Per una solidaritat en majúscules

PER SÒNIA CERVIÀ VIDAL. L'autora explica que les ONGD recomanen les donacions en efectiu més que no pas les recollides de materials. Demana, també, que la solidaritat ciutadana s'adreci a totes les persones refugiades, sense distinció d'orígens.

La sacsejada que estem vivint des de que va començar la invasió d’ Ucraïna, només queda apaivagada per l’onada solidària de la ciutadania que sempre respon amb generositat i iniciativa, als embats més cruels i cruents. És d’agrair. Però les entitats i ONGD, les que ja són a terreny quan els estats tot just comencen a esbossar la llista de mesures “urgents”, ens han recordat aquests dies que amb la bona voluntat no sempre n’hi ha prou.

Des de finals de febrer i per tot el territori gironí hem vist recollides solidàries encapçalades per la comunitat ucraïnesa, per escoles i instituts, per parròquies, casals, associacions de veïnes, esplais... És una primera reacció ben lògica davant el mirall de la barbàrie que ens recorda -aquest cop amb el plus de la proximitat-, que algun dia podríem ser nosaltres qui necessitem aquest suport. I demostra, al cap i a la fi, la bona salut de la solidaritat ciutadana.

El problema és que la majoria de recollides s’han fet més a rebuf dels sentiments, les emocions i el xup-xup mediàtic -com venen les desgràcies dels altres!-, que no amb un clar objectiu d’eficiència. I s’han amuntegat tones de bricks de llet, medicaments, anoracs o sabates, en garatges i locals de barri. I tot plegat ha fet sorgir alguns dubtes: no es pot comprar llet a Polònia -on s’està fent l’acollida més gran de les persones refugiades-, que és més a prop i per tant no precisarà transport ni deixarà petjada mediambiental? És necessari enviar sandàlies a la gèlida frontera ucraïnesa -sí, n’hem vist fotos!-? El personal sanitari polonès podrà utilitzar els medicaments que s’han fet arribar des d’aquí, amb prospectes en espanyol?

Per contra, l’expertesa de les ONGD, amb moltes campanyes d’ajuda humanitària a l’esquena, recomana donar diners a les entitats que ja són a terreny. Perquè són les que saben amb quines mancances arriben les persones que fugen de la guerra, en un persistent i trist degoteig, a les fronteres de Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria, Eslovàquia i, sí, també a Rússia. Fent una donació a les organitzacions i entitats humanitàries que fan la primera acollida, s’evita distorsionar les economies locals amb l’arribada d’un gran volum de productes estrangers, s’anul·la la petjada de CO2 que implica el transport Girona-Polònia, es dona una resposta acurada i pertinent a les necessitats de les persones que arriben a la frontera, i es redueix el risc del que és habitual en qualsevol conflicte: la corrupció que floreix paral·lela a la misèria i que no té escrúpols a l’hora de mercadejar amb materials indispensables per a la vida de les persones. Els diners donats a les entitats, a més, arriben més ràpid que un enviament de material, reduint el temps de reacció. D’altra banda,  poden ser entregats als que arriben sense un duro a la frontera i això dignifica la solidaritat perquè permet a la persona afectada decidir sobre la seva vida, en un àmbit més íntim que ha quedat abandonat en la fugida cap la cerca de refugi.  

Fa pocs dies el Fons Català de Cooperació feia una visita prospectiva a Polònia per identificar necessitats i donar sortida a les donacions rebudes de la solidaritat dels ajuntaments i ciutadania catalana. En aquesta visita, una de les primeres constatacions ha estat, precisament, que malgrat la bona organització de l’acollida, hi ha una ingent quantitat de roba acumulada inútilment a la intempèrie. També han pogut detectar les mancances en el suport psicològic. I aquest és un dels àmbits en els que, i de la mà d’ONG locals especialitzades, intentaran donar resposta.Recollir informació per passar a l’acció i fer-ho de la mà dels que en saben, una fórmula tan senzilla com eficaç que hauria de guiar qualsevol iniciativa humanitària. Només així podrem canalitzar en positiu tota aquesta benvinguda pulsió ciutadana cap a una solidaritat que si la volem escriure en majúscules, caldrà estendre a totes les persones refugiades, sense distinció d’orígens.

Sònia Cervià Vidal, és tècnica de comunicació a la Coordinadora d’ONG Solidàries

Article publicat a Diari de Girona>>