Les dones en el tercer sector social

PER GEMMA ALTELL. Malgrat ser un sector molt feminitzat, les dones encara són minoria entre els càrrecs directius.

Segons dades recents, l'economia social ja ocupa un 12,5% del PIB. Parlem, doncs, d'un àmbit econòmic que s'està consolidant amb força i que té la contribució a la transformació social com un dels eixos vertebradors de l'activitat que desenvolupa. Des d'aquesta perspectiva podríem esperar que l'àmbit de l'acció social –també anomenat tercer sector social i inclòs en l'economia social– fos capdavanter d'aquesta transformació que ha de tenir l'equitat de gènere com un punt de partida indiscutible. Tal com afirmàvem ja en la constitució, fa quatre anys, de la xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector (DDiPAS), “la forta presència i l'arrelament d'aquests valors és un element propi del tercer sector social […], tenim un paper ineludible en la construcció de la igualtat d'oportunitats i l'eradicació de les desigualtats de gènere”. La pràctica ens demostra que això només és així a mitges.

Actualment, i segons les dades de l'últim Anuari del Tercer Sector, de les més de 100.000 persones que treballen de manera remunerada en el tercer sector a Catalunya, el 73,9% són dones i el 26,1% són homes. És, doncs, un sector altament feminitzat. Però si entrem en el detall sobre com estan distribuïts els llocs de treball en els organigrames de les organitzacions socials ens trobem que mentre que en les categories de personal administratiu i tasques de suport hi ha un 78% de dones versus un 22% d'homes, en la categoria de direcció i gerència la presència és d'un 64% de dones respecte a un 36% d'homes. En una primera mirada podríem dir que les dones segueixen estant en majoria també en els òrgans de govern de les entitats, però les dades mostren prou clarament quina és la tendència a mesura que anem pujant en l'organigrama. De la mateixa manera que trobem en el mercat laboral general, les dones anem perdent posicions, visibilitat i capacitat d'incidència en la governança i en la presa de decisions en les organitzacions com més amunt mirem. Tant en el mercat laboral tradicional com en les entitats socials. Òbviament aquesta diferència és en termes relatius i no absoluts en l'àmbit social. Per tant, trobem també mostres, encara que més matisades, del sostre de vidre en aquest àmbit.

Si aprofundim una mica més en aquest escenari, ens adonarem que aquesta qüestió també té una traducció en l'estructura salarial. Segons dades de l'Observatori del Tercer Sector, “on sí que es perceben diferències de salaris per sexes és en els càrrecs de direcció i gerència, on els homes cobren un 10% més que les dones. Pel que fa als comandaments intermedis, se segueix la mateixa tendència i els homes cobren un 6% més. Per contra, en la resta de categories professionals, les diferències són insignificants.” És a dir, la bretxa salarial també és present al tercer sector i, com és habitual, s'amplia a les categories de més responsabilitat pel fet d'estar menys regulades per convenis i, per tant, més exposades a la introducció d'elements discriminatoris vers les dones. Tanmateix, hi ha un altre element que està afectant també aquesta bretxa salarial i aquesta disminució de la presència de dones en els càrrecs directius, que és la major presència de contractes a temps parcial entre les dones en el tercer sector. Mentre que els homes estan en un 60% a jornada completa i en un 40% a jornada parcial, les dones estan en un 42% a jornada completa i en un 58% a jornada parcial. Aquesta situació redueix, sens dubte, les possibilitats de promoció professional de les dones dins de l'organització i, alhora, la seva capacitat adquisitiva.

Amb tot això constatem que el sector social no és una excepció als esquemes androcèntrics que, malauradament, segueixen regint la nostra societat. El tercer sector centra els seus esforços i objectius en la cura de les persones. Aquest ha estat un valor tradicionalment vinculat associat als “atributs femenins”; és per això que el sector està molt feminitzat, però és per aquesta mateixa raó que està poc valorat socialment com a sector econòmic. Dins d'aquesta poca valoració social general del sector les dones seguim estant menys visibilitzades que els homes. D'homes n'hi ha pocs però incideixen i se'ls veu més tal com s'estableix en el model patriarcal que arracona les dones a l'espai privat i impulsa els homes als espais públics.

És cert que hi ha alguns espais de debat sobre aquesta qüestió al sector i que la situació és molt menys punyent que en el mercat laboral tradicional, però si estem compromeses/compromesos a crear una societat diferent hem de ser responsables en l'impuls d'aquest canvi. És imprescindible la presència de les dones per liderar un canvi social.