Notícies

08/06/2020

Renda Bàsica Universal vs Ingrés Mínim Vital

Ahir s'aprovava l'Ingrés Mínim Vital (IMV), una ajuda molt esperada que ha estat acollida amb "tebior" per les entitats socials que des de fa temps reclamen una Renda Bàsica Universal (RBU). Foto CGT

La Coordinadora d'ONG Solidàries, precisament, s'ha adherit al manifest per la Renda Bàsica Universal  (RBU) que impulsen persones que treballen en l’àmbit social, educatiu i comunitari, i que, només el primer dia, ja ha sumat més de 400 adhesions. S’hi reclama una assignació monetària incondicionada, necessària per garantir amb dignitat el dret a la vida material de les persones. El manifest -al qual us podeu sumar- apareix coincidint amb l'aprovació de l’IMVcom a mesura per reduir la pobresa. Tot i que suposa un pas endavant en les polítiques de garantia d’ingressos, l’IMV no és universal. Ans al contrari, es tracta d’un ajut només per a persones de la franja d’edat compresa entre els 23 i els 65 anys, a menys que tinguin menors a càrrec; cal haver cotitzat a la Seguretat Social un mínim de 12 mesos els 3 anys anteriors; i les persones en situació irregular i les sol·licitants d’asil en queden excloses.

Des de la Fundació SER.GI, Lluís Puigdemont explica que fa temps que les entitats socials reclamen que les persones més vulnerables no hagin de dependre de les ajudes ni la caritat i disposin, doncs, "d'una renda que els permeti viure amb dignitat i autonomia” ja que això permetrà subsistir moltes persones “sense que hagin de sentir-se qüestionades cada vegada que han d'explicar la seva situació socioeconòmica”. “Val més això que res”, diu Enric Ramionet des de Llagostera Solidària, però reconeix que "és un pedaç, una nova prestació, que s'incorpora a un sistema de prestacions que ja és un galimaties i que no té res a veure amb la Renda Bàsica Universal”.

"Per suposat que algunes de les persones que en aquest moment Càritas acompanya podran sol·licitar l'IMV i, per tant, alleugerirà la sobrecàrrega durant el nucli de la pandèmia, tot i que el Reial decret llei deixa molts aspectes subjectes a un desenvolupament reglamentari posterior i la forma d'abordar-los serà essencial per respondre a una exclusió social molt complexa." avisa Dolors Puigdevall, des de Càritas Girona. Des d'aquesta entitat, es veu amb bons ulls l'IMV però "s 'ha demanat que hi hagi un encaix amb la Renda Garantida de ciutadania", diu Puigdevall.

Per a Nou Sol, l’IMV neix amb limitacions i aposten, per contra, per la Renda Bàsica Universal. “És indispensable que tothom tingui garantit l’accés a l’educació, a un menjar digne, a una llar, a una família… i la Renda Bàsica, amb la manca de treball accentuada avui per un augment de la robotització de la societat, és indispensable”, diu Joel López. En la mateixa línia, des de Legki Yakaru, Dialla Diarra reclama que qualsevol persona tingui dret a rebre aquest ajut, “la que té papers i la que no en té, la que té fills i la que no. Tothom hauria de tenir dret a un mínim que li ajudi a viure”.

Des de Blanes Solidari, Tasio Pulido, critica que “les limitacions d’edat deixen fora a molta gent que té dificultats per obtenir la pensió no contributiva, per la franja alta, i a molts joves als quals els està pràcticament vetat l’accés a un lloc de treball.” I assenyala, també, l’exclusió de les persones en situació irregular: “l’IMV és insuficient, discriminatori i clarament lesiu per als interessos dels centenars de milers de persones sense regularitzar.” I afegeix, “una vegada més se'ls converteix en ‘los nadie’”. Un col·lectiu que segons Jessenia Lagos, de Dones Endavant, rondaria les 600.000 persones a tot l’Estat i que, en no estar regularitzades, en quedaran fora, “és completament discriminatori”, afirma.

Però hi ha més queixes. La burocratització que implica la sol·licitud de l’IMV ha estat també molt criticada per les entitats que treballen amb els col·lectius més vulnerables. “Les traves burocràtiques són considerables i molt ens temem que passi com la Renda Garantida de Ciutadania que, al final, i en la realitat que nosaltres vam viure, va estar denegada pràcticament a tothom excepte als que ja tenien PIRMI”, diuen des de Blanes Solidari. “Et demanen paperassa fins a la tomba! Si tu vols ajudar algú, cal facilitar els tràmits el màxim possible perquè sinó molts desistiran”, lamenta Diarra de Legki Yakaru. En la feixuga recopilació de documentació per tramitar els ajuts, a més, es poden donar casos com el que descriuen a Dones Endavant, “hi ha treballadores de la llar que, tot i tenir contracte, potser estan inscrites per menys hores de les que fan o amb una cotització menor, i això pot acabar condicionant el poder accedir o no a les ajudes”. I encara un altre inconvenient pel que fa als tràmits, apuntat per Blanes Solidari, la bretxa digital. “Les ajudes haurien de ser per a un col·lectiu que precisament té un baix nivell de formació en TICs”, explica Jessenia Lagos de Dones Endavant. En aquest sentit, remarca la importància de “crear una xarxa de suport d’entitats, que ajudin la gent que no té aquestes habilitats informàtiques.”

I encara hi ha més punts negres, com recorden des de Llagostera Solidària, “els 12 mesos de cotització que calen per poder optar a l’IMV deixen fora tots els treballadors de l'economia submergida, que no són pocs: un 20 o 25% del PIB, segons diversos autors”. Sobre la quantia assignada de 460 euros, Ramionet considera que en una societat “on l'accés a l'habitatge o el cost dels subministraments no para d'enfilar-se, anomenar-ho Ingrés Mínim Vital, resulta pretensiós.” I creu que indirectament pot estimular l’economia submergida com a mesura per completar els ingressos. Des de Dones Endavant també consideren insuficients els “400 i pocs euros per cobrir les demandes que pot tenir una família amb lloguer, cistella bàsica, etc.”.

Tot i les crítiques, tothom coincideix en què l’IMV pot obrir camí per aconseguir la renda bàsica universal. Ara bé, segons Lluís Puigdemont , de la Fundació SER.GI, cal vigilar que l’Estat asseguri una partida suficient per atendre totes les demandes que l’actual context econòmic va generant, “no voldríem que passés, com amb la Llei de Dependència, que els recursos no han estat suficients”. En aquest sentit, Puigdemont considera bàsic que l'acompanyament sociolaboral a les famílies es faci de manera coordinada entre els diferents organismes (SOC, SBAS, etc.) i les entitats socials del territori, “per no perpetuar situacions d'estancament”.