2019: Torroella de Montgrí

L’assemblea anual de la Coordinadora d’ONG Solidàries celebrada aquest dissabte 4 de maig al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí ha estat una jornada de retrobaments, que ha servit també per a fer balanç i celebrar els nostres 25 anys d’història. Una jornada que ha reunit unes 80 persones que han estat o segueixen estant vinculades a l’activitat solidària a les comarques gironines.

La Coordinadora d’ONG Solidàries posa en valor la feina feta al llarg de 25 anys

La jornada va arrencar amb un record de la Trobada sobre Cooperació Nord-Sud en la que es va assolir l’acord de crear la Coordinadora. També es va recordar Dolors Bassa, exregidora, torroellenca, membre de la Coordinadora i amiga de moltes de les persones presents a la trobada, que va comptar amb la participació de l’exalcalde del municipi Josep Ferrer –alcalde el 1994, quan es va celebrar la Trobada-, la regidora d’Acció Social, Roser Font, i l’actual alcalde, Josep Maria Rufí.

I el balanç d’aquests 25 anys és molt positiu: s’ha fet molta i bona feina. Ara bé, la distància amb el centre de poder, a Barcelona, o la tebior dels mitjans de comunicació sovint no ajuden a donar visibilitat a tot el que es fa. Tot i així es manté l’esperit combatiu per afrontar els nous reptes que té la ciutadania i apuntats a la trobada: la incorporació de joves a la solidaritat, l’acollida de les persones refugiades, els drets dels menors no acompanyats, o la lluita contra l’analfabetisme polític per fer front a la “societat líquida” en la que estem immersos, en un context ben diferent al dels inicis de l’entitat.

Tornar a la simplicitat i a l’experiència vivencial són algunes de les vies apuntades a la trobada, per fer front a la manca de relleu generacional en la cooperació gironina. “És l’experiència viscuda el que acaba ‘enganxant’ la gent a apuntar-se a les entitats”, van coincidir les persones participants.

Una de les veus joves de la trobada també va assegurar que el jovent “té clar els seus drets però no tant els deures” i que potser cal incidir més en la responsabilitat social individual perquè les causes i els missatges ja els arriben.

En la jornada també es va reclamar tornar a la “militància dins la militància”; és a dir, no esperar que les entitats truquin a la porta, sinó ser més proactius. Un cop més, les entitats de la demarcació gironina, van lamentar el centralisme barceloní i van coincidir en què cal reivindicar el que es fa al territori i incidir en què es reconeguin tots els actors de la cooperació.

Després d’un exhaustiu repàs als 25 anys de l’entitat, es va posar en valor tot allò aconseguit fins avui i l’impacte de la petjada gironina en la cooperació catalana, tot i estar impulsada per entitats petites i de voluntariat. Davant d’algunes lamentacions sobre el fet que en algunes causes estem allà mateix on érem fa 25 anys, cal tocar de peus a terra: “probablement mai arribarem on volem ser, per això existeixen les utopies”.