Notícies

03/11/2021

#COP26 Ens hi juguem molt!

Del 31 d’octubre al 12 de novembre se celebra a Glasgow la 26a edició de la Conferència de les Parts, el COP26, que impulsa les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Però què ens hi juguem en aquesta cimera?

L’any 2020 cinquanta-cinc milions de persones van haver de marxar de casa seva per culpa del canvi climàtic. El COP26 pot suposar obrir una porta cap a l’esperança o tancar-la definitivament. Ras i curt. Ens hi juguem que s’assoleixin acords per dur a terme accions que frenin, sense més dilacions, el canvi climàtic i les seves devastadores conseqüències en la natura i l’ésser humà. I quins acords es busquen?

Augment màxim d’1,5ºC

L’Acord de París signat el 2015 situava en un màxim de 2ºC / 1,5ºC l’augment de les temperatures. Per aconseguir-ho, caldria disminuir les emissions globals de manera urgent fins a la meitat, l’any 2030. De moment, som lluny d’aconseguir-ho i es parla d’un augment de 2,7º a finals de segle, amb efectes catastròfics per a la salut humana.

Reducció dels gasos d’efecte hivernacle

La pandèmia va permetre observar què passava si la humanitat frenava la seva activitat frenètica: sense cotxes, sense avions, amb la indústria aturada, es va experimentar una reducció de les emissions del CO2 d’entre un 4 i un 8% . Malauradament, en temps de postpandèmia les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle s’han ben recuperat. Un dels acords que hauria de sortir de la cimera de Glasgow és la fi del carbó com a font d’energia, en tant que un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle. Reduint aquests gasos es milloraria notablement la qualitat de l’aire i s’evitarien moltes morts prematures. Però cal reduir també d’altres emissions, com la del metà.

Finançament climàtic

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels països rics són tres vegades més grans que les dels països del Sud. De fet, segons dades d’Oxfam Intermón, la meitat més pobra de la humanitat només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic Per dur a terme les mesures urgents que calen per aturar el desastre cap al que s’encamina la humanitat, és necessari acordar un finançament dels països rics cap als empobrits.  De fet, ja hi ha un acord de finançament de polítiques sobre el clima en països en desenvolupament, amb 100.000 milions de dòlars anuals per part dels països desenvolupats. Però ara s’ha vist que les inversions dels països rics han estat majoritàriament préstecs aprofundint, encara més, el deute dels països empobrits. 

Frenar la desforestació

Necessitem cuidar i mantenir els  boscos i les zones verdes com l’Amazones perquè ajuden a capturar el diòxid de carboni, un dels principals gasos d’efecte hivernacle.  S’ha d’aturar la deforestació, fruit de la tala salvatge i descontrolada de les multinacionals, entre d'altres.

Mobilitat

Un dels grans reptes que tenim al davant és la mobilitat sostenible que passa per vehicles no contaminants (el Regne Unit deixarà de vendre cotxes de gasolina i dièsel l’any 2030), per la reducció de les emissions contaminants que generen els diversos tipus de transport i per potenciar el transport col·lectiu.

Les anteriors cimeres del clima no permeten ser massa optimistes amb els resultats de l’actual COP. Ara bé, la de Glasgow arriba en un moment d’emergència màxima, quan ja s’ha fet evident que els recursos naturals no són infinits i que anem tard en l’aplicació de mesures per mitigar els pitjors efectes del canvi climàtic. Les entitats ecologistes i els moviments socials presents a Glasgow, hi són per pressionar, per recordar els incompliments i per vigilar que en surtin decisions valentes encaminades a la justícia climàtica i social.