La reorganització de l'exèrcit espanyol i la serra de l'Albera

PER TOMÀS GISBERT. L'augment de l'activitat a la base militar de Sant Climent Sescbes, en l'últim any, es deu a una reorganització de l'exèrcit espanyol.

La darrera reorganització de l’exèrcit espanyol ha comportat un augment important de la activitat a la base militar de Sant Climent Sescebes, incrementant la pressió sobre el seu entorn natural i social. Els veïns i veïnes de Sant Climent i de l’Espolla s’han alçat, amb la campanya “Alto el foc a l’Albera”, per reclamar el tancament del camp de tir.  

Quan l’últim soldat de lleva va deixar les casernes el desembre de 2001, l’exèrcit espanyol es va sumir en una profunda crisi. Mai va aconseguir reclutar el 180.000 efectius que volien per l’exercit professional i les unitats militars amb prou feines arribaven a cobrir el 25% dels efectius.

El dèficit de tropa i marineria marcarà les diferents reorganitzacions militars fetes. Però els diferents governs no s’apartaran del que ha estat el consens sobre política de defensa entre els partits del règim. Un consens basat en el rearmament i modernització militar; el foment de la indústria militar i l’exportació d’armes; l’exèrcit com instrument de l’acció exterior; la subordinació a les aliances militars occidentals i el foment de l’anomenada cultura de defensa per millorar la imatge de l’exèrcit, on les anomenades missions de pau han estat un element important, malgrat que l’actual desgavell de l’Orient Mitjà és producte directe de les intervencions militars impulsades per les grans potències, de les que Espanya no se n’ha perdut ni una.

El Partit Popular, en arribar al govern, va encetar una nova reorganització de les forces armades que el 2016 s’ha començat a posar en pràctica, i aquí és on cal emmarcar els canvis de la Base Militar de Sant Climent Sescebes.

La reorganització militar actual ha vingut donada per tres factors: El nombre real d’efectius als que poden aspirar; les missions internacionals; i la necessitat d’organitzar la força per tenir sempre un mínim llest per intervenir. Es dibuixa un model d’exèrcit de 120.000 efectius en actiu en el que predomini l’actuació conjunta dels exèrcits de terra, aire i armada. En l’exèrcit de terra, hi ha hagut un canvi conceptual important. D’estar estructurat en brigades especialitzades, que calia anar combinant per a cada operació, s’ha passat a les Brigades Orgàniques Polivalents (BOP), unitats que han de disposar de tot el necessari per actuar sense dependre d’altres unitats. S’han reconvertit les 10 brigades especialitzades en 8 BOP, el que ha de permetre establir un cicle de rotació entre elles.

La reorganització ha portat a la integració del Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62, el que tenim a Catalunya, en la BOP Aragon I, convertint-se en un regiment d’infanteria tot perdent el seu caràcter d’unitat de muntanya. Està format per dos batallons, l’ubicat a Sant Climent que es transforma en el Batallón de Infanteria Mecanizada Badajoz 62, i el de Barcelona, d’infanteria motoritzada, que tenen el gruix dels 2167 militars que hi ha a Catalunya. La pràctica totalitat del 586 militars que hi ha a Girona són a la base de Sant Climent.

Però, que és un batalló mecanitzat com el de Sant Climent? És un batalló d’Infanteria en que les tropes es desplacen sobre vehicles cuirassats sobre cadenes armats amb canons que els puguin donar foc de suport. El de Sant Climent disposarà de 100 vehicles de combat d’infanteria (VCI), blindats sobre erugues que ja han començat a arribar.

Això està implicant una transformació fonamental de la base, de ser la seu d’una unitat de caçadors de muntanya passa a ser la base i camp de maniobres i tir d’un batalló mecanitzat amb 100 blindats sobre erugues. Compta ja amb material molt més pesant , el qual no estarà només a l’espera de la propera missió, sinó que les tropes hauran de exercitar-se contínuament, el carros blindats hauran de fer pràctiques de mobilitat i de tir, i per això l’impacte i la pressió de la Base Militar Alvarez de Castro sobre l’Albera serà molt més gran del que ja s’ha patit fins ara.

 

Tomàs Gisbert és Investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Publicat a El Punt Avui >>