Sovint es pensa que la guerra és l’estat natural de la humanitat i que la pau és quelcom de fràgil i fugaç. Aquest llibre qüestiona aquest punt de vista. En les seves diverses formes, la pau ha estat l’experiència més habitual per a la humanitat, tal com indiquen els registres arqueològics, etnogràfics i històrics.
Aquesta obra exposa la història de l’evolució de la pau, tant en la teoria com en la pràctica, des de la perspectiva del Nord global. L’Occident ha encapçalat el desenvolupament del que avui es coneix com “pau liberal”, en la qual s’ha basat l’arquitectura internacional posterior a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra Freda, i des de principis del segle XXI s’ha imposat gradualment una pau neoliberal.
En el debat sobre la pau, però, augmenta la presència de veus crítiques o no occidentals que s’esforcen per cercar alternatives millors, potser híbrides, en un món cada vegada més postcolonial i postliberal.
