Actualment les institucions públiques estatals i internacionals i els ens financers, sota la retòrica de la por, envien un missatge apocalíptic: «cada vegada serà més difícil pagar les pensions».
Aquesta alarma social ha calat profundament en l'opinió pública, però els autors d'aquest llibre desmunten els mites —o fal·làcies— que construeixen aquesta «crisi»: arguments que asseguren la impossibilitat del finançament públic de les pensions, que confirmen el dèficit en el pressupost de la Seguretat Social...
Els fons públics de pensions constitueixen enormes fluxos de capitals, la privatització dels quals és un magnífic negoci per al capital financer, però abans de res les pensions són un dret ciutadà i s'han de finançar com tots les altres despeses col·lectius d'un país.
La «crisi» de les pensions no és una qüestió de problemes financers sinó de com es distribueix la riquesa generada per tots. La «crisi» de les pensions és una construcció social deliberada, més que qualsevol altre conte.
