Notícies

08/11/2021

El futur de Nicaragua a votació

A la Coordinadora d’ONG Solidàries, Nicaragua és un país que històricament ha aixecat passions i amb el qual moltes entitats i persones que en formen part s’han compromès des d’una vessant internacionalista. A dia d’avui aquest amor i solidaritat pel país centreamericà es manté amb posicions contraposades: els que estan a favor de l’actual president i el govern sandinista, i aquells que volen un canvi.

Temps enrere vam intentar fer un debat en el marc de l’assemblea de la Coordinadora per intentar copsar les dues opinions i que cadascú pogués extreure’n les seves conclusions. En aquesta ocasió, i davant les eleccions que s’hi han celebrat aquest diumenge 7 de novembre, hem llençat tres preguntes a diverses persones d’entitats que mantenen un lligam estret amb Nicaragua i a dues de nicaragüenques que viuen a les comarques gironines.

Què s’hi juga Nicaragua a les eleccions de diumenge?

Per a l’Àngel Vàzquez, de l’Agermanement Girona-Bluefields, les eleccions presidencials i parlamentàries de diumenge impliquen escollir entre «dos models antagònics de desenvolupament humà i de posicionament geoestratègic a nivell de política internacional a la zona centroamericana». Parlant sense embuts, significa escollir entre «continuar desenvolupant un futur alternatiu al control dels Estats Units, alineant-se amb les alternatives presents a la regió d'Amèrica Llatina o amb el sistema capitalista més present i extens a nivell regional». Vàzquez recorda la força de les eines de desestabilització pròpies del capitalisme i la força que aquestes han tingut, en nombroses ocasions, a l’Amèrica Llatina.

En la mateixa línia, des d’Arbúcies, municipi agermanat amb Palacagüina, Dolors Horta i Jaume Soler de SOARPAL, asseguren que el que està en joc «és la consolidació d’un model d’un país lliure amb voluntat i capacitat per erradicar la pobresa». Per a ells, aquestes eleccions formen part del procés democràtic iniciat amb la victòria revolucionària del Frente Sandinista el 1979 i han de certificar o esmenar «la via de construcció d’un estat de dret i social, iniciat en aquell moment històric».

Per contra, Juan Sánchez, nica resident a Girona i exmilitant sandinista, considera que la majoria de població no s’hi juga res a les eleccions de diumenge perquè no creu que es tracti d’una votació lliure «quan ja se sap el guanyador per avançat i quan els partits de l’oposició són escollits per Daniel Ortega». I posa d’exemple partits com Camino Cristiano o el PLC que, segons ell, «per als nicaragüencs són partits “zancudos” amb molt poca credibilitat». En aquest sentit, Sánchez explica que Camino Cristiano «sempre ha estat al costat del Frente per aprovar lleis com la d’expropiació de terres dels camperols que queden en el trajecte del canal sec». L’exsandinista assegura que el lema de la població a Nicaragua és "El Domingo quédate en casa". 

Les eleccions de diumenge serviran per tancar algunes ferides obertes durant la crisi del 2018 o, per contra, les aprofundiran?

«Estic completament segura que sí que serviran, ja que la família nicaragüenca ha experimentat molts canvis positius sota el mandat de l’actual president Daniel Ortega Saavedra», diu Magaly Morales, una altra nica gironina que no comparteix el punt de vista del seu compatriota. Per a Morales, Ortega «ha sabut defensar Nicaragua amb astúcia de l’intent colpista del 2018» i creu que la majoria de la població optarà per la continuïtat del Comandante Daniel, «un president capaç de tornar l’estabilitat al seu poble», diu.

«La victòria del FSLN en la nova cita electoral del 7 de novembre del 2021 és imprescindible per superar les tristes i inevitables conseqüències del cop d’estat fallit del 2018» asseguren des de Soarpal que confien que es confirmi la intenció de vot apuntada en diferents enquestes. I posen com a exemple la llei 996 d’Amnistia del 2019 i la creació de més de 8.000 “Comisiones de Reconciliación” a tots els municipis i comunitats del país com a «bases inicials i sòlides per sanar les ferides del passat». Des d’aquesta entitat, Dolors Horta i Jaume Soler adverteixen que «només la consolidació d’un model sociopolític basat en l’estat de dret, la justícia social i l'erradicació de la pobresa que defensa i que aplica l’FSLN, és la garantia real per continuar construint un país en pau i des de la reconciliació».

Però no tothom confia en les eleccions com a bàlsam per a les ferides obertes fa tres anys. «No s'ha fet un veritable procés de reconciliació nacional, les posicions s'han separat més. Els fets de l'any 2018 s'expliquen des de dues visions totalment antagòniques sense una autocrítica necessària que cap de les parts ha realitzat. No s'han assumit els errors, i els canvis, successos i reformes d'aquest tres anys només han fet que contribuir més a la polarització» assegura amb contundència, Àngel Vàzquez.

