat la sorpresa inicial aquell cop no podia ser diferent.
Finalment, la mestra de l’escola va parlar:
- Estimada Iaia Didal, les teves paraules em commouen i dubto que puguin deixar ningú indiferent. La veritat és que només havia sentit dir semblant cosa als infants de què tenim cura al poble: no us podeu imaginar els cops que els he sentit queixar-se del fet de no poder jugar amb els seus pares, de no poder-los explicar el que fan a l’escola, de no poder anar a pescar plegats a la bassa... i del fet que les seves mares estiguem sempre atrafegades i tampoc no puguem estar prou per ells. Però el que no saben els nostres nens és que les dones sempre hem complert amb el paper que se’ns ha encomanat i que no tenim prou força per canviar aquesta situació. D’on podríem treure el valor per fer un pas com aquest?

De nou una remor aquest cop encara més intensa es va fer sentir. El silenci es feu de nou quan va intervenir la Bruixa Sàlvia, la més valenta de les dones:
- Deixeu que us faci una proposta! Totes coneixeu la força dels meus beuratges i les meves pocions. Doncs bé, he estat treballant des de fa molt de temps en una recepta que aglutina molts dels remeis per als vostres mals i les vostres febleses, una recepta que ha donat lloc al que he batejat com a beuratge de les dones; una beguda prou poderosa per dotar-vos de la virtut de la fortalesa que tant dieu que us manca. Us ben asseguro que només si unim aquesta fortalesa tindrem la possibilitat de recuperar la dignitat que avui no tenim!

Aquest cop la remor es va convertir en clam; les paraules de la Iaia Didal primer i la proposta de la Bruixa Sàlvia després els van obrir els ulls i les van convèncer que el beuratge de les dones els donaria aquest valor que els faltava.

I, certament, a partir d’aquell dia les coses no van tornar a ser mai més iguals. El beuratge va despertar les dones i les va fer fortes per reclamar els seus drets, i alguns homes van donar l’esquena al rei i es van apropar a les dones, i van animar altres companys a fer el mateix.

La Bruixa Sàlvia va volar amb la seva escombra a tots els pobles de la contrada per fer-los arribar el beuratge màgic que havia fet possible aquella gesta, i convidava les altres bruixes a fer el mateix.
I les bruixes d’arreu es van comprometre a no deixar de volar mai fins que a cap dels pobles de la Terra no hi faltés el beuratge de les dones.

I us diré un secret... Vet aquí que un dia, molt temps després, la mestra, ja gran i sàvia com abans havia estat la Iaia Didal, va preguntar a la Bruixa Sàlvia:
- I aquell beuratge, Bruixa Sàlvia, quin secret tenia?
I la bruixa li respongué:
- Aquell beuratge, estimada companya... era aigua de sàlvia, i res més...
- Aigua de sàlvia i prou? I doncs?
- Bé... El veritable ingredient... el veritable ingredient que feia màgic el beuratge era la raó i la força que tenim totes les dones!

Però tsssstt! Muts i a la gàbia... Que encara hi ha pobles on no l’han tastat....

Carles Sala i Joana Martí

POESIA "FEMINISTA"
Noies del Centre Obert de Santa Eugènia de Ter (Girona)

POEMA SOBRE LES DONES

Las mujeres somos maltratadas, humilladas y desgraciadas,
por culpa de la sociedad que no nos tiene comprensión.
Y los hombres no toman en cuenta nuestro trabajo.
Con mucho dolor eso debe terminar
y volver a comenzar con una sociedad que nos tenga por igual,
donde todos los derechos sean iguales
para todos los demás.
Tenemos que luchar por nuestra libertad
dejando atrás la antigüedad.

Tengamos en este mundo una libertad por igual,
porque los hombres sin nosotras no pueden respirar
y eso debe cambiar,
porqué estamos despreciadas,
porqué tenemos un valor que es lo más especial
y no se debe acabar.
Y las humillaciones de razas deben acabar,
no importa el color ni la religión.
Lo que importa es lo que tenemos:
El don de ser mujeres!!!
Esto está en nuestras manos y vamos a ganar!!!

Tania, Haja C., Malika, Haja G., Assa

VISCA LES DONES

Visca les dones.
Som les millors.
No ens cal ajuda,
Per ser tal com som.

Els homes i les dones
No tenen cap diferència,
Tant al treball com a casa,
Les hem de tractar sempre amb tendresa!

Visca les dones.
Som les millors.
No ens cal ajuda,
Per ser tal com som.

