Glòria i l'emergència climàtica

PER JORDI MATEU. El temporal Glòria ha demostrat què significa estar en emergència climàtica. Segons l'autor, no podem esperar més a prendre mesures radicals per aturar-la i Girona ho ha de liderar.

Fa més d'un mes Catalunya va ser fortament colpejada per la virulència del temporal Gloria. Un episodi meteorològic dels considerats extrems que afectà gran part del nostre territori de forma molt severa provocant quantitat innombrable de desperfectes i afectacions, i que centrà la cobertura mediàtica dels mitjans del país. En conjunt, una situació amb marcat caràcter d'excepcionalitat, però amb cert regust de preludi.

- Augment de la recurrència i la magnitud dels episodis meteorològics extrems: els científics fa molts anys que ens adverteixen dels efectes del canvi climàtic, sobretot en l'augment de la recurrència i la magnitud dels episodis meteorològics extrems, com va ser el Gloria, o més recentment el Dennis, a les Illes Britàniques. Imatges com les viscudes amb els rius catalans desbordats, platges i passejos engolits per les onades, o vies de comunicació inundades o esfondrades, doncs, seran cada vegada més freqüents i amb afectacions més severes. Exemples d'això en van ser un Delta de l'Ebre completament negat –tal com les previsions menys pessimistes auguren per al 2050–, desperfectes per valor de milions d'euros, o les més de 300.000 persones que van quedar-se durant hores sense aigua potable o electricitat.

I no tot acabà en l'esfera material, sinó que també es va fer palesa la repercussió emocional i sentimental que un fet catastròfic com aquell pot representar-nos com a societat, com a cultura, com a territori, com a país.

- Decréixer per fer front a l'emergència climàtica: ja no podem seguir girant l'esquena a aquesta crisi climàtica, ecològica i civilitzatòria. És l'hora que, com a societat, i des dels governs, s'afronti aquesta emergència de forma urgent i determinada. Cal prioritzar una descarbonització total de les economies i transicionar cap a un sistema socioeconòmic més sostenible, socialment just, igualitari i, al capdavall, que torni a posar la vida i les persones al centre en detriment dels interessos del mercat i dels grans poders econòmics i financers. Estem davant d'un dels reptes més importants de la nostra Història i no podem fallar. La contrarellotge ha començat, però encara hi som a temps.

I només aconseguirem frenar l'embranzida si abandonem les tesis i els paradigmes creixentistes i ens acostem cap a polítiques que incentivin el decreixement energètic i de consum. Fet que comportarà, de facto, que els governs hauran de prioritzar, renunciar i explicar, mai posant en risc el benestar social, sobretot d'aquells sectors de població més vulnerables i que ja pateixen els efectes del canvi climàtic.

- Girona ha d'abanderar aquesta lluita: en tot aquest context, Girona té l'oportunitat d'esdevenir una de les ciutats de referència en la lluita contra l'emergència climàtica i ser pionera en moltes polítiques relatives a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Per fer-ho, i atenent el metabolisme energètic de comarques gironines, esdevindrà crucial incidir en les polítiques de mobilitat, intra i interurbana, prioritzant els desplaçaments a peu, amb bici o amb transport públic. Cosa que duria, indirectament, a haver de repensar urbanísticament l'àrea metropolitana de Girona.

De la mateixa manera que s'haurà de propiciar la transició energètica cap a un model renovable, sostenible i net, així com afavorir la sobirania alimentària basada en l'agroecologia, o fomentar un model de consum allunyat de les compres massives, la generació de residus o el malbaratament de recursos.

I en mesures de mitigació com aquestes és on s'hauran de centrar tots els esforços i recursos del govern gironí. Sense oblidar, però, la necessitat de mesures d'adaptació per pal·liar els efectes de temporals com el Gloria, els quals cada vegada seran més recurrents i virulents.

Jordi Mateu és membre de Rebel·lió o Extinció Girona