«Els esdeveniments del 2018 no van ser un intent de cop d’estat sinó el múscul que ensenya un poble que està fart» assegura Juan Sánchez per a qui el govern, «va respondre amb paramilitars armats i franctiradors de l’exèrcit disparant als caps dels estudiants de la UNI des de l’estadi de beisbol Denis Martínez». L’exsandinista afegeix: «La policia va disparar a matar i no eren bales de goma ni bombes lacrimògenes». Per a ell, Nicaragua avui «és un parc temàtic de Daniel Ortega. Tot està lligat al partit» i es pregunta: «Com es veuria aquí, a l’Estat espanyol, que a les entrades dels col·legis públics hi hagués estàtues de José María Aznar o Felipe González? Doncs a Nicaragua hi pots trobar estàtues de Tomás Borges i altres dirigents del partit». Sánchez és poc optimista amb les eleccions de diumenge «no hi ha legitimitat si tot està lligat, si periodísticament hi ha zero oposició, si tots els canals de ràdio i TV estan controlats per un sol partit, els bancs, les benzineres, els col·legis, fins i tot els drets de volar drons els té Juan Ortega! (un dels fills del president)», denuncia.

Des de l’Agenda Llatinoamericana i sense entrar a valorar el grau o el color de les ferides, Jordi Planas és conciliador: «El vot, com a via pacífica, és la millor opció per sanar ferides».

Què n’opines que hi hagi algunes candidatures que hagin quedat fora de la cursa electoral?

Des de l’entitat Soarpal expliquen que inicialment es van presentar 9 candidatures: Alianza Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), Alianza Ciudadanos por la Libertad (CxL), Partido Liberal Constitucionalista,(PLC), Partido Alianza por la República (APRE), Partido Liberal Independiente (PLI), Partido Alianza Liberal Nicaragüense (ALN), Partido Camino Cristiano Nicaragüensa (CCN), Partido de Reconstucción Cristiana (PRC) i Partido Yapti Tasba Masraka Nanih Asla Tatanka (YATAMA), i que d’aquestes, finalment  no s'han presentat ni el PRC ni el CxL. Sobre els partits exclosos expliquen que el primer es va autoexcloure «al·legant una infiltració a la seva llista electoral de persones contràries als seus objectius fundacionals de base evangèlica». I en el cas del segon partit, expliquen que va quedar fora de la convocatòria«per incompliment de les normes de la Constitució Nicaragüenca i la llei electoral, atès que la seva cap de llista era ciutadana nord-americana.» En relació al CxL des de Soarpal remarquen que «es fa difícil creure que és un simple error per desconeixement i tot sembla indicar que aquesta irregularitat i les seves conseqüències són  fruit de la  suma de dos factors tàcticament complementaris: prepotència pensant que no seria detectada i estratègia cercant conscientment la seva il·legalització per evitar que les urnes certifiquessin la seva feblesa –estimació del 2% del vot- i disposar d’ ”arguments” per denunciar la ”dictadura Ortega”».

Per la seva banda, Magaly Morales, veu correcta la decisió de deixar fora algunes candidatures perquè hi ha proves suficients que demostrarien «la participació d’aquestes persones en l’intent colpista del 2018». I es pregunta: «Per què hauríem de voler governants per a Nicaragua que l’han volgut destruir?».

Juan Sánchez discrepa: «Sona suau dir que algunes candidatures han quedat fora de la carrera electoral. Els candidats importants com Miguel Mora de 100% Noticias, Medardo Mairena, activista camperol, o Cristiana Chamorro de la Fundación Violeta Barrios de Chamorro no han quedat fora sinó que els han tret de circulació» perquè, en la seva opinió, el Frente no té cap possibilitat de guanyar ja que la població necessita un canvi urgent. I apunta també que «Irònicament, molts dels presos polítics estan acusats de blanqueig de diners mentre que el tràfic de drogues és una de les fonts que protegeix l’exèrcit i la policia».

Per a Àngel Vàzquez, per valorar l’exclusió de determinades candidatures caldria conèixer en profunditat les lleis que ho avalen. «Caldria valorar si les lleis aprovades aquest tres anys tenien l'objectiu d'eliminar l'oposició al govern sandinista, que en alguns casos ho semblaria». I assenyala com també «mitjans de comunicació no partidaris de l'actual govern han acabat il·legalitzats». En l’altre plat de la balança, però, Vàzquez creu que també caldria investigar què hi ha darrera de «molts dels fons rebuts de fora del país i de l'armament de persones...». Per a Vàzquez és hora de fer autocrítica, també dins el mateix FSLN. «No s'ha d'oblidar el passat recent de Nicaragua amb una revolució i guerra civil, ja que és clau per entendre la situació actual» i posa com a exemple la transició democràtica espanyola «i totes les conseqüències i herències que tenim presents al nostre actual sistema polític».

A l'espera de saber els resultats d'aquestes eleccions, que podrien conduir al quart mandat consecutiu de Daniel Ortega, l'únic que queda clar és el presagi de la incertesa per al futur d'aquest país centreamericà que, com demostren les respostes, encara té algunes ferides obertes.