Resiliència comunitària

PER JORDI PUJADAS RIBALTA. La resiliència comunitària és la força col·lectiva per sobreposar-se a adversitats i dificultats i construir sobre elles, diu l'autor parlant del tema central de la campanya de l'Agenda Llatinoamericana 2023.

L’Agenda Llatinoamericana Mundial 2023 ens proposa el concepte de resiliència comunitària, entesa com una força col·lectiva per estar preparats per sobreposar-se a dificultats i «a desastres i situacions massives d’adversitat i construir sobre elles». Fa més de vint anys que un metge argentí, el Dr. Suárez Ojeda, va orientar nombrosos estudis en diferents països llatinoamericans que havien patit o patien desastres d’origen natural o convulsions d’origen humà. En aquests treballs van considerar les diferents maneres d’afrontar els desastres que assolaven les comunitats: inundacions, sequeres, terratrèmols, contaminació d’aqüífers, violència, accidents, repressió política, guerres, migracions, comunitats expulsades de territoris i refugiades, etc... Van veure com unes comunitats eren capaces de reconstruir-se en més o menys temps, i altres no. En van extreure uns pilars que enforteixen un grup humà i que afavoreixen la superació de les adversitats en l’àmbit col·lectiu.

Aquest plantejament ampliava el camp del concepte. Inicialment, s’havia utilitzat en l’àmbit de l’enginyeria referint-se als materials que després de patir una força extrema, tornen a la seva posició anterior (del llatí re-, enrere i -silio salt: salt enrere). Després passà a ser utilitzat per la psicologia aplicada a les persones que han de superar traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes. Aquí el material som nosaltres i la nostra fortalesa i les adversitats són les forces que hem de superar. Tenim molts exemples a l’ordre del dia relacionats amb la pandèmia, amb situacions de crisi, amb migracions, amb guerres... Alhora hi ha un auge del concepte en relació amb el medi ambient i les adversitats agreujades pel canvi climàtic: la tendència dels ecosistemes a recuperar-se després de patir pertorbacions (sequeres, inundacions, plagues, incendis...,) o la necessitat del món agrícola a adaptar els cultius.

Però la resiliència comunitària abasta un àmbit més sistèmic per donar pistes de com enfortir pobles i comunitats per superar adversitats, a partir dels resultats obtinguts en els estudis de les comunitats camperoles, indígenes i veïnals. Cinc són els pilars bàsics. Primer compartir una identitat cultural, símbols, creences i tradicions. En segon lloc, una vinculació social amb sentiment de solidaritat. També una autoestima col·lectiva, la satisfacció d’identificar-se amb el grup social o nacional. Així mateix, una consciència ètica grupal que condemna les corrupcions i valora l’honestedat de la funció pública i les institucions. I, finalment, l’humor social, la capacitat d’expressar còmicament un fet, provocant un efecte tranquil·litzador.