El TTIP, atac a la democràcia

PER XAVIER MERINO I SERRA. Reflexió sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) que s'està negociant -quasi en secret- entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió Europea, té més ombres que llums.

El TTIP, sigles del "Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió", es començà de negociar entre els Estats Units i la Comissió Europea el 2013. Malgrat tot el que s'ha parlat sobre les conseqüències negatives que pot tenir per als països europeus ningú no en sap gaire res pel secretisme amb què es fan les negociacions, sense transparència ni debat públic. Aquest sistema de negociar, al marge del Parlament Europeu, i les presses per aprovar el tractat, fan creure que les conseqüències negatives poden ser ben certes.

També es diu que a la taula de negociació, a més dels funcionaris de la Comissió Europea i els dels Estats Units, hi tenen veu els lobbies representants de les grans empreses transnacionals.

El 10 de juny passat hi havia d'haver una votació al Parlament Europeu sobre la posició que calia adoptar davant d'aquest tractat. La votació va quedar suspesa perquè s'havien presentat 220 esmenes a l'informe proposat i la votació era difícil. Alguns eurodiputats van comentar que la causa real no van ser les esmenes sinó el perill que la votació fos contrària al tractat.

A casa nostra, a primers d'any, la CUP va presentar una moció al Parlament en què es demanava a l'estat i a la Generalitat un referèndum sobre els acords comercials entre la UE i altres estats, com ara el TTIP. CUP, ERC, PSC i ICV van votar-hi a favor, però el vot majoritari de CiU, C's i PP la va fer desestimar. Potser els partits que van votar contra la moció tenen informació més concreta dels termes del tractat que es negocia?

La pressió popular generada a Europa ha permès, diu Josep M. Terricabras en un article recent, que els eurodiputats puguin fer una ullada a com avancen les negociacions. Els diputats poden tenir accés parcial al text, només a dos capítols, que han d'escollir ells. Per consultar-los han de signar un document de confidencialitat i comprometre's a no revelar res del contingut i tenen dues hores per llegir-los i prendre notes. Dues hores, 54 pàgines, si no s'és una persona familiaritzada amb els temes i termes que s'hi tracten i s'hi empren, no permeten assabentar-se de gaire res. Sobretot per la proliferació de sigles i abreviatures. La conseqüència és que alguns diputats accedeixin a alguns textos i que poquíssims hi entenguin res.

Les conseqüències negatives es preveuen a partir de l'experiència d'altres tractats semblants entre els USA i altres països. La universitat privada TUFTS, de Massachusetts, diu en un informe que els països europeus perdrien un mínim de sis-cents mil llocs de treball, que podrien arribar a ser un milió. Tractats anteriors, com el signat entre Canadà, USA i Mèxic van provocar la deslocalització d'empreses i de llocs de treball que, en bona part, han estat la causa que Detroit perdés 46.000 llocs de treball i es convertís en la ciutat més gran del món en fallida.

Cal estar ben atents a l'evolució de les negociacions que, fins ara, es fan secretament al marge del Parlament Europeu i dels parlaments dels estats membres de la UE. Aquest organisme podrà signar el tractat sense l'aprovació prèvia dels vint-i-vuit estats que la integren? Els estats, abans de donar l'aprovació, facilitaran la informació als seus ciutadans i sotmetran el tractat a l'aprovació dels seus parlaments o a referèndum?

Tot aquest assumpte és un atac directe a la democràcia i, en definitiva, als ciutadans que poden resultar-ne afectats negativament.

Xavier Merino és membre de Justícia i Pau

Publicat al Diari de Girona>>