Els beneficis de la pesca sostenible

PER GABRIELA PINTO. Invertir en pesca sostenible, permetria augmentar el volum de captures i també els beneficis econòmics. És necessari un canvi de model en la pesca.

La flota de pesca d'arrossegament de les comarques gironines va iniciar a principis de febrer un mes de veda, durant el qual ha estat prohibit pescar. Les vedes es duen a terme anualment com a mesura per permetre la recuperació de les espècies, davant d'una situació alarmant de sobreexplotació del peix i marisc que més ens agrada consumir. Des de 2013, els pescadors de Roses miren de recuperar una de les espècies estrella en la gastronomia catalana, el lluç, mitjançant una veda en un dels caladors. El lluç és l'espècie més consumida a Espanya, amb uns 5,6 kg/persona anuals. Les mesures de protecció que els pescadors de Roses han aplicat per recuperar les poblacions de lluç han permès triplicar el nombre d'exemplars juvenils d'aquesta espècie en tres anys  Aquest increment d'abundància i biomassa s'ha donat també a altres espècies com la bruixa, el moll, el rap i les espardenyes. El seitó i la sardina són dos exemples d'espècies típiques de la nostra costa que també estan patint regressió de les seves poblacions. Així, el seitó és cada vegada més petit i de sardina, cada vegada n'hi ha menys.

Al Mediterrani el 96% de les espècies de peix i marisc d'interès pesquer pateixen sobrepesca i/o es troben en mal estat. Els informes científics han alertat de la necessitat de reduir les captures de les espècies més sobreexplotades. Per contra, la política pesquera de la Unió Europea ha incentivat una gestió dels recursos pesquers que no permet la regeneració de les poblacions. La pressió social demana que les captures totals admissibles no superin les que suggereix l'assessorament científic, i és que per al 2017 Espanya ja ha donat suport a la continuïtat de la sobrepesca al 72% de les espècies de més interès pesquer.

La sobreexplotació dels recursos marins té greus conseqüències ambientals, socials i econòmiques a les comunitats costaneres dels països empobrits. En paral·lel a la pesca industrial, uns 12 milions de petits pescadors operen a costes de tot el món en busca d'ingressos i proteïnes vitals per a la seva dieta. A 30 països la pesca contribueix a més d'un terç del subministrament total de proteïnes d'origen animal; i dels 30, 22 es consideren països amb dèficit alimentari i inseguretat alimentària. L'esgotament progressiu de les poblacions de peixos representa una gran amenaça existencial per a aquestes comunitats pesqueres tradicionals. N'és un exemple la costa d'oest de l'Àfrica, una de les més fèrtils del món, on la subsistència de milions de persones depèn del peix. Els governs dels països costaners africans, com per exemple Guinea, han estat venent el dret de pescar a les seves aigües a flotes industrials estrangeres. Molts dels pescadors artesanals africans deixen la pesca perquè ja no hi ha peixos i el combustible per als vaixells és molt car i no se'l poden permetre amb els guanys que n'obtenen. Les polítiques pesqueres són decisives per aturar aquest model i es reclama una doble actuació: per una banda el control de la sobrepesca, i per l'altra, doanr suport a pescadors artesanals assegurant la seva capacitat per sostenir els seus mitjans de vida. En aquest sentit, es proposa, doncs, la creació de zones exclusives de pesca artesanal, estratègies de cogestió que afavoreixen els drets d'ús als usuaris locals.

Una de les possibles solucions per recuperar els oceans és invertir en pesca sostenible, que permetria augmentar el volum de captures i els beneficis econòmics. Segons un estudi realitzat per la New Economics Foundation, la recuperació de les poblacions europees de peixos podria proporcionar fins a 2 milions de tones extres de peix i crear fins a 60.000 llocs de treball. Cal un canvi de model, doncs, perquè la pesca insostenible és molt mal negoci per al medi ambient i per a tots nosaltres.

Gabriela Pinto és membre de l'Associació de Naturalistes de Girona

Article publicat al Diari de Girona>>