La Generalitat de Catalunya i la Unió Europea en l'àmbit dels drets humans

L’objecte d’estudi d’aquest informe presenta dues particularitats que cal esmentar d’entrada. La primera té a veure amb el fet que la Unió Europea (en endavant, UE) no pot ser descrita com una organització internacional que tingui per objectiu la promoció dels drets humans. Tot i això, és cert que la UE cada vegada es mostra més activa en aquest àmbit i que en els darrers anys s’ha produït una evolució notable en aquest sentit. Com és sabut, l’actual UE és el fruit d’un procés que s’inicia amb els tractats fundadors de les Comunitats Europees a la dècada de 1950, tractats en què no podíem trobar cap referència als drets humans. Malgrat aquest silenci, que la majoria d’autors atribueix al caràcter fonamentalment econòmic dels objectius d’aquestes primeres Comunitats, ben aviat es va fer palès que l’activitat de les institucions europees no era aliena a la qüestió de la protecció dels drets humans. Van ser diverses demandes presentades davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (en endavant, TJCE) les que van establir aquesta connexió, al·legant suposades infraccions dels drets humans per tal de motivar l’anul·lació de decisions adoptades per institucions europees. Si bé d’una manera gradual, el TJCE ha desenvolupat una jurisprudència important en què s’estableix que els drets humans formen part de l’ordenament jurídic comunitari com a principis generals del dret. D’aquesta manera, queda establert amb claredat que els drets humans constitueixen un límit que totes les autoritats públiques, tant les comunitàri es com les nacionals, han de respectar en l’àmbit d’aplicació del dret comunitari.