1998: Salt

Conclusions dels tallers de les IV Jornades de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines

Salt, 14 i 15 de març de 1998

Taller Immigració i drets civils

Los derechos civiles de los inmigrantes se fundamentan en los derechos humanos que todos deberíamos tener.

Porque aunque todos somos diferentes todos tenemos los mismos derechos

Proponemos trabajar en tres grandes ejes:

  • Sensibilización
  • Formación
  • Denuncia

Debemos reflexionar profunda y críticamente sobre qué hacemos y cómo hacemos nuestro trabajo de acogida, humanitario y de resolución de problemas tanto urgentes como cotidianos.

Introducir el ser inmigrado como ser sujeto de derecho (no de caridad, de asistencia, etc.)

Para paralelamente y a la vez, desarrollar un trabajo hacia fuera de las ong.

Introducir un trabajo político que supone permanentemente asumir actividades de denuncia de las violaciones de los derechos humanos de los inmigrantes, que existe:

  • A nivel de la legislación (ley de extranjería, etc.)
  • A nivel de los medios de comunicación (trato y conceptualización que reciben los inmigrantes que es indigno)
  • A nivel de vida cotidiana ( en el trabajo, vivienda, administraciones, etc.)

Actividades de sensibilización y de formación, que pueden abarcar básicamente dos grandes sectores:

  • Educación (primaria, secundaria , universidad, colegio de abogados, etc. )
  • Medios de comunicación (radio, tv, periodistas, etc.)

Y dar -en estos sectores- formación sobre los derechos humanos en general, basada en:

Fomentar contradicciones y provocaciones dentro de los esquemas y las prácticas establecidos
Procurar romper, resquebrajar los esquemas establecidos, con una cultura de los derechos humanos para todos.

Este trabajo implica:

  • el cambio de conciencia de quienes nos rodean
  • hacer de los inmigrante sujetos de derecho
  • establecer la igualdad de oportunidades para todos

 

Taller Neoliberalisme i Solidaritat

Tenim com a document de debat i referència l'anàlisi de la ponència presentada per la Plataforma de Solidaritat de Calella, de lectura recomanada

Constatem:

  • El neoliberalisme porta la humanitat en el seu conjunt al fracàs; i a nosaltres amb ell si no actuem en el terreny de la denœncia i l'acció.
  • Cal que ens replantegem la funció de les ONG, ja que les dels anys vuitanta no serveixen. El treball de les ONG no serveix en la mesura que sigui simplement el de gestors del sistema, tranquil.litzador de consciències.
  • Contra el neoliberalisme no es pot oposar un altre dogmatisme de caire ideològic, l'alternativa haurà de ser diferent i basada en el pensament plural.
  • En aquest sentit, no ens preocupa la diversitat; ens estimula per tal de fer front al pensament únic, escut del neoliberalisme.
  • És evident que l'actitud de l'anomenat Primer Món és la responsable directe de la situació de la humanitat i del planeta.
  • No hi haurà alternativa al pensament únic sense la confluència i les lluites de tots els sectors i moviments crítics, coordinats en la diversitat per tal d'impregnar la societat civil.
  • Els grans mitjans de comunicació són l'eina de control del poder, o ¿tal vegada són el poder? Fiscalitzem-los.
  • Com ens ensenyen els ciutadans zapatistes, davant del sistema, cal posicionar-se no per la conquesta del poder, sinó pel seu exercici.

