Bocins de pau, el DENIP de cada dia

PER NÚRIA CUADRAT PÈLACH. Quines formes té la pau si l'apliquem al nostre dia a dia? L'autora remarca la importància d'ampliar la mirada sobre la pau i saber reconèixer-la en la nostra quotidaneïtat, fora de campanyes curriculars com el DENIP.

Parlar de pau a les escoles és parlar del que es fa cada dia: d’aquell infant a qui gestionem la beca menjador, de les ajudes socials per a la compra de llibres i material escolar, de la noia que surt avui del centre de salut on ha estat ingressada, d’aquell noi a qui han hagut de treure de casa i ara viu lluny i arriba tard perquè ve a escola amb un transport públic que només acumula retards en hora punta...  I en aquestes tasques de cada dia, en aquest equilibri esgotador d’un equip docent que dona molt més del què s’esperaria, ara, s’hi gestiona també una pandèmia, la de la covid, i la de la indiferència, la de la democratització de la pobresa...També en caps de setmana.

I quan arriba gener, arriba una campanya curricular a la que li hem donat el nom del DENIP: Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Una campanya que molts centres entenen només com l’antítesi de la violència i, per tant, de la guerra.

No s’ha entès, malgrat practicar-ho diàriament, que la pau és allò que estem construint cada dia quan fem aquestes gestions per assegurar la inclusió de totes i cadascuna de les noies i nois al centre. Les que duem a terme quan revisem la normativa del centre i els protocols per aplicar decisions més justes per a cada casuística, quan desacreditem el primer signe, comportament o actitud violenta entre companys o alumnat. Quan, malgrat els esforços, avaluem per capacitats, realitzant projectes, reptes col·lectius i accions curriculars diverses que afavoreixen l’aprenentatge des de diferents perspectives i experiències. Quan dediquem part del nostre temps a escoltar els nois i noies perquè ens expliquin què els passa, com ho viuen, quins son els seus interessos i quines les seves pors i inseguretats. Creant vincles de confiança i seguretat dins les aules que faciliten el diàleg, la convivència i finalment, l’aprenentatge, la motivació per créixer i les ganes de viure col·lectivament. Quan darrera de la llista de classe, de cada nom, hi veiem a la persona que creix amb ànima i cos, amb vida, amb angoixes i amb anhels.

El DENIP pretén mostrar als equips docents que la pau ja es duu a terme als centres educatius i que, segurament, podem millorar-ne la seva posada en pràctica amb coneixements i assessorament. Cal, tanmateix, que aquests equips hi apostin de forma clara. I el mes de gener ens deixa, curricularment parlant, l’espai a les aules i als centres per fer-ho.

Aprofitem aquestes hores per donar sentit a aquestes gestions quotidianes, per prendre’n consciència. I per saber que la gestió de la beca menjador, és assegurar l’article 25 de la Declaració dels Drets Humans a un infant, el de l’alimentació. Que rebre una alumna que surt d’un llarg període d’hospitalització, és acollir i incloure de nou a la societat a aquella que n’havia restat al marge. Que justificar la falta d’aquest alumne que arriba tard ara que agafa un transport públic nefast, és donar seguretat a aquell a qui li ha tocat viure una situació molt difícil, garantint el seu desenvolupament i creixement personal malgrat les adversitats. Que revisar els protocols, és incloure a tothom amb els mateixos drets, garantint-ne la dignitat, la inclusió, el respecte, la identitat, el desenvolupament i, finalment, l’avantsala per a la resolució pacifica dels conflictes amb els que cada dia anem construint la vida a l’escola, sigui 30 de gener, o 31. Tant s’hi val, la pau, siguem-ne conscients: la fem i la practiquem cada dia.

Núria Cuadrat Pèlach és Tècnica d’Educació Crítica i Transformadora de la Coordinadora d’ONG Solidàries 

Article publicat a NonProfit de Xarxanet>>