Notícies

30/03/2020

"Ens estem quedant sense menjar"

La crisi sanitària del coronavirus ha fet crèixer exponencialment el nombre habitual de famílies que s’adrecen a Càritas Diocesana de Girona. Segons Càritas, "En el que va de confinament, gairebé un centenar de persones s’ha posat en contacte amb l’entitat per sol·licitar algun tipus d’acompanyament, perquè es troba en situació de vulnerabilitat." Fotos: Càritas Girona

Majoritàriament són persones que accedeixen a l’entitat per primera vegada.La frenada en sec del sector serveis, per exemple, i la precarietat laboral de molts treballadors, han deixat moltes famílies gironines sense ingressos ni recursos suficients per poder viure dignament.

Les principals dificultats d’aquestes famílies són poder omplir el carro del supermercat per passar el confinament, fer front a les a les despeses del consum energètic o mantenir el pagament del lloguer, però també hi ha persones que necessiten suport emocional, gent gran que no pot desplaçar-se per comprar medicaments o ni tan sols per llençar la brossa, infants i joves que pateixen fortes desigualtats i que poden perdre el fil dels estudis, entre moltes d’altres situacions.

Aquests casos se sumen al gruix de persones ateses pels programes de l’entitat, que en l’última memòria publicada superava les 22.000 a la diòcesi de Girona. Alguns dels missatges rebuts durant aquests dies descriuen situacions extremes que han posat en alerta l’entitat, com ara el crit reiterat: “ens estem quedant sense menjar”. Els responsables de Càritas preveuen un encrueliment de les condicions de moltes de les famílies ateses per culpa de la manca sobtada d’ingressos i per la pèrdua de perspectives laborals.

Càritas Diocesana de Girona manté oberts el 58% dels seus serveis, gràcies a l’esforç del personal i del voluntariat, que continua tan compromès com sempre amb les persones més vulnerables. Aquesta setmana, l'entitat ha fet una nova crida a través d’una carta de la directora, M. Dolors Puigdevall i Dalmau, adreçada als socis, donants, empreses i particulars compromesos, amb l’objectiu d’aconseguir recursos suficients per complementar el suport de les administracions, garantir les mesures posades en marxa i evitar que aquestes famílies es vegin abocades a l’exclusió social més severa com a conseqüència de la crisi sanitària.

La campanya s’anomena #elCompromísNoTanca. Els donatius es poden fer arribar amb la paraula COVID19 al número de compte ES29 2100 0002 57 0201445404, a través de la web www.caritasgirona.cat o per telèfon 683 14 32 39.

 

Càritas Diocesana de Girona manté oberts més d’una trentena de punts d’entrega d’aliments, gràcies a l’esforç incansable del personal tècnic, al voluntariat i al suport de les administracions municipals que han repost la crida d’alerta de fa uns dies. El seu compromís no tanca. Tanmateix, en alguns punts com a Lloret de Mar, per exemple, on moltes famílies depenen dels ingressos de la temporada turística, Càritas ha hagut d’obrir un torn d’emergència extra al Centre de Distribució d’Aliments, per a seixanta famílies més, que ja és del tot insuficient per cobrir la demanda actual.

Tot i el tancament de les formacions i orientacions laborals presencials, el pal de paller de les polítiques d’inserció de l’organització, Càritas ha adaptat ràpidament els seus serveis i ha activat el seguiment via telefònica per continuar atenent les persones en situació de vulnerabilitat, també en l’àmbit laboral. A més, ha habilitat telèfons per oferir acompanyament des de les acollides de manera telemàtica, consultes de documentació via telefònica, realitza seguiment de les persones grans que pateixen solitud, ofereix suport emocional, es desplaça diàriament fins als domicilis de persones grans que viuen en solitud i, en definitiva, ha adaptat tots els projectes possibles a les noves circumstàncies, per no deixar ningú enrere. Ecosol, l’empresa d’inserció de l’entitat, que ofereix oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió, ha hagut de tancar el 90% dels centres de treball i ha perdut molts clients per culpa de l’ambient d’incertesa. L’empresa manté oberts només els serveis mínims i necessaris per no posar ningú en risc, mentre continua prestant servei als Centres de Distribució d’Aliments i als tallers de confecció. Una de les iniciatives més encoratjadores l’han dut a terme centenars de nois i noies voluntaris del projecte Apadrinar un Avi, que s’han mobilitzat per fer arribar missatges en vídeo a les persones grans que tenen apadrinades i que viuen en residències (s’ampliarà aquesta informació en una propera nota de premsa específica).

Efecte colateral del COVID-19

L'increment de la demanda d'aliments ha coincidit amb un efecte inesperat als Centres de Distribució d'Aliments. Com és sabut, les persones majors de 65 anys són població de risc en aquesta pandèmia que estem patint. Això ha afectat a un bon nombre de voluntàries de Càrites, moltes elles jubilades, que han hagut de deixar les seves tasques de voluntariat per la seva especial vulnerabilitat en aquesta crisi sanitària i ha acabat afectant l'estructura de serveis de Càritas, com els Centres de Distribució d'Aliments. Carme Carbó (a la foto), persona molt coneguda a la Coordinadora d'ONG Solidàries, pel seu sompromís amb l'entitat Salt-Quilalí, que forma part de la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana i que també és voluntària a Càritas Salt, exposa així el seu testimoni al butlletí de l'entitat: 

CARME CARBÓ: «Soc voluntària del C.D.A. des de que em vaig jubilar fa uns quants anys, i per mi era com un treball, hi anava a diari i tenia un horari. I de cop hi volta, en aquests dies tant difícils, em diuen que tinc edat de “risc” i que no puc estar partcipant ni ajudant com jo voldria. No és fácil d’acceptar-ho. Però sé prou bé que ningú és imprescindible i que, sense mi, també ho poden fer, perquè hi ha altres persones amb una capacitat d’organització, treball i entrega com no us podeu imaginar. I jo, l’única cosa que puc fer, aquests dies, és portar-los, a mig matí, el termo amb café, perquè si poden fer una parada facin un mos. M’agrada poder anar-hi. I espero que aquest virus, ens faci valorar allò que realment importa més a la vida i que quan hàgim sortit d’aquest llarg tùnel, més aviat que tard, siguem capaços de fer les coses millor, amb una mirada neta d’infant, pensant en el bé de totes les persones.»