Nou protocol per a la prevenció i abordatge del matrimoni forçat
L'any passat es van denunciar 14 matrimonis forçats a Catalunya. Però n'hi ha molts més que no es denunciaran mai. Aquesta setmana, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ha presentat un nou protocol per a prevenir i abordar una de les violències masclistes més invisibilitzades i dures.
El nou protocol vol reforçar la prevenció, la detecció i la intevenció del matrimoni forçat. Per aquest motiu, es farà arribar informació a les famílies que venen de països on aquesta pràctica encara és vigent, però també més formació i recursos als professionals que treballen per erradicar-lo. L'objectiu és que cap dona que viu a Catalunya en sigui víctima. L’elaboració del protocol ha comptat amb la participació d’entitats com Valentes i Acompanyades, i professionals de diferents àmbits.
Segons estadístiques oficials del Departament d’Interior entre l’any 2010 i l’any 2019, han estat ateses a Catalunya 153 nenes i dones (85 nenes i 68 dones) per matrimoni forçat, és a dir, que han patit un matrimoni forçat o han estat en risc de patir-lo, i per tant hi ha hagut una intervenció policial. Aquest tipus de violència masclista afecta sobretot a nenes i joves, i és una pràctica molt estesa a l’Àfrica subsahariana, Magreb i l’Àsia Meridional.
Els casos que s’han abordat a Catalunya fins avui són pocs, però la vulneració tan greu d’un dret fonamental i les seves conseqüències fan necessari un treball de sensibilització, formació i atenció que possibilitin la detecció de casos de risc i el seu abordatge.
L’abordatge per a l’erradicació del matrimoni forçós consta de 4 fases:
L’abordatge per a l’erradicació del matrimoni forçós consta de 4 fases d’intervenció, la primera és la prevenció: sensibilització a la població provinent de les zones amb alta incidència de matrimonis concertats i forçosos perquè no perpetuïn aquesta pràctica. Formació dels i les professionals sobre què és el matrimoni forçat i assessorament a les potencials víctimes sobre els seus drets i sobre els recursos que té disponibles.
La segona fase és la detecció: Professionals de diferents àmbits tindran les eines per detectar casos, a partir dels senyals d’alerta, i derivar-los segons els circuits establerts. Una comissió interdisciplinar de professionals recopilarà la informació de cada cas i en farà una valoració per establir el nivell de risc.
La següent fase és l’atenció: S’establirà el nivell de risc del cas i els passos a seguir. La intervenció variarà en funció de si es tracta de menors o de majors d’edat i del nivell de risc i implicarà la coordinació entre professionals d’àmbits diversos. S’acordarà una persona referent del cas i un pla d’intervenció individual.
Per últim, en la fase de recuperació es dissenyarà un pla personalitzat de seguiment que supervisarà la referent, d’acord amb les necessitats i recursos específics per a cada cas. Això pot suposar des de l’activació un recurs d’acollida d’urgència, la petició d’aplicació de mesures cautelars, l’acompanyament psicològic i teràpia adequades, gestions burocràtiques com canvi de residència o canvi d’escola/universitat, l’activació de recursos econòmics i laborals, l’activació de recursos d’habitatge per a la víctima i els seus fills i filles, etc.
Es crearan comissions locals i comarcals integrades a les Taules institucionals comarcals dels Protocols per a l’abordatge de la violència masclista de la Comissió de Violència Masclista. En aquells casos que ja existeixi una taula de prevenció local o comarcal per l’abordatge de la MGF, s’ampliaran les funcions. Les comissions territorials estaran formades per professionals de l'àmbit educatiu, de la salut, policial, dels serveis socials, d'atenció a les dones, a la infància i a l'adolescència, de l'àmbit de la immigració i acollida, i d'altres com d'esport, lleure i joventut.
L’auge de l’extrema dreta populista, que ja governa sola o en coalició als Estats Units i a deu països europeus, "augura un període fosc per a les llibertats, sobretot per als drets de les dones i les persones LGTBI", diu l'informe "Gènere i polítiques de la inseguretat. Una mirada feminista als impactes de la militarització d'Occident", que publica el Centre Delàs d'Estudis per a la Pau. Un treball que recull les aportacions dels estudis feministes en el camp de la seguretat, i assenyala els impactes que comporta l'actual "rearmament" i augment de la despesa militar que s'està vivint a Occident.
A Catalunya, i a data d'avui, onze dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. En el cas de l'Estat espanyol, la violència masclista suma més d'una cinquantena de dones assassinades enguany. Aquest dijous 19 de desembre, taula rodona sobre sensibilització, atenció i prevenció de la violència de gènere, a la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG
