• Inici>
  • Actualitat>
  • Notícies>
  • Ariadna Vilà, de Valentes i Acompanyades: "El matrimoni forçat és una violència molt invisible i no segueix un patró determinat"

Notícies

22/05/2020

Ariadna Vilà, de Valentes i Acompanyades: "El matrimoni forçat és una violència molt invisible i no segueix un patró determinat"

Ariadna Vilà és psicòloga i, des del passat mes de setembre, coordinadora tècnica de Valentes i Acompanyades (ViA), entitat que treballa contra la pràctica del matrimoni forçat. Des de l'any 2015 en què es va posar en marxa ViA, més de 90 noies han rebut el seu suport.

Quantes noies gironines estan en risc de patir un matrimoni forçat?

Actualment estem atenent unes 35 noies, de les quals 12 formen part del projecte del reforç escolar i es troben sobre possible risc de patir-ne, sense que de moment hi hagi cap sospita. Tot i així, continuem en contacte amb elles per anar valorant-ho. A les altres 23 els fem seguiment. Algunes ja havien formalitzat el casament amb intenció de trencar-lo i en d'altres casos s’ha pogut evitar.

Però és complicat dir exactament quantes noies gironines estan amb risc de patir-lo perquè és una violència molt invisible i que no segueix un patró determinat. Cada família actua d’una manera diferent i no podem caure en fer judicis generalistes. És un violència cultural i tradicional que no practiquen totes les famílies del mateix grup cultural, per tant a vegades ens és dificultós detectar-la.

A través de quins canals us arriben les noies?

Les noies ens poden arribar tant des de vies formals com informals. Les vies formals són aquelles que provenen dels agents del territori: serveis socials, Mossos d’Esquadra o Policia Local, centres educatius, l’Institut Català de les Dones i entitats del tercer sector... I quan parlem de vies més informals es tracta de noies que ens arriben per iniciativa pròpia, a través de les referents de l’associació, de dones que ja estem atenent i, en alguna ocasió, mitjançant la ciutadania que ens posa al corrent d’un cas.

Ara que parlaves de les noies referents,  quin paper juguen en l'entitat?

Un paper important. A partir de la seva pròpia experiència i coneixement de la comunitat, ajuden en la detecció de casos i creen llaços d’empatia i confiança amb les joves -a vegades adolescents- i dones afectades. En els seus inicis, van ser víctimes de matrimonis forçats i per diverses circumstàncies personals van poder evitar-lo, o bé -després d'uns anys- van aconseguir desfer-se del matrimoni i de les pressions familiars mitjançant la separació i el divorci. Emparant-se en la seva pròpia vivència personal, i de manera voluntària, donen suport a les joves i dones en el seu repte envers la seva emancipació. A més, també participen en alguns dels actes i accions de sensibilització perquè les persones que hi assisteixen puguin conèixer la verdadera realitat a la qual s’enfronten i el cost tan alt que paguen per rebel·lar-se. 

Quin acompanyament se li dona a la jove que arriba a la vostra entitat?

Un cop arriben a la nostra entitat, els fem l’entrevista d’acollida en la qual recollim tota la informació de la seva situació. D’aquesta manera podem començar a dibuixar un Pla d’Acompanyament Personal. Aquest pla individualitzat està format per vuit àrees: atenció emocional i psicològica, salut, habitatge, laboral, formatiu, econòmic, jurídic i administratiu, i relacions socials i xarxa. Conjuntament amb la noia, l’anem elaborant i revisant per tal d’anar complint els objectius que es van marcant, per tal que pugui ser una persona totalment lliure i autònoma. Fem un acompanyament compartit i col·laboratiu amb l’equip tècnic, les referents i amb els agents del territori implicats en el procés de la noia.

Els psicòlegs estan detectant més agressions masclistes a causa del confinament. En tant que els matrimonis forçats són una de les formes més extremes de violència contra les dones, heu notat algun canvi de tendència durant el confinament? 

No, nosaltres no hem detectat un augment de derivació de casos. Això no significa que no existeixin casos i que no ens arribin. Com ja he dit anteriorment és un tipus de violència poc coneguda i que, per tant, a nivell social encara no hi ha tots els mecanismes per poder-lo detectar. Per això, la nostra intenció és fer molta pedagogia d’aquest tipus de violència perquè tots aquells agents del territori la puguin conèixer, detectar i així poder-hi intervenir. És un violència molt invisibilitzada i les noies que la pateixen tenen una forta pressió familiar i comunitària que moltes vegades no les permet fer una denúncia.

Com està afectant el COVID-19 a les usuàries dels vostres projectes?

El confinament no està ajudant a seguir amb el pla de treball personal de les noies. Sobretot pel que fa la recerca de feina -un element important per a la seva independència econòmica- i la manca d'ordinadors per poder fer formació i seguir estant actives. Són noies que, a més, tenen una situació socioeconòmica baixa que amb el COVID-19 s'ha intensificat. Algunes noies no tenen cap ingrés i el fet de no poder buscar feina els complica molt la seva situació. 

L'acompanyament emocional i psicològic el continuem fent telemàticament, però tots els altres àmbits com la feina, la formació, la salut, tràmits juridico-administratiu i l'habitatge, estan essent molt difícils de gestionar. L'habitatge també està essent un factor complicat per algunes usuàries, ja que estan vivint en alguns centres d'emergència amb els seus fills i no estan en molt bones condicions.

I a vosaltres, com us està afectant en la manera de treballar? 

Ens afecta de diferents maneres: en la dificultat per fer el treball de prevenció a través del projecte de reforç escolar i de totes les xerrades de sensibilització que teníem. A més, ens trobem amb la dificultat per detectar nous casos, ja que les noies i adolescents estan tancades a casa i, si en situació normal ja és difícil fer-ho visible, amb el confinament costa més d'arribar-hi. Però alhora no es poden produir viatges i per tant és un punt a favor, de moment, per neutralitzar les noies que es troben sota l'amenaça d'un matrimoni forçat. Pel que fa a la  intervenció i a l'acompanyament habitual, ara no podem treballar algunes àrees del seu pla de treball personal, com son la laboral, la formativa, la d'habitatge, els tràmits juridicoadministratius, l'economia personal i la salut. Com que s'han parat molts organismes, el pla de treball personal de cada noia s'ha vist estroncat i no permet avançar. Per això és molt important que les seguim donant suport perquè els seus ànims no defalleixin. 

Cal dir que nosaltres podem sortir en cas d'urgència i per tant tenim mobilitat per fer un acompanyament més intens en el cas que ens activin un nou cas o si alguna noia necessita suport urgent. Podem fer visites, prenent les mesures necessàries, a les noies que tenim en els nostres pisos d'acollida temporal. La veritat és que ens hem hagut de reinventar amb les noves tecnologies i a través d'aquestes eines seguim donant resposta a totes aquelles noies que ho necessiten.