Gènere i polítiques de la inseguretat
L’auge de l’extrema dreta populista, que ja governa sola o en coalició als Estats Units i a deu països europeus, "augura un període fosc per a les llibertats, sobretot per als drets de les dones i les persones LGTBI", diu l'informe "Gènere i polítiques de la inseguretat. Una mirada feminista als impactes de la militarització d'Occident", que publica el Centre Delàs d'Estudis per a la Pau. Un treball que recull les aportacions dels estudis feministes en el camp de la seguretat, i assenyala els impactes que comporta l'actual "rearmament" i augment de la despesa militar que s'està vivint a Occident.
Inseguretat econòmica i comunitària, personal i física; persecució de la migració i discriminació de minories ètniques; reforç dels estereotips que alimenten les violències de gènere i la impunitat; inseguretat en l’accés de la salut, sobretot sexual i reproductiva...són algunes de les conseqüències directes que comporta aquest actual procés d'intensificació de la securització d'Occident, centrada en la idea de protegir l'Estat, augmentant la despesa militar per un costat, mentre es retalla la despesa social per l'altre.
L’auge de l’extrema dreta ultraconservadora, antiavortista i contrària a la “ideologia de gènere”, «augura un període fosc per a les llibertats, que se ceba especialment en les persones migrades i racialitzades, pel caràcter profundament xenòfob que caracteritza i unifica aquesta extrema dreta, que ja governa –sola o en coalició– als Estats Units i a 10 països europeus, encapçalats per Itàlia, Hongria i Polònia.» diu l'informe. I apunta altres conseqüències:
- Proliferació d’armes petites i flexibilització de la possessió d’armes, que tenen una incidència directa en el risc de feminicidi i augment de la inseguretat personal.
- Major distància entre rics i pobres, feminització de la pobresa, més sensellarisme i més violència agreujada per l'exclusió social.
- Croada contra el gènere i la deshumanització pròpia de la cultura militar, que implica un reforç de l’estructura social jeràrquica i la prevalença d’estereotips racials i sexistes que alimenten la discriminació, així com un augment generalitzat de les violències als espais públic i privat contra dones i persones LGBTI.
-Criminalització de la sexualitat en general i de l’avortament, que penalitza la salut de les dones, però també del col·lectiu LGTBI.
-Disminució de les partides destinades a polítiques socials (educació, salut, alimentació, dependència), amb un clar impacte en la càrrega de treball afectiu, reproductiu i de cures no remunerat que fan les dones.
