El cas de Julian Assange

PER TERESA FORCADES I VILA. L'autora narra la trobada amb Julian Assange, l'any 2017 i demana que es continui lluitant per a la seva absolució i alliberament, com a manera d'assgurar la nostra llibertat futura.

Era l’agost de 2017 i no estava preparada per al que em vaig trobar. L’ambaixada consistia només en unes poques habitacions bastant petites. L’enginyós i dinàmic Julian Assange estava molt pàl·lid i semblava deprimit. Feia molta calor. Em sap greu, però no és possible obrir les finestres. No fa gaire, un home va escalar la paret amb la intenció de matar-me. La nostra conversa va durar més d’una hora. Havia estat sol·licitada per part meva en nom d’un equip de joves cineastes espanyols interessats en què jo entrevistés Assange, que va rebutjar fer cap entrevista, però va demanar de tenir una conversa privada amb mi.

Em van impressionar la combinació de tristesa i lucidesa d’Assange i la seva capacitat d’autocrítica: Jo em creia que revelant la informació vital que s’estava ocultant, ajudaria a fer del món un lloc més lliure i més segur. Però ha passat el contrari. Cito de memòria perquè no recordo les seves paraules literals. Em va explicar que el fet que no s’hagi produït un rebuig massiu generalitzat i efectiu a la vigilància il·legal i a la resta de crims perpetrats pels governs i les grans empreses i denunciats per Wikileaks, ha actuat a efectes pràctics com la seva legitimació. Abans de Wikileaks, els ciutadans de les democràcies occidentals establertes, podíem fingir ignorància. Gràcies a Wikileaks, ara tots sabem que, de forma habitual, persones innocents esdevenen el blanc d’accions militars amb estàndards ètics deficients que estan dirigides per oficials supervisats pels nostres governants; sabem que els nostres governs triats democràticament i les seves principals agències, en particular la CIA als Estats Units, violen la seva pròpia llei de forma sistemàtica en l’àmbit nacional i internacional. L’escàndol hauria d’haver estat majúscul.

Abans els governs ens defensaven suposadament de l’amenaça del comunisme soviètic o xinès; avui, del fonamentalisme islàmic. Acceptem la retallada de llibertats en nom de la seguretat. No hauria de ser aquesta la primera prioritat dels governs d’un món que fa menys de cent anys va experimentar els horrors de dues guerres mundials consecutives? Fins ara, el Papa Francesc sembla ser l’únic líder mundial que gosa parlar obertament de la Tercera Guerra Mundial, no com un malson possible sinó com una realitat ja existent. Li diuen inseguretat global, però la paraula real és guerra. Avui dia hi ha més conflictes armats oberts, més refugiats (60 milions a tot el món), més comerç d’armes, més violència militar i més militarització de les societats civils que durant la Primera i la Segona Guerra Mundial.

A l’Amèrica Llatina, als països àrabs, a Europa, als Estats Units, han sorgit en els darrers anys moviments populars pacífics i utòpics (la revolució boliviana, les primaveres àrabs, l’Occupy Wall Street, el moviment dels indignats) disposats a enfrontar-se als poders falsament democràtics i a les seves mentides. Aquests moviments han estat font de gran esperança. Assange es troba en els moments d’escriure aquestes línies en mans de la policia britànica que ha entrat amb permís del govern de l’Equador a l’ambaixada que li havia ofert refugi i l’ha detingut. Els Estats Units demanen la seva extradició. Va revelar una corrupció criminal generalitzada existent en els més alts nivells de govern i poder. On són, doncs, les “autoritats” disposades a exigir responsabilitats als assenyalats per Wikileaks? Més aviat ens trobem que l’opinió pública s’està girant contra els individus com Assange que, arriscant el propi futur, la pròpia llibertat i fins i tot la pròpia vida, han gosat dir que l’emperador va nu i han revelat de forma concreta la corrupció del poder. Més aviat ens trobem que la reacció general està essent el menyspreu de la democràcia i dels valors occidentals de llibertat individual. Observem avui un gir polític generalitzat cap a l’autoritarisme que fa que proliferin els grups d’extrema dreta.

Mentrestant, organitzant-nos a tot el món per a impedir l’extradició d’Assange, i obtenir la seva absolució i el seu alliberament, estarem defensant no només la seva dignitat i la seva llibertat, sinó també la nostra.

Teresa Forcades i Vila ha escrit aquest article per a l'Agenda Llatinoamericana 2020