La poetessa polonesa Ewa Lipska diu que la guerra ens és inherent. I gairebé ho sembla, que ho sigui, perquè bona part de la humanitat ha reblat aquest trist clau –amb idees i amb fets– durant mil·lennis. Però la realitat no és tan determinista.
Ni la guerra, ni tan sols la violència quotidiana, no ens són inherents com a humans. En aquest sentit, les persones només hi tenim predisposicions, igual que en tenim per a l’empatia i l’altruisme.
És l’educació que rebem, el context en què pugem, que orienten les nostres accions. I això ens permet ser optimistes amb vista al futur i posar esperances en la possibilitat de canviar i de substituir aquestes maneres de fer i de pensar per unes altres de menys doloroses i arriscades.
L’educació per a la pau (EpP) és una de les eines que ens calen per arribar-hi. Aquest estudi respon a la sol·licitud del Programa per a l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) de disposar d’un estat de la qüestió de l’EpP a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol,1 una informació que mostri què té la societat catalana, i què li manca, per donar una embranzida important a l’EpP. L’opció que hem triat per dur a terme l’encàrrec rebut s’ha basat en una enquesta que es va passar a 35 persones que, d’una manera o d’una altra, actuen en l’àmbit de l’EpP.
