Tecnologia (més) social per construir noves realitats

PER MOHAMED EL AMRANI. L'autor parla de com d'important és que les entitats socials introdueixin la tecnologia social en la seva activitat per fer front, també, a la bretxa digital i poder innovar en l'àmbit de la cooperació.

Hi ha llocs del món on arriba el 4G abans que l’aigua. Això és un fet inne­ga­ble i el signe d’un nou temps desi­gual i can­vi­ant. La tec­no­lo­gia ha trans­for­mat els para­dig­mes d’un món avui més inter­con­nec­tat que mai, però a la vegada pro­fun­da­ment pola­rit­zat i indi­vi­du­a­lista. El filòsof polonès Zyg­munt Bau­man, malau­ra­da­ment des­a­pa­re­gut ara fa uns anys, ja ens aler­tava d’una nova soci­e­tat mal·lea­ble i en cons­tant canvi que ell ano­me­nava “soci­e­tat líquida”. Tot es mou, res és per sem­pre i la rea­li­tat que avui conei­xem d’un dia per l’altre pot des­a­parèixer en qüestió de dies o mesos. L’exem­ple més evi­dent d’aquesta encer­tada teo­ria és la pandèmia de la Covid-19. Ser cons­ci­ents de l’impacte i l’efecte que els uns podem pro­vo­car direc­ta­ment en la vida dels altres amb les nos­tres acci­ons és una pre­missa que ens hau­ria de con­nec­tar direc­ta­ment amb el sen­tit més pur de la soli­da­ri­tat, la cura, la comu­ni­tat, la res­pon­sa­bi­li­tat i la coo­pe­ració. Però res més lluny de la rea­li­tat: inten­tant ser glo­bals, hem aca­bat glo­ba­lit­zats.

Vivim en un món que les per­so­nes exper­tes defi­nei­xen amb la sigla VUCA: volàtil, incert (uncer­tainty), can­vi­ant i ambigu. Ges­ti­o­nar la incer­tesa és un dels grans valors i apre­nen­tat­ges que les orga­nit­za­ci­ons soci­als sense ànim de lucre hem hagut d’intro­duir en la gran maleta d’eines i recur­sos que diària­ment hem d’apli­car i posar a dis­po­sició de les per­so­nes més vul­ne­ra­bles, que en defi­ni­tiva són les grans per­ju­di­ca­des de tota aquesta inco­herència gegan­tina.

Les enti­tats soci­als hem d’intro­duir en totes les nos­tres diagno­sis i plans d’acció aquesta mirada actu­a­lit­zada i cons­ci­ent del món que ens ha tocat. La tec­no­lo­gia i la digi­ta­lit­zació ja no són una opció. És d’impe­ri­osa neces­si­tat començar a intro­duir-les en tots els nos­tres pro­ces­sos, pro­jec­tes i acci­ons. És una qüestió d’eficiència, però també d’empa­tia amb les per­so­nes que ate­nem, que ja tenen més capa­ci­tat i mirada digi­tal que les matei­xes enti­tats. Si les ONGD no acti­vem urgent­ment tots els nos­tres recur­sos per digi­ta­lit­zar-nos, els gegants tec­nològics i la mateixa maquinària social hipersònica ens dei­xarà fora de joc. Nosal­tres hem de mar­car el ritme i no dei­xar que tot aquest eco­sis­tema de desi­gual­tats ho faci per nosal­tres. Des de l’Asso­ci­ació Aza­hara, hem reo­ri­en­tat totes les nos­tres acci­ons d’inter­venció social en aquesta direcció, man­te­nint l’essència i els valors soci­als que ens van veure néixer. Hem posat en marxa un pro­jecte en què hem ofert a tots els cen­tres d’edu­cació primària i secundària de Salt (Girona) tallers set­ma­nals de pro­gra­mació i robòtica edu­ca­tiva. L’impacte ha estat –per­me­teu-me la col·loquia­li­tat– bru­tal. Amb més d’un 60% de par­ti­ci­pants noies, el pro­jecte ha pro­vo­cat, mai més ben dit, un canvi de xip pel qual els i les joves de Salt poden arri­bar a somiar més enllà del que el món els ha fet creure. A Salt hi ha un gra­pat de futu­res met­ges­ses, infer­me­res, científiques, engi­nye­res... que encara no sabien que podien arri­bar a ser-ho.

Demo­cra­tit­zar la tec­no­lo­gia en àmbits de vul­ne­ra­bi­li­tat ajuda també a esta­blir noves nar­ra­ti­ves i ima­gi­na­ris col·lec­tius sobre el que poden arri­bar a ser els infants i joves, ofe­rint la pos­si­bi­li­tat de tocar amb les mans el seu futur. En clau de coo­pe­ració al desen­vo­lu­pa­ment, hem posat en marxa una for­mació a distància per a dones del món rural del Mar­roc. Una vin­tena de dones d’indrets rurals s’han for­mat en gestió d’asso­ci­a­ci­o­nisme i lide­ratge comu­ni­tari en plena pandèmia. En defi­ni­tiva, vivim temps com­ple­xos en què les ONGD podem tenir un paper deci­siu a l’hora d’inci­dir perquè la tec­no­lo­gia faci més gran la bretxa social o apro­fi­tar aquesta mateixa tec­no­lo­gia per anar més enllà i cons­truir nous futurs inno­va­dors i resi­li­ents.

MOHAMED EL AMRANI és president d'Azahara ONG

Article publicat a El PUNT AVUI>>