Aziza, Fàtima, Mamou, Massarata, Rut

LES FLORS DE LES BRUIXES
Instal·lació de Carmen Bosch

La bruixa, protagonista de llegendes i contes, és una gran coneixedora i recol·lectora d’herbes que utilitza per preparar, ungüents i pòcimes.
Les dones acusades de bruixeria, van ser torturades, cremades vives o penjades a la plaça. Durant l’Edat Mitjana moriren prop de mig milió de persones acusades de realitzar actes de bruixeria. En aquests moments Europa tenia prop de tres milions de persones.
A les bruixes se les reconeixia perquè el diable les marcava amb un senyal en algunes parts del seu cos, que es feia visible després de fregar-les amb aigua beneïda.
Moltes d’aquestes dones, provinents de les classes més humils, acostumaven a fer de curanderes i llevadores, i utilitzaven les plantes per preparar remeis.
Acusar una persona de pràctiques de bruixeria era un costum molt estès i una professió lucrativa, ja que existien els caçadors de bruixes. Aquests obligaven les dones a despullar-se per cercar el senyal del dimoni. Les dones diagnosticades com a bruixes es lliuraven als tribunals a canvi d’una forta recompensa. La Inquisició i l’autoritat civil van perseguir les bruixes des del segle XII al segle XVIII.
Tenien un gran coneixement de les plantes del seu entorn. Moltes de les plantes que utilitzaven estaven relacionades amb problemes femenins. Són abortives o reguladores del cicle menstrual, faciliten l’expulsió dels parts, impedeixen la procreació o la fomenten, serveixen per provocar llet o ajuden a retirar-la. Enforteixen els pits caiguts o preserven la pell i la bona vista.
La instal·lació del Museu d’Història de la ciutat de Girona (8 al 16 de maig de 2004) és una ofrena a totes aquelles dones dels nostres pobles que van ser condemnades a mort en el passat i una invocació a la tolerància i a la pau en els temps actuals.

EDUCACIÓ DE QUALITAT PER A LES NOIES

Avui en dia, més de 120 milions de nois i noies en edat escolar no assisteixen a l'escola, i la majoria, gairebé dos terços (més de 70 milions), són noies.

Perquè aquesta diferència? Els nois i noies poden veure negat el seu accés a l'educació per diferents motius: pel seu origen ètnic, a causa del VIH/la SIDA, per un excés de feina que els impedeix anar a l'escola, pel seu origen urbà o rural, a causa de la pobresa, per patir alguna discapacitat, a causa d'una mala salut o estat nutricional, per situacions de conflicte o inestabilitat, per la manca de suport de les seves famílies, per la manca de protecció legal, per una excessiva distància de l'escola, etc.

Però, quan es tracta d'una nena, a totes aquestes raons se'ls afegeix el simple fet de ser una noia i així la discriminació és doble. Només el fet de néixer noia, fa que milions de petites vegin negat el seu dret a una educació de qualitat.

Avui en dia, ningú nega els beneficis que l'educació té per les noies i la societat en el seu conjunt. Per aquest motiu, assegurar l'accés de les noies a l'educació de qualitat s'ha convertit en una prioritat a nivell mundial
Els beneficis d'una educació de qualitat no es queden només en les noies; està comprovat que tenen un major abast. Les noies educades,
· tenen més oportunitats i opcions de vida. Tenen més veu en els afers familiars i de la comunitat i és més probable que participin en la presa de decisions en l'àmbit polític, social i econòmic.
· tenen més habilitats i recursos per protegir-se contra el VIH/la SIDA i per mobilitzar-se contra les pràctiques perjudicials per la seva salut, com ara la mutilació genital femenina.
· si són mares, és més probable que enviïn tots els seus fills i filles a l'escola. A més, solen tenir fills i filles més sans i sanes, i tenen embarassos més saludables, reduint-ne així la mortaldat materna.
· tenen més oportunitats en el futur d'aconseguir una feina i contribuir a l'economia formal. Això beneficia els ingressos individuals i de les cases, i ajuda a estimular el creixement econòmic.

A més, l'atenció a les noies també beneficia els nois, ja que l'educació de les noies ajuda a assegurar igualtat entre nois i noies fent visibles actituds i comportaments que mantenen les disparitats i la discriminació.

Tot això contribueix a assegurar societats més justes, igualitàries, no-violentes i centrades en les persones. Tots i totes finalment ens veiem beneficiats.

