Protagonistes per la Pau

PER JAUME PERA. L'autor parla del profit que n'obtindríem si la despesa militar fos invertida en educació per la pau.

Protagonistes per la pau

Els estats membres de la Unió Europea destinen 186.000 milions d’euros a l’any (509 milions cada dia) a defensa. A Europa hi ha més de dos milions de persones ( entre soldats i ciutadans) al servei de la guerra, sense tenir en compte el comerç de les armes...Si volem una cultura de la pau, no podem tolerar aquesta situació. Cal desviar les despeses militars cap a les necessitats socials.

Us imagineu el benefici col·lectiu que obtindríem si les inversions per preparar la guerra (encara que comencéssim gradualment amb una petita part) es destinessin a fomentar la pau ?

Des del CeDRe de la Coordinadora d’ONG Solidàries es fa una formació en cultura de pau adreçada a alumnes de cicles formatius d’Animació Sociocultural, Integració Social i d’Educació Infantil. Un cop formats, aquest alumnat va a les escoles participants i els fan uns tallers adequats a cada cicle, sobre cultura de pau i en relació al treball que es proposa a cada classe, segons l’any. La proposta d’enguany per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), és Protagonistes per la Pau i els alumnes han de cercar informació sobre persones anònimes o conegudes, que per algun motiu han aconseguit fer del món un lloc més humà, més just i més pacífic. 

“La memòria produeix esperança igual que l’amnèsia produeix desesperació”, va dir el teòleg Walter Brueggemann. Quan desconeixem com han canviat les coses, no veus que canvien o que les pots canviar, et creus que tot és immutable, inevitable i invulnerable , i la falta de memòria reforça aquesta visió. Un altre mal que porta l’amnèsia és la manca d’exemples de canvi positiu, de poder popular, proves que podem aconseguir-ho i que ho hem d’aconseguir. George Orwell va escriure . “Qui domina el passat, controla el futur. Qui controla el present, controla el passat”. Controlar el passat comença per conèixer-lo; les històries que expliquem sobre qui érem i què fèiem conformen el que podem i podrem fer.

Sovint pensem que els canvis que ens proposem han de tenir resultats immediats, a curt termini. Però recordem que la lluita per aconseguir el vot de les dones va durar més de tres quarts de segle. Altres canvis que resulten en victòries, després s’obliden. Timor Oriental va estar brutalment ocupat per Indonèsia del 1975 al 2002; el país alliberat ja no és notícia. Podríem aprendre moltes coses de les notables manifestacions de poder i de solidaritat de Timor Oriental , i de la seva victòria final , però sembla que s’ha oblidat tota la lluita.

Ens calen textos, poemes o monuments a aquestes victòries perquè siguin fites en la memòria de tothom. Si podem treure alguna conclusió d’on érem abans i on som ara, és que l’inimaginable és normal, que el camí cap endavant no és mai una línia recta.Howard Zinn , historiador social nordamericà, va escriure l’any 1988 : «La lluita per la justícia no hauria d’abandonar-se mai pel poder aparentment desbordant dels que tenen les armes i els diners i semblen determinats a conservar-los. Els poders aparents han demostrat un cop i un altre que són vulnerables al fervor moral, a la determinació, a la unitat, a l’organització, al sacrifici, a l’enginy, a la ingenuïtat, al valor, a la paciència...ja siguin negres d’Alabama o de Sud-àfrica, pagesos de El Salvador, Nicaragua o Vietnam, o treballadors i intel·lectuals de Polònia, Hongria o la mateixa Unió Soviètica».

La proposta per als alumnes de Girona i Figueres per a celebrar el DENIP 2018 és una aposta per donar a conèixer exemples positius que cal difondre per contribuir a l’esperança d’un món millor.

Jaume Pera és membre de Justícia i Pau Girona

Publicat al Punt Avui>>