Les vacunes, un medicament d'accessibilitat global per una pandèmia mundial?

PER ANNA BONMATÍ. L'autora reflexiona sobre si les vacunes, lluny de tenir un accés global poden ser un nou focus de desigualtat entre els països rics i els països pobres.

Les vacunes o vaccins sempre han estat una eina per a la salut de les persones i davant la pandèmia mundial de la COVID, sembla que és l'única via per fer-hi front a mitjà termini. Aquesta vacuna i la vaccinació han posat de manifest de nou les injustícies a escala mundial i, com no podia ser d'altra manera, incrementarà, de ben segur, les desigualtats existents.

Aquests vaccins, de fet, ja neixen de la injustícia social. El vaccí és un article de luxe pel seu preu abusiu i opac que ha estat dictat pel lobby de les indústries farmacèutiques. I a aquestes ja no els caben els diners ni a les butxaques ni als paradisos fiscals. Molts estats han aportat milions de diners a la indústria per a la investigació. Quan i com la indústria en farà el retorn a la nostra societat? Segurament si aquests esforços s'haguessin realitzat per trobar una vacuna per la malària o la tuberculosi, s'estarien evitant gairebé un milió de morts a escala mundial cada any des de fa molt de temps. Però és evident que aquestes malalties no són nostres, són d'altres.

Una segona injustícia és la prohibició de fer difusió i transferència del coneixement imposada per les patents que impedeixen fabricar aquesta vacuna a altres indústries a escala mundial. Aquestes patents –o almenys la propietat intel·lectual– podrien ser difoses i compartides sota l'empara de l'OMS tan sols pel fet de trobar-nos davant d'una pandèmia mundial; però més encara quan s'està constatant que la producció dels lobbies farmacèutics és del tot insuficient. Per què no s'aplica aquesta possibilitat?

Més injustícies de llarg recorregut afloraran quan, una vegada arribi als diferents països, la vacuna no podrà ser distribuïda per les dificultats de conservació. És just que les condicions de vida d'un país no permetin accedir a una vacuna per no tenir carreteres, per la manca d'accés a llum...? O caldrà també que es dissenyin vacunes tot terreny pensades per al Nord i el Sud, que es puguin distribuir i fer accessibles arreu del món?

No es podrien fer realitat unes «vacunes de proximitat»? Amb una transferència del coneixement a les indústries d'arreu del món; la seva acreditació per la fabricació de vacunes a gran escala; disminuint el transport i distribució i col·laborant en el desenvolupament tecnològic dels diferents països i apostant per una salut global i no «nacionalista»?

Amb tot hi trobem un bri d'esperança, la signatura del mecanisme COVAX que permetrà fer arribar part de les vacunes a països empobrits. Però aquest sistema ha sorgit de la compassió d'alguns països o bé de l'egoisme que vol assegurar com sigui la immunitat global i així poder tenir la tranquil·litat de viure en un món on la COVID estigui controlada o erradicada? Com gestionaran la compra de la resta de vacunes els països que hem empobrit? És just que països amb una baixa incidència de la COVID hagin d'augmentar el seu deute vacunant part de la seva població per tal d'assegurar la immunitat global, si en realitat tenen altres prioritats a cobrir com la desnutrició infantil o el còlera?

Deixarem que les vacunes facin augmentar encara més les desigualtats i la injustícia en un món global o serà una oportunitat per canviar i crear realment unes polítiques de salut global on tothom tingui accés a un dret humà fonamental com és la salut? Moltes preguntes i poc debat sobre un tema global que ens afecta a totes.

Anna Bonmatí és membre d'Àfrica Viva

Article publicat a Diari de Girona>>