La trajectòria modèlica de Monsenyor Romero

PER JOSEP CASELLAS. Article sobre monsenyor Óscar Romero, amb motiu de la seva beatificació.

El proper 23 de maig serà beatificat Monsenyor Óscar Arnulfo Romero Galdámez, arquebisbe de San Salvador, assassinat mentre deia missa el 1980. Ara el Papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret que reconeix que va morir in odium fidei (per odi a la fe), i no pas per raons de tipus ideològic o polític, tot i que el responsable intel·lectual del seu assassinat fos un polític.

Un bisbe amic de Romero parla d’ell com del màrtir del segle XX «més conegut i estimat del món». Però quines són les causes d’aquesta popularitat i d’aquesta estima acumulada durant els trenta-cinc anys que s’han escolat d’ençà del seu traspàs? Sens dubte, va ser un d’aquells «pastors que fan flaire d’ovella», que tant elogia el papa Francesc. Essent de formació clàssica i de tarannà més aviat conservador, es va obrir als pobres i va acceptar coratjosament esdevenir veu dels qui no en tenen. La seva trajectòria pot ser una bona font d’inspiració per als eclesiàstics de tot arreu i, en general, per als cristians que encara no tenen prou assumida l’opció preferencial pels pobres. La trajectòria de Mons. Romero és un reflex cristal·lí de l’Església dels pobres que desitja el papa actual.

Ordenat bisbe l’any 1964, en ple Concili Vaticà II, Romero en va saber copsar les orientacions. Se’l pot arrenglerar fàcilment amb els sants del Concili Vaticà II, que ho són per “la seva forma d’encarnar-se en els pobles on han predicat i de ser-hi fidels fins a la mort», com deia el desaparegut Mn. Modest Prats. A aquest col·lectiu de religiosos més propers als pobres també hi tindrien cabuda Joan Alsina i Joaquim Vallmajó.

A l’homilia del dia abans del seu assassinat, Mons Romero es feia ressò dels diferents projectes històrics per al poble d’El Salvador. Per a ell, era a l’Església a qui pertoca indicar com es va reflectint o s’està menyspreant el projecte de Déu en cada situació històrica. I a fe que ho va fer. Per exemple, dient als soldats que, davant l’ordre de matar que dóna un home, ha de prevaler la llei de Déu: no mataràs. O afirmant que els pobres tenen la seva dignitat i que han de ser els autors del seu propi destí.

Les causes de Romero - la dignificació de les persones, especialment dels pobres, la fe, la justícia i la pau - van fer que Pere Casaldàliga el descrivís com a “Sant Romero d’Amèrica”, en la introducció a la magnífica obra d’Armando Márquez Ochoa, Catecismo de Mons. Romero.

Darrerament s’ha valorat molt la beatificació de Mons Romero. Això ens ha de portar a conèixer millor allò que ell va fer i, sobretot, la trajectòria modèlica que va seguir. Els beats i els sants són per imitar i no sols per admirar.

Publicat al Diari de Girona