Drets laborals de les Dones Migrants

PER JESSENIA LAGOS. La vulneració dels drets laborals de la dona migrant és un fet. I en especial, el de les que fan treball de la llar o de cures. L'autora reivindica que cal dignificar aquest sector i conscienciar la societat sobre la necessitat de lluitar junts, nadius i migrants, per al respecte dels drets de tothom.

Tots coneixem els nostres drets i sé que ningú renunciaria als seus. D’entre tots, aquests em criden l’atenció: Naixem lliures i iguals en dignitat i drets. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud. L’esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seves formes. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Tots tenim dret a circular lliurement i a fixar la seva residència en el territori d'un Estat i dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. Tots tenim dret al treball, a la lliure elecció i condicions equitatives i satisfactòries i a la protecció contra la desocupació. Tots tenim dret, a tenir igual salari per igual treball. Tots tenim dret a una remuneració equitativa i satisfactòria. Tota persona té dret al descans, al gaudi del temps lliure.

Fa pocs dies, en un grup de dones treballadores, una jove universitària va dir que els seus col·legues han de marxar de Girona per trobar feina. Un fet que és vàlid per a espanyols i europeus, per a africans, asiàtics i llatinoamericans. Els diaris locals ens expliquen històries de migrants espanyols que van ser sotmesos a maltractaments, humiliació i, moltes vegades, esclavitud, És horrible! La conclusió la va dir Heller, ja l’any 1992: "L'emigració és un dret humà, mentre que la immigració no ho és".

La migració és un fenomen amb la mateixa antiguitat que la de l'ésser humà. Dones, homes i infants travessen fronteres i arrisquen les seves vides a la recerca de... Entre els homes i les dones migrants, són elles qui tenen una situació més desfavorable. En arribar a Catalunya l'única ocupació possible és la de ser treballadora de la llar i les cures perquè és a l'interior d'una casa on no hi ha supervisió. Segons dades del Centre d'Estudis i Recerca Sindicals, per cada dona espanyola dedicada a aquest feina, n’hi ha 8 que són estrangeres. Moltes treballem en l’economia submergida, i patim explotació laboral. És el cas, per exemple de les “internes": salaris baixos, sense drets laborals , llargues jornades de treball sense descansos, s'exigeix ​​o es ridiculitza a qui no parla català, al mateix temps que se'ns nega el dret a estudiar-lo o qualsevol altra formació. A més de la neteja de la casa, fem seguiments mèdics, processos d'estimulació, exercici físic, control de medicaments, observacions i seguiment de conductes del pacient que tenim cura per informar els familiars i el metge de qualsevol canvi...

La treballadora de la llar fa una feina indispensable per a la societat, perquè tothom necessita que algú tingui cura dels seus éssers estimats o que netegi la casa per poder inserir-se al món laboral. Però es considera com un treball de baixa qualificació i per tant, no mereix els mateixos drets que els que gaudeixen els treballadors en règim general. Això ho sap tothom i molts, a més, ho fomenten, o ho miren però giren la cara perquè el veure-ho implica reconèixer una vulneració de drets i mobilitzar-se.

A través de la organización de mujeres en diferentes partes del estado español trabajamos para visibilizar el Trabajo del Hogar y otorgarle la posición que le corresponde, nos formarnos e informarnos sobre nuestros derechos y para parar los abusos; trabajamos en conjunto con el gobierno, para crear medidas para ello, y concientizar a la sociedad de su importancia para su dignificación, pero solo con la conciencia social y la unidad, entre nativos y nuevos ciudadanos, será posible obtener una sociedad más justa y digna.

A través de l'organització de dones de diferents parts de l'Estat espanyol treballem per fer visible el Treball de la Llar i atorgar-li la posició que li correspon. Ens formem i informem dels nostres drets i per aturar els abusos; treballem en conjunt amb el govern, per implementar noves mesures i per conscienciar la societat de la importància de dignificar un sector vital a totes les llars. Només amb la consciència social i la unitat de nadius i nouvinguts serà possible obtenir una societat més justa i digna.  

Jessenia Lagos. Associació Socio Cultural Honduras en la Provincia de Girona.

Publicat al Diari de Girona (10-06-19) >>