Papa, tinc son

PER CARLES SERRA. Reflexió sobre l'exili dels refugiats cap als països europeus.

Carles Serra Coll, tècnic de la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Comença a llostrejar, tornem cap a casa amb els nens, bruts i suats de córrer i jugar durant el dia, es despullen, obren l’aixeta i una dutxa calenta els deixa com nous. Més tard, a l’hora d’anar a dormir, un matalàs confortable i uns llençols acollidors els permetran descansar plaentment fins que arribi l’hora d’aixecar-se per anar a l’escola.

Comença a llostrejar, queda molt de camí però tots plegats estem massa cansats per continuar. Corre la veu que més endavant –quants quilòmetres més?- hi ha un campament on podrem passar la nit. Fa tres dies que no dormim en cap catre sota el sostre d’una tenda i que ens hem de rentar com els gats. Ho provem? Serà veritat o un més d’un llarg enfilall de falsos rumors? I si és cert, hi haurà lloc per nosaltres quatre? Quanta estona més podran aguantar els nens?

Dues escenes ben diferents en un mateix espai, la Unió Europea del benestar i la prosperitat. Un sol clam que les hauria d’unir, el que obligui els polítics que ens governen a considerar els refugiats que arriben als nostres països com a persones i no com a estadístiques, el que exigeixiel compliment arreu de l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans –el qual garanteix un habitatge digne a tothom-, el que reclami la fi de totes aquestes guerres provocades pels interessos capitalistes. El que forma la seva veu, i la teva, i la meva.

Article publicat al Punt Avui