| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
|
| |||||
 |
|
| |||
| > El cost de la «defensa nacional» Membre de la Fundació per la Pau i del secretariat permanent de la Coordinadora d'ONG Solidàries tribuna MARTÍ TERÉS.. Encara avui, tot allò que afecta la «defensa nacional» és objecte d'un secretisme i una falta de debat molt notoris. Els contribuents tenim dret a no participar en les despeses militars si les pròpies conviccions ho impedeixen
S'ha de posar en dubte el concepte de defensa que es proposa. Només cal veure que el país més poderós del món va ser durament colpejat en el seu propi territori i que el seu exèrcit es va mostrar totalment ineficaç. Seguir aquests models de defensa, basats en l'època de la guerra freda, és creure que la seguretat es pot construir a base d'acumular militars i arsenals d'armes en el propi país o, el que és encara pitjor, utilitzar-los en les mal anomenades guerres preventives de forma totalment impune i irresponsable. Encara avui, tot allò que afecta la defensa nacional és objecte d'un secretisme i una falta de debat molt notoris. I la veritat és que els ciutadans tenim pocs mecanismes per tal de poder discrepar d'aquesta situació preestablerta. A casa nostra, el moviment pacifista ha buscat posar tots aquests arguments sobre la taula i mirar d'avançar cap a un model que garanteixi una autèntica seguretat, basada en l'eliminació de les causes d'injustícia i de generació de conflictes. Una de les campanyes que impulsa aquest debat des de l'any 1983 és la d'objecció de consciència fiscal a les despeses militars. Aquesta iniciativa pretén que es reconegui el dret a no haver de contribuir a les despeses militars en el cas que les pròpies conviccions ho impedeixin. És un cas similar al dels joves que es van negar a prestar el servei militar i que es va reconèixer com a dret a la Constitució de 1978. Aquesta campanya pretén que es reconegui aquest dret, no tant per tranquil·litzar la pròpia consciència sabent que no es finança l'exèrcit, sinó per provocar el debat sobre el model de defensa i l'alt nivell de despesa que suposa. Després de successives campanyes, s'ha aconseguit que moltes persones (unes 10.000 a tot l'Estat) s'acullin a aquesta pràctica, que l'administració d'Hisenda i Justícia hagin de prendre una posició davant la reclamació d'aquest dret, i, el que és més important, s'ha aconseguit fer arribar a l'opinió pública el qüestionament de la normalitat amb què s'accepta la presència d'un exèrcit car i inútil, en un moment en què creix la necessitat d'ampliar l'estat del benestar i les polítiques de solidaritat nord-sud. Fruit d'aquest treball, ha arribat al Congrés una proposta de llei presentada per ERC que té l'aval del moviment per la pau i que pretén el reconeixement d'aquest dret. La fórmula per articular-lo és similar a la de la casella del 0,52% que es pot destinar a l'Església o a altres finalitats d'interès social. Sens dubte, la seva aprovació seria plenament coherent amb el dret de llibertat ideològica i el d'objecció de consciència, i significaria un pas ferm en el camí cap a una cultura de pau. |
 | |||
|
)