Així doncs,

  • Les ONG hauríem de definir-nos com a estructures d'exercici pràctic del poder.
  • Els problemes no són sectorials; ni del Primer, Tercer o Quart Món. Cal actuar en tots els fronts. Les ONG hem de ser sensibles a totes les lluites.
  • Actuem des de l'àmbit local, actuant en la política local; pensem globalment, pensant en polítiques globals.
  • Les retallades de l'estat del benestar, les privatitzacions sistemàtiques, la desregulació del mercat... són les estratègies més visibles, en el món opulent, del neoliberalisme. Cal recolzar les plataformes ciutadanes oposades a aquestes estratègies i ser-hi presents.
  • Estimulem la constitució de Consells municipals i/o comarcals de Solidaritat i Cooperació i participem efectivament i coordinadament i reforcem els existents per tal d'exercir, des de la solidaritat, el poder que aixó comporta i s'exigeix des del compromís amb la humanitat.
  • Redefinim, si cal, els projectes de cooperació que no comptin amb la descentralització com a eix i que oblidin la necessària sensibilització amb el municipi promotor del projecte. Potenciem, apadrinem, els agermanaments entre ajuntaments de les comarques de gironines i el Maresme amb els dels pobles d'origen dels conciutadans immigrants.
  • Pressionem per tal d'establir mecanismes plenament democràtics de participació en els criteris de l'ajuda oficial a cooperació (crèdits FAD, AOD...) i exercir, sense por, el poder de la solidaritat que aixó representa.
  • Denunciem les ajudes que justifiquen i permeten el manteniment i l'expanció de les polítiques neoliberals arreu.
  • Decidim de convertir-nos en nus d'informació i conscienciació de la "Xarxa de l'esperança", fent tot alló que condueixi a reforçar les alternatives davant del pensament únic.
  • Decidim incidir en la necessària formació política en la solidaritat en el món del voluntariat i el docent, per tal de dotar-lo d'eines per a la construcció d'un futur en el qual sigui possible per a tots un desenvolupament sostingut.

 

Taller Comerç just

Conclusions

  • Volem expressar els nostres dubtes sobre les possibilitats reals del comerç just de transformar el marc de les relacions comercials Nord-Sud.
  • Cal superar l'estat de marginalitat en què es mou el comerç just. Per tant, des de les nostres organitzacions hem d'esforçar-nos per integrar-lo en els circuits comercials habituals i professionalitzar-ne la distribució.
  • Cal exigir als importadors que creïn un segell de garantia per substituir les relacions de confiança en què es basa la comercialització dels productes de comerç just.
  • No s'ha de trencar la identificació dels productes de comerç just amb la desigualtat de les relacions Nord-Sud. Per aixó, no recomanem la introducció de productes del Nord a les xarxes de comerç just.
  • Cal exigir transparència a la gestió de les importadores. Abans de comercialitzar un producte hem de ser conscients dels percentatges que es destinen al productor, el transport, l'emmagatzament, la distribució...
  • Cal coordinar totes les organitzacions que treballem amb productes de comerç just a les comarques gironines i el Maresme. El primer pas ha de ser el de la unificació de preus de venda i el control de les empreses que s'han introduït a la xarxa de comerç just.
  • Cal pressionar als ajuntaments, als consells comarcals i a les diputacions perquè introduexin els productes del comerç just en la seva vida quotidiana (màquines de café, paneres...) i perquè aprovin resolucions per promoure el comerç just en el seu àmbit d'actuació.
  • Des de la Coordinadora d'ONG solidàries s'hauran de promoure jornades de reflexió, cursos de formació... per les organitzacions interessades a vendre productes de comerç just.
  • La sensibilització no pot anar deslligada de la comercialització. Per tant, els beneficis de les vendes s'han de destinar a activitats relacionades amb la promoció del comerç just i el consum responsable, i no a finançar projectes o activitats de les organitzacions.

 

Taller La dona a l'anomenat sud. Elements d'anàlisi

A. Cal tenir en compte a la dona, com el sector de població més afectat per les polítiques neoliberals. L'increment dels índexs de pobresa i la discriminació dels serveis garantits per l'estat són suportats principalment per les dones, socialment responsables de garantitzar els serveis bàsics.

  • Que en els projectes de cooperació que s'estableixin es prengui el compromís que els títols de propietat siguin sempre atorgats a nom de les dones. Recolzar a les dones perquè puguin accedir a polítiques de crèdits.
  • Que tots els projectes prenguin en consideració el component de capacitació en enfoc de gènere, introduint cursos de sensibilització en els àmbits de: drets humans, treball, rols en la família, situació política i anàlisi socials.
  • Que els projectes específics per a dones no reprodueixin el model tradicional de la dona -costura, menjadors, salut, educació...- sinó que obrin noves vies que generin canvis estratègics en el conjunt de la societat.
  • Donar contingut al que representa treballar en un enfoc de gènere. Potenciar debats i anàlisi.

