2005: Girona

"La participació gironina en la dinàmica solidària"

Centre Cultural la Mercè de Girona. Dissabte 11 de juny de 2005

Participants: Jordi Roig (CeDRe), Rafel Seguí (Col·lectiu Naguals), Assumpta Carreras (CeDRe), Marta Coll (GRAMISS), Sònia Cervià (CeDRe), Salut Ametller (GRAMISS), Ramonet Roca (CeDRe), Mabel Sainz (Casal d'amistat i cultura argentí-català), Gemma Valeri (CeDRe), Mon Marquès (GRAMC), Imma Parada (Amnistia Internacional), Manel Barbero (GRAMC), Lluís Gallart (Amnistia Internacional), Sebas Parra (Col·lectiu de suport a AEPCFA), Montse Blasi (Amnistia Internacional), Gemma Clapés (Fundació SerGi), Josep Mª Bonet (GEES), Marta Pujol (Fundació SerGi), Martí Terés (Fundació per la Pau), Eduard Comas (Llagostera Solidària), Manel Mesquita (eldimoni.com), Dani Daunís (Llagostera Solidària), Amadou Barry (Kawral Fuladu), Xavier Merino (Justícia i Pau), Adama Balde (Kawral Fuladu), Àlex Pérez (Fundació Pau i Solidaritat), Dolors Torrent (Banyoles Solidària), Eugènia Cros (Intermón-Oxfam Girona), Txell Trias (ACAPS-Girona), Martí Batllori (Intermón-Oxfam Girona).

Programa

10:00 Benvinguda

10:15 Retrat actual i tendències de la participació solidària a les comarques gironines
A càrrec de Ramon Roca (Coordinador de la Coordinadora d'ONG Solidàries).

CONCLUSIONS A LES GRÀFIQUES SOBRE PARTICIPACIÓ A LES COMARQUES GIRONINES
(no es pot generalitzar, sempre hi ha excepcions)

  • Les entitats gironines mai baixen en número (mai es donen de baixa)
  • La Cooperació s'està professionalitzant i tecnificant.
  • Hi ha poc relleu. Les entitats veteranes estan cansades i no hi ha un relleu de noves persones (internament). Els joves o no tant joves prefereixen crear-ne de noves.
  • Són menys entitats i les existents tenen un teixit associatiu més prim. També hi ha canvi de plantejament, i per tant fan menys actes físics i més virtuals i mediàtics.
  • Hi ha poc treball polític de fons, malgrat hi ha més recursos i més polítiques al respecte
  • Tot i així les comarques gironines són exemplars. Hi ha una mitjana d'entitats i de participació que dobla la resta de Catalunya.
  • L'Àmbit territorial és una mida que ens coneixem tots i permet el treball en xarxa fàcilment
  • És ineludible que hi ha una baixada de participació. Aquest resum tan sols és per fer un toc d'atenció sobre una tendència que no és dramàtica però que comença a ser preocupant.

10:45 Participació i societat actual
A càrrec de Manel Barbero (Sociòleg, professor d'Estudis de treball social a la UB, membre de GRAMC).

11:45 Pausa-cafè de comerç just

12:15 Taller: el futur de les ONG locals passa per l'augment de la participació ciutadana i especialment dels joves
Dinàmica de treball i anàlisi amb totes les entitats amb grups de quatre persones, a càrrec de Martí Terés (membre Fund. per la Pau i del Secretariat de la Coord'ONGs)

Elaboració d'un possible escenari a 10 anys vista amb la situació de les entitats i la Coordinadora en cas que les dinàmiques de participació, implicació i incorporació de noves persones siguin el millor possible.

  • La desaparició perquè hem aconseguit tots els objectius: morir d'èxit
  • Molta participació social transformant-se en un bon treball i en bons resultats
  • La creació d'una dinàmica activa, participativa i coordinada, amb el suport d'institucions, organismes polítics... fent pressió i generan canvis polítics i d'actitud
  • Creació d'entitats amb funcions més ideològiques, culturals, d'intercanvis de respostes en el món partint de xarxes de base
  • La creació d'ONG acollidores envers noves persones, obertes a l'activisme social i cívic
  • Que el jovent vegi el moviment associatiu com un model per a les seves inquietuds
  • La mort digna d'entitats que ocupaven un espai simbòlic però que ja deixen de tenir sentit i la seva substitució per noves entitats.

Quines series les possibles causes d'aquesta situació positiva?

  • El relleu a la joventut i a gent de nova incorporació, fent un acompanyament
  • Ajudar a morir a entitats que ocupaven un espai simbòlic i la creació paral•lela de noves entitats per renovació de funcionament
  • El suport a l'organització de noves experiències
  • L'apropament a la resta de teixit social
  • La creació d'un espai d'interconnexió entre ONG, amb un nivell de coordinació molt més gran, compartint noves experiències
  • Deixar de ser tan proteccionistes i avançar en el concepte de cooperació
  • Una concepció més política/ filosòfica i menys de servei
  • L'avaluació dels canvis socials que s'estan produint en positiu i l'afavoriment de les grans causes i accions organitzatives
  • L'adaptació a una societat en canvi permanent.

