Salut Antònia!

PER PURI MOLINA I REQUENA. L'autora reivindica la figura d'Antònia Adroher, aprofitant la convocatòria del I Premi de Narrativa i Poesia escolar que convoquem Òmnium Gironès i la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Ideals, Revolució i Coherència són les paraules claus que defineixen l’existència vital d’Antònia Adroher i Pascual. Va néixer a Girona l’any 1913. Noia rebel i lluitadora, de tarannà obert, optimista i progressista, trencadora d’estereotips, valenta contra el seu destí laboral predeterminat, va deixar els treballs de “secretariat, ofici per una dona”, i va accedir als estudis de magisteri, la seva gran passió. Així es va alliberar com a dona independent i va poder lluitar pels canvis socials discriminatoris necessaris per a una societat equitativa i transformadora a favor dels més desfavorits.

De petita, va percebre les desigualtats, l’exclusió i la pobresa  existents a la ciutat de Girona. De jove va ser una revolucionària transformadora, referent per la seva condició en la defensa dels drets de les dones.

Persona sempre compromesa, va orientar la seva vida professional a formar-se, tot impulsant el sindicalisme educatiu gironí arribant a militar en la FETE-UGT. Les trobades d'auto formació, d’organització escolar, de recerca de nous materials pedagògics van ésser la base de “la conspiració pedagògica”, amb grans debats, d’intercanvis, o de l’enorme tasca de canviar l’educació per a obrir-la cap a unes noves pedagogies alliberadores. Va ser una de les promotores d’unavaga de mestres per a aconseguir equiparar la igualtat professional i salarial entre els i les mestres. Van conquerir els objectius igualitaris !!!

Militant de la política social. Va formar part molt activa del Secretariat Femení del POUM el seu partit. Va escriure que el Secretariat pretenia replegar el major nombre de dones en lluita per l’emancipació de la classe obrera. El feminisme s’entenia com a “feminisme de classe” i explicitava l’aportació valuosa i imprescindible de les dones en els temps convulsos de la guerra. Igual que des de la rereguarda lluitaven per salvar el país del feixisme. Les dones tenien un rol rellevant. Els valors a compartir amb els homes eren de justícia, els veritables pensaments i valors republicans: la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.

Va esdevenir Regidora Municipal de Cultura i Propaganda a l’Ajuntament de Girona durant la República en guerra (1936). Va ser primera dona gironina que obrí el camí de responsabilitats polítiques a altres dones, tot trencant  tabús i discriminacions cap a elles. Va implementar i posar en marxa les idees republicanes del CENU: “El saber ens farà lliures”, “Escola nova, poble lliure”, eslògans que sintetitzaven la nova política educativa republicana.

Sense les dones no hi ha revolució... diguem actualment. L’Antònia ja manifestava les desigualtats que patien les nenes i les dones. La implementació de la coeducació, donant  el mateix tracte igualitari i mateixes oportunitats per a nens i nenes a les escoles, als carrers, a la lluita contra l'analfabetisme . . . va ajudar a fer tremolar les creences de tantes desigualtats i estereotips sexistes en aquella Girona tant conservadora.

No oblidem l’Antònia Adroher... necessitem tenir referents de dones imprescindibles que van creure en l’educació com l’eina vàlida per canviar el món.

El nostre món actual té moltes coses a canviar, per això aportacions pedagògiques com la convocatòria a les comarques Gironines dels I Premis Literaris Antònia Adroher i Pascual de Narrativa i Poesia Escolarsón d’un encert  total. Tot l’alumnat de primària, secundària i cicles formatius, podran participar en aquesta convocatòria. Tenen uns objectius ben clars, la sensibilització en temes socials i la promoció de l’ús literari del català als centres educatius. Som-hi mestres i professorat, ens hi posem?

Puri Molina i Requena. Mestra i Psicopedagoga

Article publicat a Diari de Girona>>