Notícies

09/03/2020

Els EUA i França incrementen la venda d'armes

Les transferències internacionals de grans armes durant el període de cinc anys 2015–19 van créixer un 5,5% en comparació amb el 2010–14. Els EUA, Rússia, França, Alemanya i la Xina van ser els principals exportadors d'armes.

Les noves dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) mostren aquests països com els principals exportadors d’armes dels darrers cinc i que s’ha incrementat el flux d’armes cap a l’Orient Mitjà, amb l’Aràbia Saudita com a principal importador. Entre el període 2010–14 i el 2015–19, les exportacions de grans armes dels EUA van créixer un 23%, incrementant fins al 36% el seu percentatge en el total de les exportacions globals d’armes. El 2015–19 el conjunt de les exportacions d’armes dels EUA va ser un 76% més elevat que el del segon major exportador del món, Rússia. Les grans armes exportades pels Estats Units van arribar a un total de 96 països.

‘La meitat de les exportacions d’armes dels EUA en els darrers cinc anys van tenir com a destinació l’Orient Mitjà, i la meitat d’aquestes van anar a l’Aràbia Saudita,’ afirma Pieter D. Wezeman, investigador sènior del SIPRI. ‘Al mateix temps, a Europa, Austràlia, el Japó i Taiwan va créixer la demanda d’avions militars avançats dels EUA.

Les exportacions d’armes franceses van arribar al nivell més alt de tots els períodes de cinc anys des del 1990 i van assolir el 7,9% del total de les exportacions globals d’armes del 2015–19, amb un 72% d’increment respecte el 2010–14. ‘La indústria d’armes francesa s’ha beneficiat de la demanda d’Egipte, Qatar i l’Índia’, afirma Diego Lopes Da Silva, investigador del SIPRI.

Les exportacions d’armes russes disminueixen notablement

Les exportacions de grans armes per part de Rússia van disminuir un 18% entre els períodes 2010–14 i 2015–19. ‘Rússia ha perdut terreny a l’Índia —durant molts anys, el principal receptor de les seves grans armes— un fet que ha derivat en una reducció dràstica de les seves exportacions d’armes,’ diu Alexandra Kuimova, investigadora del SIPRI. ‘Aquest descens no es va veure compensat per l’increment de les exportacions d’armes russes a Egipte i l’Iraq el 2015–19.”

Fluxos d’armes a països en conflicte

Les importacions d’armes per part de països de l’Orient Mitjà va créixer un 61% entre el 2010–14 i el 2015–19, i van representar el 35% del total de les importacions globals d’armes dels darrers cinc anys. L’Aràbia Saudita va ser el major importador d’armes el 2015–19. Les seves importacions van créixer un 130% en comparació amb el període de cinc anys anterior i van representar el 12% de les importacions globals d’armes el 2015–19. Malgrat la gran preocupació dels EUA i el Regne Unit per la intervenció militar de l’Aràbia Saudita al Iemen, en els dos casos van continuar exportant armes al país saudita en el període 2015–19. El 73% de les importacions d’armes de l’Aràbia Saudita procediren dels EUA i el 13 % del Regne Unit.

En els darrers cinc anys, l’Índia va ser el segon principal importador d’armes del món, mentre que el seu veí, Pakistan, va ocupar l’onzè lloc. ‘Com en anys anteriors, el 2019 l’Índia i el Pakistan —que són estats nuclears—, es van atacar mútuament amb armament importat’, diu Siemon T. Wezeman, investigador sènior del SIPRI. ‘Durant dècades, molts dels grans exportadors d’armes del món n’han subministrat a aquests dos països, sovint als dos bàndols.’

Els Emirats Àrabs Units (EAU) s’han implicat militarment a Líbia i al Iemen durant els darrers cinc anys i van ser els vuitens majors importadors d’armes del món el 2015–19. Dues terceres parts de les seves importacions d’armes durant aquest període van provenir dels EUA. El 2019, quan el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va condemnar la intervenció militar estrangera a Líbia, els EAU tenia tractes en curs per a la importació de grans armes amb Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, França, Rússia, Sud-àfrica, Espanya, Suècia, Turquia, el Regne Unit i els EUA.

El 2015–19 hi va tornar a haver enfrontaments armats entre Armènia i l'Azerbaidjan. Els dos països estan reforçant la seva capacitat militar per mitjà d’importacions, inclosos míssils capaços d’atacar objectius dins del territori rival. En els darrers cinc anys, gairebé totes les importacions d’armes a Armènia, van provenir de Rússia. El del 60% de les importacions d’armes d’Azerbaidjan van ser d’Israel i el 31% de Rússia.

El 2015–19 les importacions d’armes de Turquia van ser un 48% inferiors que les del període de cinc anys previ, tot i que el seu exèrcit lluitava contra els rebels kurds i estava implicat en els conflictes de Líbia i de Síria. Aquest descens en les importacions es pot explicar pels retards en els lliuraments d’algunes grans armes, la cancel·lació d’un gran acord amb els EUA per avions de combat i el desenvolupament de les capacitats de la indústria d’armes turca.

Altres dades destacables

  • Les exportacions d’armes d’Alemanya van ser un 17% superiors el 2015–19 que el 2010–14.
  • La Xina va ser el cinquè major exportador d’armes el 2015–19 i va incrementar notablement el nombre de destinataris de les seves grans armes: de 40 el 2010–14, a 53 el 2015–19.
  • Les exportacions d’armes de Corea del Sud van augmentar un 143% entre el 2010–14 i 2015–19 i, per primera vegada, va entrar a la llista ‘top 10’ dels majors exportadors.
  • Les exportacions d’armes d’Israel van créixer un 77% entre el 2010–14 i el 2015–19 fins al nivell més alt que han assolit mai.
  • Els països de l’Europa central i occidental tenien comandes pendents al final del 2019 per a la importació de 380 nous avions de combat dels EUA.
  • Les importacions d’armes d’Egipte es van triplicar entre el 2010–14 i el 2015–19, convertint-lo en el tercer importador més gran d’armes del món.
  • Les importacions d’armes del Brasil el 2015–19 van ser les més altes de l’Amèrica del sud, amb un 31% de les importacions de la regió, malgrat que es van reduir un 37% respecte el 2010–14.
  • Sud-àfrica, el principal importador d’armes de l’Àfrica subsahariana el 2005–2009, gairebé no va importar grans armes el 2015–19.

 

Informació de SIPRI i traducció de FundiPau.

Actualitat relacionada