Notícies

15/11/2021

El rol de l'exèrcit en la crisi climàtica

La petjada de carboni de la despesa militar de la UE en 2019 es va estimar en uns 24,8 milions de tCO2 que equival a les emissions anuals d’aproximadament 14 milions de cotxes . Vist això, quina relació hi ha entre les estructures de poder, la seguretat militaritzada i la crisi ambiental? El Centre Delàs ho analitza en detall.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha presentat l'informe “Crisi climàtica, forces armades i pau mediambiental” que posa el focus en el creixent ús de la força militar per imposar el model polític/econòmic i reprimir les resistències dels que es s’oposen a aquest model.

Ara que gràcies a la pressió dels moviments socials i de la comunitat científica, els governs i institucions internacionals han reconegut la crisi ecològica com una amenaça existencial, el capitalisme global -malgrat disfressar-se de verd (el famós greenwashing) i aplicar algunes mesures de protecció-, prossegueix amb el seu model d’explotació de recursos no renovables. Fins al punt que disposa de forces armades amb les quals doblegar i, si és necessari, reprimir les resistències a l’espoli dels recursos del subsòl per part de les comunitats que habiten en aquests territoris.

Any rere any augmenten els recursos de les capacitats militars de les potències amb l’ànim de controlar l’accés als recursos que necessiten per a continuar amb el desenvolupament de les seves economies. El nou treball del Centre Delàs (Infome 49) continua i complementa els treballs de recerca iniciats en l’Informe 47, analitzant la relació entre les estructures de poder, la seguretat militaritzada i la crisi ambiental, per a després estudiar amb detall la petjada mediambiental de l’economia militar i la petjada de carboni del sector militar a Espanya (forces armades i indústria militar), abordant una de les principals amenaces que planen sobre la humanitat: el creixent ús de la força militar per a imposar el model polític/econòmic i reprimir les resistències dels qui s’oposen a aquest model. Estudiant, a més, el dany ambiental i les emissions GEI que es desprenen de les activitats militars i posant l’èmfasi en els àmbits que envolten l’economia militar, no de tots, però sí d’aquells dels quals es disposa d’informació per a poder quantificar-los.

Aquestes són algunes de les seves principals conclusions:

Les causes de l’actual crisi climàtica i ambiental es concentren en uns pocs països (la Xina, els EUA, Europa, l’Índia, Rússia i el Japó, que emeten el 66,9% del total mundial) i en sectors econòmics molt concrets: la producció i ús de l’energia, el transport i l’ús del sòl. És la conseqüència del manteniment i millora de la “manera de vida” de països del nord global (i abans de res, el de les seves elits que ostenten el poder) a costa del total menyspreu de les poblacions del sud global, de l’esgotament dels recursos del planeta i d’un empitjorament continuat de la crisi ecològica i ambiental.

La seguretat militaritzada té un paper essencial en l’empitjorament constant de la crisi ambiental a nivell planetari. Paper que consisteix en protegir a tots els agents de poder no democràtics (corporacions transnacionals extractives, grans entitats financeres, indústria militar) que, amb objectius moltes vegades inconfessables de creixement continu per al benefici i lucre personal de les seves minories dirigents, trenquen els equilibris socials i eco-planetaris.

La petjada mediambiental militar inclou la petjada de carboni (emissions de GEI), les restes tòxiques de la guerra i els danys als ecosistemes.  La principal font de GEI militar és la combustió de combustibles fòssils dels vehicles militars, especialment els de l’Exèrcit d’Aire i s'ha quantificat en uns 25 milions de tCO2. Els danys als ecosistemes provocats per les operacions militars aèries, avals i terrestres, documentats en l’informe, poden ser responsables de l’alteració d’ecosistemes: destrucció d’hàbitats, malalties, mortalitat i fins i tot de l’extinció d’espècies vegetals i animals.

■ S’estima que Espanya emet una mitjana de 23,3 tCO2 per cadascun dels seus 120.000 militars. Una xifra considerable que situa a les FAS espanyoles en emissions GEI al mateix nivell que la resta de les forces armades europees.

La crisi ecològica i la seva part més visible, el canvi climàtic, ha de ser objecte d’estudi de la recerca per la pau des d’una perspectiva ecofeminista i post-violenta, pel fet que la crisi ecològica és sens dubte una multiplicadora d’amenaces per a la humanitat i, en aquest sentit, també per a la pau. Amenaces que es fan visibles a través de múltiples fenòmens que alteren la vida del planeta i que provoquen grans fams i migracions massives. És per això que és necessari que la recerca per la pau i els moviments socials es preocupin i facin front a les agressions que s’estan perpetrant contra la naturalesa i que són motiu de múltiples conflictes que erosionen la pau mediambiental. La seguretat humana de totes les persones del planeta no pot basar-se en les actuals tecnologies militaritzades de seguretat nacional que permeten l’espoli del planeta mentre exerceixen la violència contra “les altres”, en aquesta aldea global que totes compartim i en la qual totes som “nosaltres”, conclou l'estudi del Centre Delàs. En aquest sentit, cal entendre «que les accions pel clima i el medi ambient haurien d’incloure en el seu discurs la necessitat d’una reducció de la despesa militar mundial que possibilités la reducció de la producció i les exportacions d’armament, així com el traspàs dels actuals recursos militars cap a programes d’acció per a abordar els grans reptes globals que ens afecten.»