10/05/2022

Atrapades entre dues realitats

Quatre personatges ens expliquen el seu procés migratori i les etapes per les que passen fins aconseguir l'anhelada acollida al país de destí. És la proposta de sensibilització, teatral i vivencial, que proposa La Nave Va per a joves a partir dels 16 anys i per a adults.

En format taller, la proposta de La Nave Va ens acosta l'emigració forçosa i ens parla del dret a l'asil. Inspirant-se en el còmic "Asylum" que Javier Isusi va fer per al CEAR, quatre personatges de diferents orígens -Uganda, Nigèria, Congo i Espanya- i que viuen en períodes temporals diferents, tenen en comú el fet de veure's obligats a abandonar el seu país d'origen en un moment donat. Aquests migrants ens van mostrant petits fragments de les seves vides i anem vivenciant per diverses situacions amb les que es va trobant la persona, en aquest viatge incert cap un futur, suposament millor.

L'experiència teatral i participativa promou, doncs, la reflexió sobre el drama de l'emigració, les persones refugiades i el patiment que es viu a les fronteres. Quines són les causes que empenyen una persona a emigrar? A quines dificultats s'haurà d'enfrontar en aquest procés migratori? Com funcionen les fronteres a l'Estat espanyol? I a la Unió Europea? Hi ha fronteres que no son físiques? En quins moments històrics els espanyols, catalans i europeus van haver de demanar asil? "Atrapades entre dues realitats" vol donar resposta a totes aquestes preguntes i generar empatia cap al migrant i fer caure els prejudicis més arrelats sobre les persones migrants. 

En els tallers, els personatges passen per diferents etapes, que comentem amb Elisabeth Aznar, una de les integrants de La Nave va:

COMIAT: "Per treballar el comiat, fem una escena teatral sense paraules, i per parelles, en què una de les persones marxa i l'altra es queda. I amb tres accions de moviment, escenifiquem un comiat. A partir d'aquí, les participants posen en comú els comiats que hi ha hagut, tot el que ha anat passant."

ESPERANÇA: "Després del comiat comença el viatge, que és aquest salt al buit perquè saps d'on parteixes però no saps on arribes. Ho treballem amb una dinamització sensorial en què les participants van amb els ulls tapats, a cegues. I mitjançant diversos estímuls sensorials, intentem fer-los entrar en un estat d'incertesa, de no saber res, de trobar obstacles inesperats en el camí...i un cop feta aquesta experiència sensorial els encerclem a tots amb una corda i és quan plantegem aquest moment de sentir-se atrapats, de no saber si tirar endavant o tornar enrere. Volem transmetre aquest bloqueig en veure tot el que ja hem viscut i no saber què ens espera"

IMMOBILITAT: "Després de tot el que els hem fet vivenciar, fem situar els participants en un termòmetre imaginari i pensar, des de la pell dels personatges, on se situarien: en un punt de retorn perquè no puc superar els obstacles, he perdut tota l'esperança, segueixo bloquejat i vull tornar enrere, o per contra, tinc la força de l'esperança i continuo, passi el que passi."

ACOLLIDA: "En la fase d'acollida confrontem dues formes de pensar: la de la persona que acull i la de persona acollida, la por davant l'esperança, així com els missatges de rebuig davant els missatges positius de l'acollida. Feta aquesta confrontació, treballem aquestes veus oposades, i en funció de la força de cadascuna d'aquestes veus, avancen més o menys, i a partir d'aquí es pot valorar quan de lluny o a prop estan aquestes dues posicions."

El taller es tanca amb una posada en comú i amb una reflexió conjunta de tot el que ha anat sortint. En la darrera que es va fer, aquesta setmana a l'institut Montilivi, l'alumnat d'Integració Social que va participar-hi va fer comentaris molt interessants: "Nosaltres som estudiants d'integració social i ja estem sensiblitzats. Però crec que si aquesta dinàmica es fa amb un grup de persones que tinguin una visió negativa dels migrants, els pot arribar a tocar molt i fins i tot poden arribar a empatitzar amb la situació del migrant. Fer un treball així em dona esperança", deia una de les alumnes. Un altre participant apuntava que li agradava molt com s'havien anat entrelligant totes les fases i veure com en algun dels bàndols es donen certs missatges negatius de la immigració que van calant, en comptes de treballar la inclusió i la interculturalitat. Una de les participants d'origen migrant deia: "No ens permetem estar tristos. Quan vaig venir cap aquí, el més difícil va ser separar-me del meu pare i la meva mare. En alguna assignatura hem estudiat el dol migratori i crec que no hi ajuda el fet de no permetre'ns estar tristos. Això pot derivar en molts transtorns mentals, angoixes...per l'afany de tirar endavant i no permetre'ns estar tristos...això surt a la dinàmica".

Aquest projecte de La Nave Va que també ha estat impulsat amb Girona Acull, compta amb el suport de l'ICIP i ja ha passat també pel FEDAC de Sant Narcís de Girona i en els propers mesos ho farà a l'Institut Vallvera de Salt, i d'altres de Balaguer, Barcelona, Formentera i Bilbao.