L'Ablació, la gran desconeguda

PER ELISABET MATAMALA MIR. L'autora creu que cal entendre la complexitat de la MGF per evitar afegir problemes de discriminació i estigmatització a les nenes catalanes que la pateixen i sobretot, donar informació per evitar-la.

La recent notícia de les tres nenes de les comarques gironines que han patit l’ablació genital femenina ha tornat a despertar interès sobre el tema. El que considero més preocupant del cas és el focus que es posa sobre el procés judicial. Un procés que molt probablement hauran d’afrontar els pares per haver portat les seves filles a Àfrica i haver permès que les sotmetessin a la pràctica de la mutilació genital femenina (MGF). Podríem entendre, per tant, que els pares són els culpables d’aquesta situació i acabar aquí. No obstant això, per entendre de veritat en “què consisteix i què envolta” la MGF cal anar més enllà. Llegint sobre aquesta notícia, he intentat posar-me en el lloc d’aquestes nenes, i també dels pares, i pensar en com es pot sentir cadascú. Però sóc incapaç. No és fàcil empatitzar amb una situació tan dura si no s’hi ha viscut.

Quan una nena és sotmesa a la pràctica de l’ablació (o mutilació, segons el grau de gravetat que se li vulgui donar) genital femenina, les conseqüències físiques – infeccions urinàries, aparició de fístules, intensos dolors menstruals i durant el part –; psicològiques – ansietat, depressions, pressió de la comunitat, por al rebuig i a la solitud, sentiments contradictoris en quant als valors d’origen i de destí –; i sexuals – disminució de la sensibilitat sexual i dolor intens durant les relacions –, per posar alguns exemples, solen durar tota la vida. Si a més li sumem el fet que jutgin els seus pares en el país on probablement aquesta nena ha nascut, on pot ser que experimenti problemes d’identitat degut a trobar-se entre cultures diferents i no saber a quina pertany; o en un nou país, fet que pot suposar un xoc cultural important, la motxil·la d’aquesta nena es fa gran.

Moltes ètnies practicants es troben en pobles aïllats, on les tradicions tenen un pes molt important i l’informació que arriba des de l’exterior és poca. Hi ha tota una sèrie de creences al darrera d’aquesta pràctica, com per exemple, que augmenta la fidelitat de la dona i el plaer sexual de l’home, que la purifica i prevé problemes de salut, i que impedeix que el clítoris pugui créixer i fer mal al nadó durant el part. Per tant, quan els pares decideixen sotmetre les seves filles a la pràctica de la MGF creuen de veritat que estan fent el millor per elles. Entendre aquesta complexitat és el primer pas per evitar problemes de discriminació i estigmatització que sovint aquestes persones es troben en els països de destí. La MGF sempre ha estat un tema tabú. Però a poc a poc, això està cambiant.

La migració de famílies provinents de comunitats practicants a Europa, ha fet que aquestes persones tinguin l’oportunitat de participar en espais de debat sobre sexualitat, drets de les dones, i sobre les conseqüències de la MGF. Generar confiança, mostrar respecte i no jutjar encara que la nostra opinió sigui contrària són ingredients essencials perquè aquests espais funcionin. A més, la involucració activa de l’escola i dels homes en aquests debats és fonamental per trencar amb el desconeixement que envolta la MGF. Generar confiança és un procés lent, és per això que cal treballar des de dins de la comunitat i amb gent de la mateixa comunitat – al país d’origen i de destí –, i asseure’ls a la taula de presa de decisions i no en el banc dels acusats. Com molt bé va dir una pediatra de referència en la temàtica: “és millor una família convençuda que una família amenaçada”.

 Elisabet Matamala Mir és col·laboradora de l’Associació Legki Yakaru – Projecte Heal sobre la MGF

Publicat a El Punt Avui >>