Mirar als ulls

PER RAQUEL SABATER. L'autora parla del projecte Nahuals de Fundació Utopia.

“Veiem en la cooperació internacional una sortida digna a la seva situació i a la de les seves comunitats. Els Nahuals posen tot el seu cor i les seves ganes en canviar les regles del joc”

La meva àvia sempre em dia “ Quan parlis amb algú, mira’l als ulls”. La majoria de frases pedagògiques que ens diuen quan som petits se’ns queden gravades per sempre, al principi de manera literal, però amb el pas dels hiverns ( a mi sempre m’ha agradat més comptar hiverns que primaveres ), es van omplint de significat i van desgranant-se amb aprenentatges cada cop més subtils i més profunds... això és el que m’ha passat amb aquest aprenentatge.  Mirar els ulls no només és una acció de respecte vers el que t’està parlant, sinó que també és una acció plena de significat. Et reconec. Respecto la teva opinió, la comparteixi o no, valoro el temps que passo amb tu, et vull conèixer més, intueixo com et sents, em reconec en tu. Tot això és mirar als ulls a l’altre.

Està bé recordar-ho en els moments actuals, perquè tinc la sensació que s’està  perdent el costum, ocupats com estem en mirar a tot arreu alhora i no a qui tenim davant.

Per això, quan tenim la oportunitat de posar en paraules un projecte com el Nahual, m’ha vingut al cap aquesta frase. Perquè el que et permet aquesta iniciativa, que aquest any compleix 12 hiverns, és mirar als ulls a algú de qui no havies sentit a parlar mai, i que viu en una realitat allunyada en distància, en cultura, en pensaments i en maneres de fer, de la teva realitat quotidiana.

Mirar als ulls d’una jove Nahual, d’ètnia indígena, provinent d’un país amb mancances molt greus en matèria de Drets humans o Equitat de gènere com és Guatemala, et permet conèixer la seva història i t’apropa a un món en què potser mai havies posat un bri de pensament.

Podria aprofitar aquest article per  parlar del que signifiquen els projectes de Sensibilització i Educació pel desenvolupament, i de la cooperació internacional en general,  podria escriure sobre la seva importància en matèria social, econòmica o, fins i tot, mediambiental. Et podria dir que, per els joves que passen aquí 3 mesos, gràcies al Projecte Nahual, la vida professional i personal els hi canvia, i sempre per millor.

Podria esmentar la vital importància que suposa per la gent que ho està passant realment malament, una aportació del 0’7 ( és tant mínim! ) de les nostres institucions públiques,  també em podria estendre sobre els reptes de l’agenda 2030 per fer d’aquest planeta un món més habitable, on sigui agradable viure per tothom. TOTHOM. No només els d’aquí. També els d’allà. Perquè aquí i allà són adverbis d’espai, creats per definir un lloc, no per separar els éssers humans... Podria fer-ho, la veritat. Però si estàs llegint aquest article, probablement ja tens una idea preconcebuda de tot això i ho has llegit mil vegades en formats diferents. Per això no ho faré.

Et vull parlar de l‘Álvaro (Nahual 2008 i pioner en aquest projecte), activista cultural i lluitador aferrissat contra el narcotràfic al seu país, i que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat; De la Lily (Nahual 2009) que va co-crear durant la seva estada un espai de trobada per dones nou vingudes  que encara funciona a les ribes del riu Ter; De la Jackie (Nahual 2010) bibliotecària innovadora que va deixar a Salt la seva empremta amb una iniciativa per infants que continua any rere any,  de la Brendy ( Nahual 2011 ) mestra en àrea rural i que fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a la seva escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules, de la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora Indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d’un sistema heteropatriarcal violent i abusiu, de la Anita o en Pedro, la Maricela ( Nahuals 2013, 2014... ) Continuo? Podria estendre’m parlant de cadascun d’ells perquè tots i cada una van deixar una petjada molt difícil d’esborrar,  La Karla, en Lluís (2015), la Marleny, l’Hugo i l’Ana Luisa ( 2016, 2017.. ); L’Alma o en Gerardo (Nahual 2018) que per posar un exemple,  després de passar mesos retingut  a un centre d’empresonament per “persones il.legals” a Estats Units, va arribar a Catalunya en estat de xoc, i es van anar recuperant entre nosaltres....

No tinc prou espai per parlar de tots,  ni del que va significar per la gent que els va conèixer, hi va compartir estones, van gaudir dels seus tallers de creativitat i dinàmiques anticonflictes, van escoltar la seva història i van arribar a comprendre, encara que només fos per un moment, el que significa ser d’Allà i no d’Aquí.

Gràcies a la implicació dels professionals dels centres cívics i equipaments municipals, de la Coordinadora d’ONGS de Girona i Alt Maresme, de l’energia i esforç de  totes les entitats que formem part d’aquest xarxa tant gran  (i sovint invisible i menystinguda) d’ONG’s i organitzacions socials que tenim a la nostra comarca, gràcies a tots ells, la ciutadania en general, les persones boniques (i les persones sorpreses, les persones confoses, les persones impacients, les persones crítiques amb el sistema, les  persones que no volen tancar els ulls a la realitat) van poder conèixer de primera mà la vida dels que no surten a les notícies quasi mai, que no són influencers... Van conèixer a companys i companyes que veuen en la cooperació internacional, una sortida digna a la seva situació i a la de les seves comunitats, i que posen tot el seu cor i les seves ganes en canviar les regles del joc.

Aquest any, farà una dotzena d’hiverns que el projecte Nahual ens mostra, sense por i sincerament, el què vol dir Sensibilitzar. Més de 30 voluntaris de la Fundació Utopia, els finançadors de la iniciativa ( públics i privats )  i el seu petit, però potent, equip tècnic, ho fan possible.

Si estàs llegint això, i d’alguna manera et ressona dins teu, si t’encurioseix o inclús si t’irrita o et molesta, no deixis de seguir el projecte, vol dir que potser voldries saber-ne més. Vine a les xerrades, presentacions, tallers i dinàmiques dels convidats Nahuals, els fem per tot Girona i en diferents espais de Salt, i allà on ens convidin, allà on siguem rebuts, allà on hi hagi joves, gent gran, professionals de l’acció social, veïns i veïnes, nens i nenes. Estem oberts a explicar al realitat de Guatemala i a que cadascun dels convidats Nahuals puguin deixar la seva emprempta als nostres barris i ciutats.

I si a tu també et donaven lliçons amb frases fetes, no t’ho pensis i recorda: Quan coneguis els Nahuals d’aquest any, no cal res més que mirar-los als ulls.

Raquel Sabater és responsable de Fundació Utopia

Article publicat a Diari de Girona