IL·LUSTRACIÓ: JAUME LLORENS per al dimoni

ermeteu-me que aquest primer diumenge de maig, dia de la mare, parli de com objectar al PADRE. El proper 13 de juny, a 2/4 de 9 h del matí (això sí que és treballar anticipadament i per la pau) els històrics objectors de consciència fiscal a les despeses militars (Joan Surroca i els exAPOC, entre ells) ens convoquen a la presentació col·lectiva de declaracions de renda antidespeses militars a la Delegació d'Hisenda de Girona de l'avinguda de Jaume I.

El pressupost de l'Estat espanyol d'aquest any per mantenir l'estructura militar és de 14.600 milions d'euros. 40 milions d'euros diaris. Aquesta quantitat representa el 2% del PIB, xifra que l'Informe de Desenvolupament Humà cataloga com a la de país militaritzat.

Fins l'any passat la despesa mundial anual era de 900 mil milions d’euros, però ara, amb les campanyes militars dels EUA, ja puja al bilió. Cada dia 60.000 persones moren per manca del més elemental. És com dir que cada 10 minuts un «Jumbo» carregat de gent, la meitat infants, cau i no hi ha supervivents. Segons l'ONU, una reducció del 3% dels pressupostos militars mundials permetria reduir a la meitat la mortalitat infantil, bastir tot el món d'aigua potable i universalitzar l'assistència primària.

Estem parlant de desviar 30 euros de cada 1.000 que es destinen a l'exèrcit. Ara imaginem si els desviéssim tots?! L'objecció fiscal és la disposició a no col·laborar amb els estats en les despeses de preparació de les guerres. Una forma de desobediència ciutadana activa en el moment de fer la declaració de la renda que consisteix tècnicament a destinar una part d'aquest impost a un projecte social solidari. Fem-ho. És la mare dels ous del PADRE noviolent i és fàcil.