2013: Les Escaules

ONGD: generadores i transmissores d’alternatives

Jornada Anual 2013. 8 de juny, Les Escaules

 «Anys enrera la pobresa venia de tenir massa fills. Ara el que passa, és que tenim massa gent gran», va dir Edward Hugh en començar la Jornada Anual de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que aquest any hem fet a Les Escaules amb l’aixopluc del Servei Civil Internacional i la col·laboració del GEES. L'economista gal·lès, establert en aquest municipi alt empordanès on diu refugiar-se d'un món que «va massa de pressa»-, va encetar un discurs desproveït d’ideologia i futuribles, i centrat en «el que tenim». Perquè per a Hugh cal partir de «què podem fer amb el que tenim», en comptes d’especular sobre què s’hauria de fer. La Jornada Anual va comptar amb una nombrosa participació d’entitats, veïns i veïnes de Les Escaules i fins i tot, amb el rector del poble.

La proposta que se li va fer a en Hugh era la d’aprofundir en les causes de la pobresa i en el paper que podem jugar les ONGD en aquest sistema en crisi, que provoca un creixement continu d’aturats i pobres. Per a Hugh, que Catalunya tingui una de les natalitats més baixes d’Europa és un mal negoci: «Qui pagarà les pensions del cada vegada més nombrós grup de persones jubilades?». Segons ell, quan fa 30 anys vam decidir tenir menys fills, ja estàvem posant el rumb cap a una economia de menor creixement». A més, diu Hugh, a Espanya entre el 2000 i el 2008 es va incrementar l’ocupació, però no la productivitat. El context amb el que hem de conviure ara és el d’una Catalunya amb una economia col·lapsada, amb un 27% d’atur, i amb moltes famílies en què cap membre treballa. Per a Hugh «La crisi està mal repartida i cada vegada hi ha menys recursos per a la gent dependent.» L’augment constant de la franja dels majors de 80 anys és, segons Hugh (que va cap als setanta), un dels nostres grans problemes.

Entre els altres grans mals, i aquí compta amb l’irrefutable suport de les xifres, hi trobem l’escandalós atur juvenil, de més del 50%, que empeny la població més ben formada de la nostra història a buscar feina fronteres enllà. «Hem de repartir les responsabilitats entre la societat civil i organitzar-nos», diu Hugh. Però el que no s’ha de fer, segons ell, és allargar l’edat laboral. En tot cas, diu, la generació que ara està entre els 55 i els 65 anys, «hauria de fer un sacrifici i reduir la seva jornada per donar entrada als joves.» És un procés, però, que precisa maduresa social i la implicació dels sindicats. Per a l’economista, un reflex del desencant juvenil ja està tenint greus conseqüències a les urnes: «els vells voten i els joves, no».

El gal·lès va acabar la seva intervenció avisant que els brots verds que tant agraden als nostres polítics són un pur engany: «Alemanya, la primera potència d’Europa, amb prou feines creix». A més, va lamentar l’adopció de la unió monetària: «sense l’euro no hi hagués hagut aquest endeutament» a Espanya. I va apuntar, encara, un altre enemic: el deute extern.

El paper de les ONGD en aquest context de crisi

En la ronda oberta d’intervencions, les mateixes ONGD van apuntar possibles solucions: perseguir el frau fiscal, acotar els sous màxims, repartir la feina, treballar per a un sistema econòmic pensat per a les persones… En aquest sentit, és molt important el paper de les ONGD com a transmissores de les alternatives existents a aquest sistema neoliberal que ens ha dut fins aquí. I les noves tecnologies són un aliat clau per superar la indiferència dels mitjans de comunicació tradicionals.

Donades les retallades en l’àmbit de cooperació, les ONGD han de vigilar on es dipositen els diners que han retallat a la cooperació i, sempre que es pugui, lluitar perquè s’inverteixin en projectes de justícia social. Però en l’ àmbit de la solidaritat, a més, les ONGD han de vigilar que els problemes més urgents, impedeixin cercar solucions per a problemes a mig termini. En la Jornada, les ONGD van reconèixer el seu paper com a transmissores i generadores d’alternatives enfocades a transformar aquest context d’injustícia social creixent. I en aquest camí, un dels grans reptes és poder transmetre aquí tot el que s’ha après gràcies a la cooperació amb els països empobrits.

En l’apartat de l’autocrítica, les ONGD vam apuntar la necessitat de ser més creatius per a renovar públics i llenguatges. I en especial, es va remarcar que els joves són la gran assignatura pendent de les entitats solidàries. També es va remarcar la necessitat que les ONGD s’impliquin de manera més activa en els moviments socials en funcionament com la PAH o la Xarxa pels Drets Socials per sumar forces i construir alternatives.

Assistents: Raquel Sabater (Fundació Utopia), Juli Suárez (La Guerrilla Comunicacional), Jordi Fa i Rafel Villena (Llagostera Solidària), Anna Bonmatí (Àfrica Viva), Estefania Yus i Olga Grueso (Dagua), Núria Massegú i Pere Lluís Aymerich (Justícia i Pau), Yasser Saadoune (Fund. Pau i Solidaritat), Ingrid Danckaerts (SCI), Judit Casanova (Setem-Girona), Brahim Touhami Boukir I Tariq Sellami (IDEM), Jordi Planas i Pura Chacón (Com. Agenda Llatinoamericana), Carme Gubert i Lola Torrent(Banyoles Solidària), Rubén Santiago, Pilar Santiago i Jaume Gumà (ESF), Mamadou Faye (Ass. Desenv. Riu Senegal), Imma Parada, Jep Gil, Jordi Roig, Ester Sayó, Pep Claparols (GEES) Lluís Armengol (Amnistia-Alt Empordà), Xavier Torner (DNíger.Cat), Núria Cuadrat , Carles Serra i Sònia Cervià (CeDRe) .

Excusats: Lluís Puigdemont (Càritas), Ernest Bassols (Besalú Solidari), Isabel Calm (SolidariQuart), Carme Bernat (Plataforma per la Pau), Montse Fiol (ACAPS), Josep M Bonet (GEES), Paula Grande (Grup de Gènere i Interculturalitat), Carme Vinyoles (Col·lectiu per la Igualtat), Pau Lanao (comissió periodisme solidari), Saliou Ba (Ass. Medina Gounasse)

ÀLBUM DE LA JORNADA >>