Tenir la nacionalitat espanyola surt car i és difícil

PER XAVIER MERINO I SERRA. Els canvis en la norma han encarit molt el procés d'adopció de la nacionalitat espanyola. I no sols això: el procés és ara com una cursa d'obstacles.

Diverses entitats gironines van presentar fa pocs dies la campanya que han preparat per pressionar per aconseguir la derogació del Decret 1004/2015, del 6 de novembre passat, que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest canvi normatiu, diuen les entitats, “és reflex d’una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats”. I consideren que una política migratòria integradora hauria de buscar la cohesió social i s’hauria de centrar a aconseguir que les persones estrangeres puguin tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de la població.

He llegit la seva nota de premsa i la moció que presentaran properament a diversos ajuntaments gironins i he quedat estranyat que un decret d’aquesta importància passi tan desapercebut per a la majoria de ciutadans. És per això que he fet aquest escrit, per difondre’n els punts que m’han semblat més importants.

El nou reglament exigeix de tramitar tot el procediment telemàticament i la tramitació, que és competència de la Dirección General de Registros y del Notariado, té un cost de 100€. La persona que demana la nacionalitat espanyola ha d’acreditar el seu grau d’integració social mitjançant la superació de dues proves: la de llengua castellana nivell A2 i una de coneixements constitucionals i de la societat espanyola. Les proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes, tenen un cost de 209 € entre totes dues i les ha de fer un centre que tingui conveni amb l’institut esmentat. A les comarques de Girona només hi ha un centre acreditat per a la prova de llengua, que és a Lloret de Mar, i cap per als coneixements constitucionals. Això vol dir que el demandant de nacionalitat ha d’anar fora d’aquesta demarcació.
Aquelles persones que havien demanat cita per presentar la petició de nacionalitat feia més de dos anys van haver de recomençar el procediment de cap i de nou. Amb això es troben que part de la documentació procedent dels seus països d’origen, que ja havien presentat, ha caducat i han de tornar a demanar-la.

Una altra limitació és que les proves que se’ls demanen no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional o bé formativa no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb escolarització molt baixa, cosa que vulnera els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.

El fet d’haver de tramitar telemàticament tot el procediment n’exclou les persones que tenen pocs o cap coneixement informàtic. El decret preveu que fins al 30 de juny de 2017 es puguin presentar sol·licituds de nacionalitat de manera presencial. Però hi ha alguns registres, com ara el de Girona, que ja no accepten la tramitació amb cita presencial.

Cal tenir en compte que, segons l’article 130 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’acollida i integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat, que l’exerceix mitjançant els ens locals. La nova normativa no reconeix la convalidació dels cursos de llengua impartits per centres públics de la Generalitat com Escoles Oficials d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, ni els processos d’alfabetització en català i no exonera de fer les proves de llengua.

Tampoc n’exonera, però, totes aquelles persones que hagin fet estudis d’ESO o superiors en instituts o universitats de l’estat que també han de fer les dues proves malgrat tenir titulacions acadèmiques que contenen implícitament els coneixements que demana el decret.

L’11 de juny ja es va fer a Girona una manifestació per demanar la derogació d’aquest decret i la derogació de la Llei 15/2015 i properament es presentaran mocions a diversos ajuntaments de les nostres comarques per tal de fer-los definir sobre aquesta problemàtica i donar suport a la petició de derogació del decret i modificació de la llei ja esmentats.

Trobo plenament justificada l’actuació contra el decret que, a més de vulnerar les competències de l’Estatut català, també dificulta l’obtenció de la nacionalitat espanyola a tots aquells immigrants que tenen els anys de residència exigits i ara se’ls posa pals a les rodes. Molts d’ells havien treballat en la construcció i els primers anys de la crisi del totxo es van quedar sense feina i han sobreviscut com han pogut. Espero que l’oposició a aquest decret s’estengui a tota la península, sigui ben efectiva i s’aconsegueixi derogar el decret.

4 de juliol de 2016


Xavier Merino i Serra, és membre de Justícia i Pau Girona.