Agents de transformació

PER JORDI PUJADAS RIBALTA. El fil conductor per a l'any 2021 de l'Agenda Llatinoamericana parteix de l'amenaça d'arribar a un punt de no retorn que pot desencadenar canvis ambientals tan grans que facin desaparèixer les condicions que van fer possible la vida humana al planeta.

El lli­bre anu­ari Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana Mun­dial arriba a la 30a edició. Són trenta anys de denúncia profètica de les cau­ses de les injustícies soci­als i dels pro­ble­mes ambi­en­tals i de pro­pos­tes alter­na­ti­ves.

El que havia de ser una cele­bració s’ha tenyit de dol per la mort d’un dels seus ins­pi­ra­dors i impul­sors: Pere Casaldàliga. El relleu de l’equip d’edició, ara coor­di­nat des d’El Sal­va­dor, ja havia començat amb el pas al cos­tat de l’altre fun­da­dor, José M. Vigil, i ara més que mai pren sen­tit haver aga­fat el repte d’asse­gu­rar-ne la con­tinuïtat. Ja des dels seus ini­cis l’Agenda va ser un ins­tru­ment d’alli­be­ra­ment i de soli­da­ri­tat entesa més enllà del sen­tit assis­ten­cial: la pro­cla­mació, la rei­vin­di­cació i la imple­men­tació de la justícia. S’ha cen­trat en les cau­ses dels pobres, dels indígenes, dels opri­mits, de la igual­tat de gènere, la defensa del medi ambi­ent i con­tra les desi­gual­tats soci­als. Una eina de peda­go­gia popu­lar perquè les per­so­nes esde­vin­guem agents de trans­for­mació social.

En aquesta línia, el fil con­duc­tor per a l’any 2021 par­teix de l’amenaça d’arri­bar a un punt de no retorn que pot des­en­ca­de­nar efec­tes climàtics, i can­vis ambi­en­tals en gene­ral, tan grans que facin des­a­parèixer les con­di­ci­ons que van fer pos­si­ble la vida humana al pla­neta Terra. Però hi ha espe­rança, i que això no sigui així és a les nos­tres mans, per això el títol for­mula un dilema: “Retorn o no retorn”.

En els seus arti­cles es denun­cia el sis­tema capi­ta­lista neo­li­be­ral i el colo­ni­a­lisme que ha por­tat a una crisi glo­bal mul­ti­fac­to­rial: ambi­en­tal, finan­cera, sanitària, de cre­en­ces, refu­gi­ats climàtics, aug­ment de l’escletxa social, peri­o­disme mer­ce­nari i notícies fal­ses, cor­rupció, tram­pes jurídiques, en defi­ni­tiva una crisi civi­lit­za­dora que fa evi­dent que, en pri­mer lloc, s’ha de pro­te­gir la vida. La pandèmia n’és sols un efecte. Hi ha un sol pla­neta i una sola salut lli­gada a la diver­si­tat biològica i a les con­di­ci­ons ambi­en­tals.

A més de les denúncies asse­nya­la­des, pro­posa un inter­canvi de conei­xe­ments i apre­nen­tatge dels sabers indígenes. Aporta la cos­mo­visió cíclica del Pac­hakuti, que té en compte el que és ori­gi­nari i allò que és nou, i del Sumak Kaw­say, viure i con­viure en ple­ni­tud. Cal una edu­cació en valors ètics i estètics, accep­tar els límits humans i del pla­neta i pri­o­rit­zar la cura de les per­so­nes i de la natura. Pro­posa índexs ori­en­ta­dors, com la pet­jada ecològica per ana­lit­zar hàbits per­so­nals i col·lec­tius.

Ningú hau­ria de tenir dret de sobre­pas­sar la pet­jada equi­va­lent a un pla­neta Terra. S’ana­litza que si es com­plis­sin lleis i docu­ments com els de doc­trina social i ambi­en­tal de l’Església ja es faria un gran pas, però la rea­li­tat ha estat una altra. Al con­trari, el fona­men­ta­lisme religiós en dife­rents vari­ants ha aju­dat a arri­bar al poder governs d’ultra­dreta. Per això cal actuar amb espe­rança. Més enllà dels hàbits per­so­nals l’Agenda vol des­per­tar una consciència col·lec­tiva. El movi­ment popu­lar ha de lide­rar la defensa del pla­neta i de la vida. Es fa neces­sari arti­cu­lar una pro­testa glo­bal.

És a les nos­tres mans ele­gir governs popu­lars que imple­men­tin mesu­res de decrei­xe­ment i que imple­men­tin altres models de pro­ducció i con­sum, atès que les mesu­res del capi­ta­lisme verd són insu­fi­ci­ents. Resu­mint, cal una con­versió ecològica, una nova espi­ri­tu­a­li­tat, amb un sen­tit vital que ens porti har­mo­nia interna, amb els altres i amb l’uni­vers. Cadascú ha de fer la seva part i, com recorda Casaldàliga, és tard, però és la nos­tra hora.