Aquesta exposició recorre algunes de les vides d'aquestes dones de la República Centreafricana, a través de 21 fotografies i 3 “clips” de video del fotoperiodista Pablo Tosco. La mostra es podrà visitar fins a l'1 de febrer a l'Espai Santa Caterina (edifici Generalitat de Catalunya) de Girona.

La República Centreafricana lluita per sortir del forat negre i la penombra en el que s'ha vist sumit després de tres anys de conflicte. Aquest país ha encadenat crisi successives durant anys que l'han deixat debilitat i amb enormes necessitats humanitàries a les quals fer front. l'oblit internacional i mediàtic no ha fet més que empitjorar la situació. L'última crisi el 2013 es va cobrar la vida de més de 6.000 persones en dos anys i va provocar una greu crisi humanitària de la qual el país encara no s'ha recuperat. La meitat d'una població de gairebé 5 milions d'habitants es va veure obligada a abandonar les seves llars. Molts van acabar malvivint en camps de desplaçats escampats per tot el país. Altres van creuar les fronteres i van buscar refugi al Camerun, el Txad i la República  Democràtica del Congo.

Durant el conflicte es van produir atacs contra els civils dins i fora d’els camps de desplaçats, incloent agressions sexuals i altres formes de violació dels drets humans. Les ferides segueixen obertes i han creat greus seqüeles en la població. Tres anys després, la meitat de la població encara depèn de l'ajuda humanitària i segueix sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques d'aigua, sanejament i menjar. Prop de 2 milions de persones no tenen prou per menjar.

Tot i la calma relativa que van portar les eleccions democràtiques de febrer de 2016, la situació segueix sent crítica. El passat mes d'octubre es van produir violents enfrontaments al centre i al nord del país que van deixar de nou més població desplaçada i amb necessitat d'ajuda. En aquest context, les dones són les que més pateixen. Durant el conflicte van perdre a familiars, marits, fills, filles, pares i mares i es van veure obligades a quedar-se al càrrec de la resta de la família, moltes vegades ferits o malalts sense poder tornar a casa seva. Moltes d'elles van ser víctimes d'abusos sexuals durant la crisi, quan els grups armats van entrar en els barris i van cremar i van destruir tot el que se'ls va posar per davant. A meitat de 2016, Nacions Unides havia comptabilitzat més de 5.600 casos d'agressions sexuals i violacions al país.