UNICEF-2004

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA…
Diferents estudis, ente ells l’informe del Banc Mundial “Engendering Development”, indiquen que els països que adopten mesures específiques per protegir els drets de la dona i incrementar el seu accés als recursos i a l’escolarització tenen índexs més baixos de corrupció i acumulen un creixement econòmic més ràpid que els països que no ho fan. L’informe troba que països amb diferències més petites entre homes i dones en àrees com l’educació, el treball i els drets de propietat no només tenen nivells més baixos de malnutrició i mortalitat infantil, sinó que també els seus negocis i governs són més nets i assoleixen un nivell de creixement econòmic més ràpid. El President del Banc Mundial, James Wolfensohn, conclou “No hi ha cap dubte en el meu cap que la qüestió més important a la majoria de països que tractem és l’alliberament de les dones; arreu on jo he estat és clar que si no treballes amb les qüestions de l’educació de les dones, de les oportunitats de les dones i dels drets de les dones, simplement no pots aconseguir un desenvolupament efectiu”.

Ara bé, a la pràctica i pel que fa al món laboral, diferents informes de la UE constaten que:

- A Sudàfrica, les dones estudien la meitat d’anys que els homes
- A l’Amèrica llatina la majoria de caps de família que són dones a les àrees rurals, o bé no tenen terres o bé posseeixen petites parcel·les fragmentades de propietat. El mateix passa a l’Àfrica Subsahariana, on les dones són les més grans productores de cultius d’aliments.
- Per tot el món en desenvolupament, les empreses dirigides per dones sovint estan descapitalitzades, tenen menor accés a crèdit i utilitzen menys ingressos i maquinària que les empreses dirigides per homes.
- També aqui, a la UE les dones treballadores es concentren en determinats sectors i llocs de treball (segregació horitzontal) i en qualsevol indústria o sector, les dones estan infrarepresentades en posicions de lideratge ben remunerades.
- Només 50.000 dels 500.000 investigadors que treballen al sector industrial a l’UE són dones encara que ja a l’any 2000 el 55% dels llicenciats a l’UE van ser dones.

Encara més, pel que fa a la política:

- Al Congrés espanyol hi ha només un 28,29% de dones
- Al Senat espanyol són un 24,32% dones
- A Espanya hi ha un 6,98% d’alcaldeses
- Al Parlament Català aquesta xifra és del 24,26%
- Al Parlament Europeu un 34,38% de dones
- I la mitjana mundial en els Governs és d’un 6% de dones i en els Parlaments del 10%

Podem concloure doncs, que si les coses no canvien, hi haurà corrupció per temps!

Fonts: Informe del Banc Mundial. Conferència “Dones 2000”
Neyydea per a Barcelona Activa

XIFRES EN BLANC

Les xifres ens informen, tanmateix són fredes, no analitzen ni pretenen esbrinar causes o solucions, només indiquen l'estat de la qüestió.
Algunes de les xifres que us presentem a continuació poden canviar a partir de determinades polítiques, actituds o mesures; aquestes sobre les quals hom pot influir són les que més ens han de preocupar.
Algunes "xifres en blanc", recents, del nostre país segons l'Institut d'Estadística de Catalunya:

· Les dones representen el 51,2% del total de la població catalana, els homes el 48,8%

· L'esperança de vida de les dones és de 82,6 anys i la dels homes de76 anys.

· Un 30,9 % de les dones majors de 14 anys és fumadora, aquest percentatge puja fins el 39,3 % en els homes ; però si considerem només la franja de població de 15 a 24 anys hi trobem un 45,1% de dones fumadores davant un 43,4% d'homes.

· La taxa d'atur és del 8,6% per les dones i del 4,3% per els homes. Hi ha comptabilitzats 16.000 homes que busquen la primera feina i 26.400 dones en la mateixa situació.

· La taxa d'ocupació femenina és del 37,7% i la masculina del 60,3%.

· Hi ha 137.828 nois que cursen ESO i 128.639 noies; 56.077 noies fan el batxillerat i 8.713 cicles formatius de grau mig, mentre que pel que fa als nois 45.131 estudien batxillerat i 14.261 cicles formatius de grau mig.

· Al conjunt de l'Estat espanyol les dones representen el 63% de les matrícules en les carreres d'Humanitats; 61% de les Ciències Socials i Jurídiques ; el 71,3% a Ciències de la Salut i el 26% a les Enginyeries. (Font : Instituto de la mujer).

Penseu-hi !

EL TREBALL DOMÈSTIC

El treball domèstic està en un 90% en mans de les dones. La majoria treballen una mitjana de 6 hores cada dia, 365 dies a l'any, per procurar un benestar familiar a la resta de la societat a més d'una jornada laboral completa fora de la llar. Beuker (Nobel 92) va estimar mitjançant fórmules aproximatives que la riquesa generada pel treball domèstic representa un tant per cent considerable del PIB nacional dels païssos. L'Organització de les Nacions Unides va situar aquest percentatge al voltant del 40%. Aquesta riquesa que no està quantificada en cap estimació del PIB és prou significativa per valorar, a banda de com repartir les tasques, la capacitat productiva de les dones.