Situació de les ONG i la Coordinadora en cas que les dinàmiques de participació, implicació i incorporació de noves persones vagin el PITJOR possible.

  • La desmobilització i desaparició del moviment associatiu o la seva subsistència a un mínim estat latent només apareixent en moments puntuals/ mediàtics
  • La desaparició dels lligams amb els agermanaments i pobles d'acollida del sud
  • La manca de relleu generacional en les entitats
  • La burocratització i priorització de les gestions a les accions de la militància
  • ONG amb més funcions servils que de denúncia o pressió política
  • La falta de contingut polític
  • La nul·la o escassa coordinació entre les entitats.

Quines series les possibles causes d'aquesta situació negativa?

  • L'individualisme i la tendència a la comoditat
  • Un estil de treballar de les entitats molt tecnificat excessivament funcionarial, com si fos al servei de l'administració
  • Manca d'un treball de base i de participació; desaparició del treball en xarxa
  • La por a un gir polític de caràcter totalitari
  • Aparició de models diferents d'organització
  • La patrimonialització de la entitats, de les persones, de la informació, dels objectius...

13:45 Conclusions Finals

Despres de les gràfiques sobre participació gironina, de la intervenció sobre la participació en la societat actual, i de la dinàmica de participació, les entitats han concretat:

La MILLOR situació que podriem esperar les ONG

  • La desaparició per haver aconseguit els objectius
  • L'augment de la participació dels joves
  • El relleu a les entitats amb noves persones
  • L'aparició de noves entitats
  • La interconnexió entre les ONG
  • La construcció d'un nou concepte de cooperació
  • ONG amb capacitat de difusió de noves experiències i nous models organitzatius
  • ONG amb capacitat d'avaluar els canvis socials
  • L'impuls de noves causes
  • La creació d'organitzacions que reflecteixin el model que societat que volem
  • Disseny de noves estratègies
  • Més accions en l'àmbit educatiu
  • ONG més independents
  • Una reactivació ideològica i política
  • Un acompanyament a les noves entitats
  • Impuls d'un treball col·lectiu
  • L'ús de les noves tecnologies per humanitzar

La PITJOR situació que podriem esperar les ONG

  • La falta de contingut polític
  • La reducció de les entitats
  • La desmobilització
  • La desaparació de la Coordinadora
  • L'individualisme
  • La professionalització, excés de tecnificació..
  • La patrimonialització de les entitats històriques
  • La privatització del sector de la cooperació i el desenvolupament
  • La manca de relleu generacional
  • Un abús del medi virtual que desmobilitzi
  • La dificultat en els canvis d'objectius
  • No acompanyar als possibles nous membres
  • Oblidar l'educació
  • No qüestionar el sistema
  • L'oblit de l'acció política

Propostes sorgides en el debat posterior:

  • La gent gran té el gran capital de l'experiència de manera que moltes vegades forma un tap i no deixa entrar a gent jove o nova
  • S'han de crear mecanismes per acollir gent nova i obrir-nos a altres col.lectius/jaciments amb els quals es puguin compartir valors, com aquelles persones que venen del món de l'associacionisme en el lleure
  • Una proposta és tutelar noves entitats, fer del Cedre un viver d'ONG's, a les quals es pot oferir el capital de l'experiència i un acompanyament en l'inici del seu camí
  • Es considera que totes les entitats i institucions neixen amb uns objectius i que al cap d'uns anys s'hauria d'avaluar si segueixen fidels a aquests, si no fos així haurien d'optar per reconvertir-se o refundar-se
  • Es proposa que la coordinadora ajudi a les entitats que ho necessitin (perquè creguin que ja han deixat de tenir la seva funció) a tenir una "mort digna" per deixar el seu espai per a noves entitats
  • Cal analitzar les característiques de les noves formes d'organització que s'estan generant en la nova societat i incorporar-les
  • Per motivar a la participació cal fer evidents les grans causes a traves del mitjans de comunicació, com també promoure totes aquelles accions i campanyes que fan que molta gent es mobilitzi i s'entusiasmi, i que surtin nous activistes. Cal fer un pas més enllà del voluntariat i promoure la militància. Ens hauríem de plantejar com motivar i generar mogudes més dinàmiques i engrescadores
  • Cal seguir els models en educació popular basats en tècniques participatives i donar més contingut polític i pedagògic a les accions; des del CeDRe es podria organitzar un taller de tècniques participatives i un altre de contingut polític
  • Es planteja fer la proposta al Consell Escolar Municipal de fer pràctiques educatives que motivin la participació a les escoles
  • Aquestes conclusions són provisionals i a la propera reunió mensual de la Coordinadora, el dia 13 de juliol a Arbúcies, es concretaran, en funció d'aquestes conclusions, quines accions concretes posem en marxa com a Coordinadora i quines les entitats.

14:00 Fi de la jornada i dinar posterior

Per poder dur a terme aquesta Jornada agraïm la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, de l'Escola d'Adults de Salt, Intermón-Oxfam Girona, i de moltes persones que desinteressadament han treballat per a fer-la possible. A més, voldriem fer un especial reconeixement a tot un seguit d'entitats i persones de comarques gironines, presents o no en aquesta Jornada, que diàriament treballen per a un món més just i solidari.