Es pot viure amb 1,90 dòlars al dia?

PER SÒNIA CERVIÀ I VIDAL. Amb motiu del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, breu reflexió entorn les desigualtats i algunes mesures per paliar-les.

Sònia Cervià és responsable de comunicació de la Coordinadora

1,90 dòlars al dia és el llindar que separa l’extrema pobresa, de la pobresa a seques. La pobresa pura i dura. Si fem cas de les dades del Banc Mundial, hauríem d’alegrar-nos perquè des del 2012 fins avui, la pobresa extrema s’ha reduït en 200 milions de persones. Però com alegrar-nos que avui “només” el 10% de la població mundial visqui en l’extrema pobresa? Com admirar-nos que un de cada cinc habitants del planeta –la mateixa proporció que a casa nostra- , sigui pobre?

Malauradament, a Catalunya la crisi econòmica i social dels últims anys ha fet créixer les desigualtats i les vulneracions de drets essencials com són el treball, l’atenció sociosanitària, l’habitatge i l’educació. Avui tenim mig milió de persones desocupades que no cobren cap subsidi ni prestació, una mitjana de 7 desnonaments diaris, el percentatge més alt d’Europa de joves que prematurament deixen els estudis, i una atenció sanitària ben retallada, que estudia noves formes d’exclusió per als més vulnerables, com pot ser el copagament .

Necessitem un canvi de model econòmic, social i polític que posi rumb cap a la justícia global. Les entitats que treballem per eradicar la pobresa exigim que els governants facin seva aquesta lluita, amb polítiques més redistributives i pensades per a la vida digna de tothom.

Publicat al Punt Avui >>