Garantir una vida digna
NÚRIA CUADRAT PÈLACH. L'autora parla del valor del treball en xarxa i l'intercanvi entre els equips professionals de l’acció social de les entitats i l'alumnat dels cicles formatius del sector social i de cures, de cares a millorar l'acció comunitària per a la població que pateix més vulnerabilitat.
En els darrers dies, mundials a part, tothom parla del mateix quan es troba: l’encariment del cost de la vida. Us han preguntat mai quan heu pagat en la darrera factura del gas? A mi, ja m’ho han preguntat en tres converses. I és que l’ensurt de moltes famílies ha arribat ara al finalitzar l’estiu i encarar un inici de curs amb diferents pagaments a saldar. Sobretot, en aquelles llars on hi ha mainada escolaritzada i més d’una unitat familiar compartint habitatge.
A Girona, com a la resta del territori, estem veient com la línia entre arribar i no arribar a final de mes cada cop és més difosa, i en especial en aquelles famílies i persones que ja acumulaven dificultats d’integració. Cada vegada és més complicat superar les crisis, refer-se’n i dur una vida en la què tinguem les necessitats cobertes sense haver de patir. Fins i tot per aquelles persones que es miraven el llindar de la pobresa com una situació aliena. Patim una emergència social que empeny fort els murs de contenció creats per mantenir el marc d’inclusió ben delimitat.
Hi ha una necessitat imperiosa de canvis estructurals i sistèmics dels que en son responsables els governs, però en els que la societat civil, les entitats i els professionals hi hem de jugar un paper decisiu. Hem de fer-nos nostra la responsabilitat de ser motor de canvis, de posar en marxa propostes vàlides, eficaces i duradores, de ser persones compromeses amb el nostre entorn. Només així, aconseguirem restablir els drets vulnerats de les persones i garantir un context d’equitat que permeti a tothom d’accedir a la ciutadania plena.
I per aconseguir-ho cal que els equips professionals de l’acció social tinguin referents en els qui confiar i amb els qui treballar colze a colze. El coneixement, reconeixement i treball conjunt és l’únic que pot enfortir el mur de contenció cap a la pobresa i l’exclusió social.
Aquests referents es troben en les associacions, les plataformes i les taules de persones i famílies afectades, que empoderades fan front a l’embranzida del capitalisme més ferotge: deutes hipotecaris innegociables, lloguers abusius, contractes laborals precaris o inexistents… I que posant les persones al centre, comparteixen angoixes, problemes, i creen estratègies, recursos i confiances que els tornen la dignitat, la força i l’esperança per revertir la seva situació i reclamar uns drets socials i polítics bàsics que han vist vulnerats.
Son aquestes entitats i plataformes, formades per professionals, voluntariat i persones afectades per l’exclusió les que recullen la situació de les famílies, les que coneixen les estratègies de supervivència, els tabús culturals, les pors administratives... Les que s’informen dels canvis en les legislacions i les prestacions socials, de les escletxes en els laberints administratius, buscant solucions (sovint apedaçades) mentre reclamen els canvis estructurals necessaris per restablir els drets que els hi han estat infringits.
Son les que el proper dia 30 de novembre, a Salt, es trobaran de tu a tu amb estudiants i professorat de l’acció social, per presentar-se, conversar i teixir aquesta complicitat tant necessària per al treball contra l’exclusió social. I això succeirà a La Solidària, la fira d’entitats de l'àmbit social i de cures per a docents i futures professionals de la inclusió social.
Aquesta fira és una oportunitat de trobada i intercanvi per facilitar, en un futur proper, la recuperació de la dignitat manllevada a les víctimes de l’exclusió, i per no deixar de recordar a les nostres administracions i governs, la seva prompta obligació per garantir els drets humans i la vida digna de tothom.
Núria Cuadrat Pèlach és tècnica d'Educació Crítica de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a Diari de Girona>>
