La xarxa, una oportunitat per a l'empoderament de les dones

PER MEIUS FERRÉS I FLUVIÀ. L'autora exposa que tot i que les dones representen el 51% de la població, no no estan igualment representades als mitjans de comunicació. Als articles d'opinió, per exemple, només hi ha un 20% de presència de dones.

L'estiu de 2016 un grup de dones d'aquest país van crear la campanya @onsonlesdones, per tal de denunciar l'escassa presència de dones als espais d'opinió als mitjans de comunicació. Eren de molt diversa procedència, d'edats molt diferents i de professions ben variades, però el vincle que les va unir en aquell moment va ser un esclat d'indignació davant una situació que ja feia temps que es constatava, i el convenciment que calia posar-hi remei. La xarxa va ser des del primer moment el seu lloc de trobada, un espai de conversa i d'organització que es va anar configurant de mica en mica, fins a concretar la reivindicació en un recompte diari dels articles d'opinió als diaris en paper i digitals, i la presència en les tertúlies de ràdio i televisió. Quants homes, quantes dones. I així, cada dia. Aquest recompte s'ha anat fent de manera persistent i ha permès presentar uns informes mensuals que es difonen a la xarxa, sobretot a Twitter, per assegurar-se'n la difusió i per interpel·lar directament els mitjans de comunicació que encara mantenen la sobrerepresentació masculina als espais d'opinió.

En el manifest que el grup OnSónLesDones (OSLD) va presentar a final de juliol, s'explicitava la incoherència de la situació: En una societat plural i diversa, que fem créixer i on participem de manera activa en tots els espais, per què la nostra veu és invisible i inaudible? Com es pot explicar que, sent les dones el 51% de la població, als mitjans la proporció sigui marcadament inferior de manera continuada i consistent? El manifest el van signar milers de persones, i se'n van fer actes de presentació al territori. Un dels arguments importants que va esgrimir el grup va ser que la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva entre homes i dones, exigeix paritat tècnica (40/60) en els mitjans de comunicació que reben finançament públic. Es van aconseguir compromisos, però en alguns casos es va fer evident que no hi havia avenços, sobretot en els diaris en paper, amb una mitjana del 20% de presència de dones en els articles d'opinió. Els arguments que esgrimien aquests mitjans eren de l'estil: «les dones no volen participar en tertúlies, no hi ha prou expertes, el que busquem és talent, vingui d'un home o una dona, les dones no tenen temps, no busquen aquesta visibilitat, només volen parlar dels temes que dominen...»

Del bon funcionament del grup OSLD, voldria destacar l'organització en xarxa, l'aprofitament dels recursos que permeten treballar a distància i la manera d'exercir un lideratge col·lectiu sense protagonismes i amb respecte per totes les opinions. Aquests són, al meu entendre, aspectes que trobem replicats en altres col·lectius formats íntegrament per dones.

Un altre element que voldria destacar és que s'ha posat en valor el concepte de «sororitat», entès com la complicitat que poden establir les dones encaminada a assolir un objectiu compartit. De d'OSLD volen deixar clar que són conscients de la lluita massa sovint silenciada, a voltes menyspreada, de grups de dones que reivindiquen els seus drets, dones que lluiten al carrer i també als llocs de treball. En el cas de la iniciativa de què parlem, el context social ha ajudat a visibilitzar molt més una causa compartida des d'arreu i des de fa molts anys. És per això que les membres d'aquest grup s'han mostrat disposades a col·laborar amb d'altres, per engrandir encara més la reivindicació. Les dones treballen les unes al costat de les altres, sense que hi hagi cap voluntat de silenciar la lluita de cap col·lectiu, ans al contrari. Aquesta generositat s'hauria d'estendre a tots els col·lectius socials, que massa vegades es miren de reüll sense entendre que únicament es poden guanyar les causes si s'apleguen voluntats i se sumen esforços.

Finalment, el que demostra la incidència que pot haver tingut la iniciativa d'OSLD és l'interès que hi ha mostrat moltes persones de la classe política, que s'hi han posat en contacte per escoltar i ajudar. Val la pena destacar-ho perquè no és tan habitual aquesta complicitat amb un col·lectiu social des del primer dia que apareix.

El segle XXI serà el segle de les dones, que entenem millor que ningú la construcció de la intel·ligència col·lectiva per poder avançar, la gestió adequada de les emocions, la necessitat de fer una comunitat compromesa per poder avançar, la necessitats de nous lideratges compartits. Les xarxes constitueixen un instrument poderós, que pot ajudar-nos a canviar les coses si ens ho proposem. Perquè sigui efectiu aquest canvi ens ho hem de creure primer nosaltres, i hem de ser capaces de fer-ho veure als altres.

Les dones s'han de comptar, perquè al món que ve, les dones compten.

Meius Ferrés i Fluvià és responsable tècnica de la comunicació a la xarxa de la Universitat de Girona.

Publicat a Diari de Girona>>