Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
15/03/2022

Creixen les importacions d’armes a Europa, Àsia i Oceania

Les transferències internacionals de grans armes van experimentar un lleuger descens entre 2012-16 i 2017-21 (-4,6%). No obstant això, les exportacions dels EUA i França van augmentar de manera substancial, igual que les importacions a estats d’Europa (+19%), Àsia Oriental (+20%) i Oceania (+59%). Són dades publicades per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).


Pel que fa a l’Orient Mitjà les transferències a aquesta regió van continuar sent elevades, mentre que les dirigides a l’Àfrica i Amèrica van disminuir. «Malgrat que hi va haver alguns avanços positius, com el fet que les importacions d’armes d’Amèrica del Sud aconseguissin el seu nivell més baix en 50 anys, les creixents o contínues taxes d’importació d’armes a llocs com Europa, Àsia Oriental, Oceania i l’Orient Mitjà van contribuir a una preocupant acumulació d’armes», assegura Pieter D. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. 

Europa va ser la regió del món que va registrar el creixement més gran de les importacions d’armes entre el 2017-2021, que van ser  un 19% més altes que el 2012-16 i van representar el 13% de les transferències mundials d’armes. Els majors importadors d’armes a Europa van ser el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos. També s’espera que altres estats europeus augmentin significativament les seves importacions d’armes durant la dècada vinent, a l’haver realitzat recentment importants comandes de grans armes, en particular d’avions de combat als Estats Units. Malgrat el conflicte armat a l’est d’Ucraïna durant el 2017-21, les importacions de grans armes del país en el període van ser molt limitades.

«El greu deteriorament de les relacions entre la majoria dels estats europeus i Rússia va ser un important motor del creixement de les importacions europees d’armes, especialment per part dels estats que no poden satisfer tots els seus requeriments a través de les seves indústries armamentístiques nacionals», afirma Wezeman. 

Àsia i Oceania va continuar sent la principal regió importadora de grans armes, al rebre el 43% de les transferències mundials, i sis estats de la regió es van situar entre els 10 majors importadors a nivell mundial: l’Índia, Austràlia, la Xina, Corea del Sud, el Pakistan i el Japó. «Les tensions entre la Xina i molts Estats d’Àsia i Oceania són el principal motor de les importacions d’armes a la regió» afirma Siemon T. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. 

Les importacions d’armes índies van disminuir un 21% entre 2012-16 i 2017-21. No obstant això, l’Índia va continuar sent el major importador a nivell mundial i té previst importar armes a gran escala en els pròxims anys de diversos proveïdors.

Els estats de l’Orient Mitjà van importar un 2,8% més d’armes el 2017-21 que el 2012-16.Com que el conflicte al Iemen va continuar actiu i les tensions entre l’Iran i altres estats de la regió es van mantenir elevades, les importacions d’armes van exercir un paper important en l’evolució de la seguretat al Golf. Les importacions d’armes d’Aràbia Saudita —el segon major importador d’armes del món— van augmentar un 27% entre 2012-16 i 2017-21. Les importacions d’armes de Qatar van créixer un 227% i va passar de ser el 22è major importador d’armes al 6è. Per contra, les importacions d’armes dels Emirats Àrabs Units (EAU) es van reduir un 41% entre 2012-16 i 2017-21, i van passar de ser el tercer importador mundial d’armes al novè. Aquests tres estats i Kuwait han fet grans comandes de grans armes el lliurament de les quals es preveu en els pròxims anys.

Les exportacions d’armes dels Estats Units van créixer un 14% entre 2012-16 i 2017-21, augmentant la seva quota mundial del 32% al 39%. Les exportacions d’armes estatunidenques el 2017-21 van ser més del doble (108% més) que les del segon major exportador, Rússia. L’Orient Mitjà va representar el 43% de les transferències d’armes dels EUA. L’augment dels lliuraments de grans armes a l’Aràbia Saudita, en un 106%, va ser especialment rellevant pel creixement de les exportacions d’armes estatunidenques.