B. Sensibilització i prevenció

  • Donar suport als organismes de grups d'homes que treballin per la igualtat entre els gèneres per contribuir al seu enfortiment i que resultin agents multiplicadors en el seu entorn.
  • La dona al Sud té un triple rol: reproductiu, productiu i comunitari. Cal plantejar en els projectes que els executors no derivin tota la càrrega del treball comunitari a les dones, sinó que impliquin i donin espais al conjunt de la societat.
  • Tenir en compte l'assessorament legal en els projectes. Crear espais legals per tal de vetllar pels drets de la dona, propietat de la terra... en els diferents contextos on incidim les ONG.
  • Vetllar perquè en els documents escrits de les ONG no es faci un ús sexista del llenguatge. No es victimitzi a la dona, no es doni una imatge de persona subordinada i es relacioni amb paràmetres de criança i serveis.

Pensem que en el Nord la situació de la dona té encara moltes mancances ja que és força simptomàtic que en aquest taller no hi hagués cap home.

El tema de la dona semblaria que hauria d'interessar per igual a homes i a dones ja que hem de construir conjuntament la societat.

Taller Solidaritat: massa temps en el mateix esglaó

Cal ser més crític des de la solidaritat. La solidaritat que practiquem és poc crítica amb les causes estructurals ja que fins i tot s'ha posat de moda.

La solidaritat ha de tenir components ètics.

Els projectes només haurien de ser el pretext de l'apropament.

No a la solidaritat vertical.

Per tot això proposem:

  • La solidaritat ha de tenir un component reivindicatiu:
    - iniciant estratègies creatives i no-violentes
    - enviar cartes als governants i parlamentaris
    - que els sindicats es posin al dia en matèria de solidaritat
    - fer accions de boicot i de denúncia
    - exercir la pressió dels consumidors per imposar una ètica solidària
    - recolzar les accions eficaces. p.e. bancs alternatius, fons d'inversió solidaris, comerç just...
    - obrir nous espais de reflexió: la universitat, els ateneus, els fòrum de debat
    - repensar la societat
    - que el CeDRe esdevingui un canalitzador d'iniciatives puntuals i les difongui
    - fer una xarxa d'acció per tenir capacitat de mobilització conjunta i ràpida
  • La solidaritat ha de tenir un component mediàtic:
    - intentar transformar el nostre entorn més immediat -la premsa, els sindicats, l'església, l'ensenyament

- col·laborar molt més en els espais mediàtics dels que disposem i si cal fer-los més crítics.
- intentar aconseguir un espai en televisió

  • La solidaritat ha de tenir un component polític:
    - hem d'exigir-nos que la Coordinadora sigui un espai que permeti l'acció política
    - cal potenciar la política com a eina de transformació
    - la solidaritat ha de servir per transformar el món
    - l'acció solidària ha de pressionar als grups polítics
    - no hem de tenir por a la implicació política de les ONG
    - ens enfrontem a un problema estructural i cal fer servir la política
    - cal dotar a la Coordinadora d'una estructura orgànica que li permeti fer acció política i de transformació social.
    - cal potenciar els consells municipals de cooperació com a eina d'acció política
  • La solidaritat ha de tenir un component ètic:
    - elaborar un llenguatge que no sigui dualista ni separi (nord-sud, primer món-tercer món...)
    - fer un discurs polític/poètic que no oblidi les persones
    - fer un missatge unificador
    - un missatge que arribi
    - potenciar més el gest que el discurs
    - cal pensar quina és l'acció transformadora que podem fer perquè sigui crítica amb la injustícia
  • La solidaritat ha de tenir un component de futur:
    - cal posar-nos d'acord dins la Coordinadora per definir quin món volem i com volem transformar-lo
    - cal créixer i saber trobar mecanismes per arribar a un sector més ampli de la societat
    - augmentar la participació
    - hem de fer un anàlisi crític del sistema per esbossar les nostres línies de futur