Cooperació internacional en temps de pandèmia

PER JOEL LÓPEZ BELTRÁN. L'autor reflexiona sobre què passarà amb els projectes de cooperació internacional en marxa, arran de la crisi del COVID-19 i posa l'exemple dels projectes a Burkina Fasso, on treballa la seva entitat.

A poc a poc el Covid-19 es va estenent per tots els continents. A hores d'ara ja només queden menys d’una quinzena de països en què el virus, oficialment, no ha arribat. I potser mentre acabem d’escriure aquest article, ja no en quedi cap.

Per primera vegada a la història, el sistema capitalista amb tota la seva cadena extractiva i d’explotació, es veu obligat a parar la producció. Veiem com molts governs influenciats per les elits econòmiques es resisteixen a seguir les indicacions dels científics i triguen dies o setmanes en ordenar un confinament total i un cessament de tota l’activitat econòmica.

A NouSol ONG portem a terme diferents projectes de cooperació internacional itenim tambéprojectes que desenvolupementre Salt i Girona, una àrea aquesta, amb una de les taxes de risc de pobresa més elevades de tot Catalunya. I com està afrontant la població més vulnerable aquesta situació d’emergència? Hem pensat en com afecta l’ordre de confinament a les persones que viuen en pisos minúsculs on conviuen diferents unitats familiars. O en les persones en situació irregulars, sense cap mena d’ingrés ni protecció social? O en aquelles mares solteres amb fills a càrrec, sense xarxa ni recursos econòmics? El virus no fa distincions entre classes socials però sí que agreuja les vulnerabilitats que s’hereten amb el lloc de naixement o de residència.

És el cas de Burkina Fasso on NouSol gestiona un centre de dia i d’urgència per a nens, nenes i joves en situació de carrer, a la població de Bobo-Dioulasso. Burkina Faso ésun dels països més pobres del món i a més pateix el flagell constant dels atacs terroristes de l’ISIS i Al-Qaeda, que ha provocat el desplaçament intern de més de 850.000 persones. El sistema sanitari públic de Burkina podrà afrontar la pandèmia? Des de que es van confirmar els primers casos a Ouadougou a principis de març i fins a finals de mes, s’han confirmat 246 casos i 12 morts.

NouSol i l’Associació Tié, amb qui col·laborem, ens hem vist obligats a tancar el centre i no podem continuar fent el seguiment dels nens, nenes i joves en situació de carrer. Com afrontaran aquesta situació? Com menjaran si no poden utilitzar els recursos on normalment ho poden fer? Com demanaran almoina si no poden estar al carrer? A qui demanaran ajuda si tenen problemes de salut? On dormiran? Els militars, durant el toc de queda, els pegaran quan els trobin al carrer on dormen? Són molts els interrogants que s’obren per un dels col·lectius més vulnerables en un dels països més fràgils socialment.

Fa anys que les organitzacions solidàries lluitem per aconseguir el 0.7% del finançament públic per a projectes de cooperació internacional i semblava que per fi s’aconseguiria amb l'anunci de l’exconseller d’Exteriors, Alfred Bosch, arribar a aquesta xifra l’any 2030. Veurem com queda tot plegat i quantes organitzacions podran sobreviure al xoc econòmic i social que suposarà aquesta pandèmia mundial. Hi ha molts interrogants sobre la taula. En la majoria de casos, s’han paralitzat tots els expedients i convocatòries de subvencions d’enguany, inclús els pagaments del 2019 que alguns organismes deuen a les entitats. Moltes entitats afrontem aquesta situació sabent que quan tot això passi, moltes de nosaltres haurem desaparegut. Així doncs, per a la cooperació internacional, tot són incerteses en temps de pandèmia.

Joel López Beltrán, és el director de NouSol ONG

Publicat al Diari de Girona>>