Rússia, que va representar el 19% de totes les exportacions de grans armes el 2017-21, va veure com les seves exportacions es van reduir un 26% entre 2012-16 i 2017-21. El descens global de les exportacions d’armes de Rússia es va deure gairebé exclusivament a la caiguda dels lliuraments a dos destinataris: l’Índia i Vietnam. No obstant això, s’esperen diversos lliuraments de grans armes de Rússia a l’Índia en els pròxims anys.

França va comptabilitzar l’11% de les exportacions mundials d’armes el 2017-21, la qual cosa la converteix en el tercer major exportador d’armes. França va augmentar les seves exportacions d’armes en un 59% entre 2012-16 i 2017-21.

El 2017-21 la Xina va ser el quart major exportador d’armes i Alemanya el cinquè. Les exportacions d’armes de la Xina es van reduir un 31% entre 2012-16 i 2017-21, mentre que les d’Alemanya van caure un 19%.

Altres dades destacables:

  • Les exportacions d’armes italianes van representar el 3,1% del total mundial el 2017-21 i van ser un 16% més altes que el 2012-16
  • Les exportacions d’armes del Regne Unit van caure un 41% entre 2012-16 i 2017-21. El Regne Unit va comptabilitzar el 2,9% del total de les exportacions d’armes el 2017-21.
  • Entre 2012-16 i 2017-21 es van produir davallades globals en les importacions d’armes per part dels estats de tres regions: Amèrica (-36%), Àfrica (-34%) i Àsia i Oceania (-4,7%).
  • El 2017-21 les importacions d’armes per part dels estats sud-americans van ser les més baixes de qualsevol període de cinc anys en l’últim mig segle. El Brasil és l’únic estat d’Amèrica del Sud que té pendents importants lliuraments d’armes.
  • Les importacions d’armes de Myanmar van caure un 32% entre 2012-16 i 2o17-21. Van representar el 0,6% de les transferències mundials d’armes el 2017-21.
  • El 2017-21 els cinc majors importadors d’armes de l’Àfrica subsahariana van ser AngolaNigèria, Etiòpia, Mali i Botswana.
  • Les importacions d’armes de Taiwan es van reduir un 68% entre 2012-16 i 2017-21, però està previst que augmentin significativament en els pròxims anys.
  • Les importacions d’armes israelianes van augmentar un 19% entre 2012-16 i 2017-21.
  • Les importacions d’armes d’Egipte van créixer un 73% entre 2012-16 i 2017-21, convertint-se en el tercer major importador d’armes a nivell mundial.

 

Informació extreta del web de FundiPau, entitat traductora de la nota de premsa del SIPRI. 

Notícies relacionades
La despesa militar mundial creix un 7,2% des del 2010 (abril 2020)

El 2019 la despesa militar mundial ha registrat el major increment anual de l’última dècada i arriba ja als 1,917 bilions de dòlars, segons les noves dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI)

Llegir més
Demanen al Govern espanyol la reorientació de la despesa militar a inversió ecosocial

AIPAZ, Asociación Española de Investigación para la Paz, ha fet una petició al Govern i al Parlament espanyols que ja compta amb el suport d'un bon nombre d'entitats: la reorientació de la despesa militar a la inversió ecosocial amb perspectiva de gènere, i a favor de les persones de major vulnerabilitat.

Llegir més
Emergència: despesa militar o sociosanitària?

Quines coseqüències té l'augment de la despesa militar als pressupostos de l'Estat?  Per què la despesa militar sempre creix, independentment que governin les drets o les esquerres? Què pot fer la ciutadania per canviar aquesta tendència sempre a l'alça? Aquestes són algunes de les preguntes que li plantejarem a Pere Ortega, investigador i director del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, aquest mateix dijous.

Llegir més

Amb el suport de

Amb la col.laboració de