Solidaritat made in Girona

PER SÒNIA CERVIÀ I VIDAL. L'autora repassa la trajectòria de la Coordinadora d'ONG Solidàries i de les campanyes que s'han anat fent en els 24 anys de vida de l'entitat.

Vint-i-quatre anys donen per molt. Per fer moltes campanyes, per organitzar moltes manifestacions, per aconseguir alguna victòria, per celebrar moltíssimes reunions i per bastir un llarg llistat de noms que posa al descobert l’ADN de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme: Benigno Mancebo, Josep Manel Delàs, Dolors Bassa, Cecilia Peñaherrera, Joan Surroca, Núria Terés , Jaume Soler...i tants d’altres defensors i defensores dels Drets Humans.

L’any 1994, quan es posa en marxa la Coordinadora d’ONG Solidàries, els comitès d’agermanament de les comarques gironines amb poblacions nicaragüenques es van reunir a Torroella de Montgrí, per treballar de manera coordinada. En certa manera, doncs, la Coordinadora és filla de la revolució sandinista a Nicaragua. Aquell triomf popular va generar una empatia i una efervescència en la societat civil catalana, que va activar nombrosos agermanaments a la demarcació: Arbúcies i Palacagüina, Salt i Quilalí, Bluefields i Girona, Banyoles i Condega, Quart i Kukra Hill...Però als inicis de la Coordinadora, cal sumar-hi, d’altres entitats del tercer sector i del món de la solidaritat sense les quals seria impossible comprendre la trajectòria de l’entitat: parlem de la Fundació SER.GI, de Justícia i Pau-Girona, del Servei d’Atenció a la Immigració de Càritas-Girona, de l’Associació GRAMC o Amnistia Internacional Alt Empordà.

Curiosament, el naixement de la Coordinadora va associat també a la desapareguda mili. En aquells moments hi havia l’APOC, Associació de Pacifistes i Objectors de Consciència, formada per un grup de joves que ‘batallaven’ pel dret a no haver de fer el servei militar obligatori. El treball iniciat per l’APOC en l’àmbit de la sensibilització en cultura de pau va ser, precisament, l’embrió del Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat, ara convertit en un centre de referència a Catalunya pel que fa a recursos de Pau, Drets Humans, Gènere i Interculturalitat. Amb els primers materials pedagògics de l’APOC sobre cultura de pau, es va començar a gestar el CeDRe, entès com un centre de recursos gratuït i obert a tothom, on obtenir materials educatius per reforçar el treball sobre solidaritat, tal com avui el coneixem, però entès també com a secretaria des d’on idear, coordinar i donar suport a iniciatives solidàries conjuntes.

Amb la mobilització pel 0’7%, la Coordinadora d’ONG Solidàries es va donar a conèixer a la ciutadania gironina. Va ser una de les primeres grans campanyes informatives i reivindicatives que es va dur a molts municipis de la demarcació. Avui que malauradament es veu com la majoria d’ajuntaments han retrocedit en les seves aportacions, és important recordar experiències reeixides com la de l’Ajuntament d’Arbúcies, que va arribar a destinar el 2% dels pressupostos a solidaritat i cooperació.

Durant els vint-i-quatre anys de l’entitat, la Coordinadora ha comptat amb representació d’una quarantena de poblacions gironines i de l’Alt Maresme, i ha estat punt de trobada i punt de sortida d’altres campanyes com la de la reivindicació dels Drets Humans per a tothom i arreu; la de la  lluita per l’abolició del deute extern; la campanya per donar suport a la iniciativa que reclama Justícia Universal per a Quim Vallmajó i per a l’Àfrica dels Grans Llacs; la de la promoció de l’Objecció Fiscal com a manera de no destinar ni un euro al negoci de la guerra; la campanya de l’anada i tornada de l’Agenda Llatinoamericana; la reivindicació de la desmilitarització del Castell de Sant Ferran de Figueres per convertir-lo en un Castell per la Pau; la campanya del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau que cada any arriba uns 3.000 infants gironins i figuerencs; la de la reivindicació del Dret a Vot per a les persones d’origen estranger; la participació en Xarxes com la de Lluita pels Drets Socials de Girona o la Plataforma Girona Acull, o el suport i la promoció als projectes de codesenvolupament com una eina indispensable per a la cohesió social.

Tot plegat és una petita mostra del que mouen i del que han mogut la setantena d’entitats presents avui a la Coordinadora. Entitats petites, formades sobretot per voluntariat, que massa sovint passen desapercebudes pel senzill fet d’estar a la ‘perifèria’ catalana. ONGD disperses en el territori però ben arrelades als seus municipis, on la proximitat i la coneixença faciliten fer una mena de sensibilització ‘porta a porta’.

 Codesenvolupament com a eina de cohesió

En els últims anys, la fisonomia de la població gironina ha canviat de manera notable i molts municipis compten amb un alt percentatge de població nouvinguda. En aquest sentit, i des dels seus inicis, la Coordinadora d’ONG Solidàries ha sabut canalitzar les demandes de les entitats dels col·lectius gambià, senegalès, malià o nigerià, formades per persones que, un cop establertes i amb les necessitats bàsiques cobertes, han decidit incidir en la millora dels seus pobles als països d’origen. Aquesta col·laboració amb les entitats de codesenvolupament ha permès teixir moltes complicitats entre les persones autòctones i les nouvingudes i ha permès posar en marxa campanyes contra una Llei d’Estrangeria que discrimina una important part de la població gironina a l’hora d’exercir el Dret a Vot, que els nega l’assistència sanitària o que els criminalitza pel sol fet de no disposar de permís de residència.

Al mateix temps, les entitats de la Coordinadora no giren l’esquena a la realitat ni deixen de banda les necessitats de salut, vivenda o educació, presents a la nostra societat. Si bé la Coordinadora ja inclou un bon nombre d’entitats del tercer sector al costat de les cooperació, és clar que amb la crisi, les primeres han guanyat protagonisme.

Com són les entitats gironines?

El retrat d’una ONGD de les comarques gironines és, com dèiem, el d’una entitat petita - només el 45% de les entitats tenen més de 20 membres- i formada per voluntariat. Segons es desprèn d’una enquesta interna que vam dur a terme la primavera passada, la majoria de les entitats treballen la pau (81%) i els Drets Humans (100%). Les dades dibuixen entitats formades majoritàriament per dones -4 de cada 5 membres ho són- i pel que fa a l’origen dels seus membres, destaca que un 36% són persones extracomunitàries, com a exemple de la importància del codesenvolupament a les comarques gironines.

L’origen de les persones involucrades a les nostres entitats té molt a veure amb els països on arriba la solidaritat gironina, especialment països d’Àfrica i Llatinoamèrica. Cal destacar, però, que col·lectius com el marroquí o l’hondureny, molt presents al territori gironí, no tenen una representació proporcional en l’ àmbit solidari.

Nous reptes

A punt de fer vint-i-cinc anys, el context no té res a veure al de 1994. Amb un país immers en una crisi econòmica de llarga durada, que es troba en ple procés de redefinició nacional i social, la tasca de les ONGD, tot i ser molt apreciada per la ciutadania, pateix la indiferència de la majoria de la classe política. Aquesta, i amb l’excusa de l’escassetat de recursos, ha anat retallant el fons destinats a la cooperació al desenvolupament. Per a les persones implicades en les ONG solidàries, la cooperació és un deure moral, polític i de país, del Nord cap al Sud . En aquest sentit, les entitats de la Coordinadora han de saber transmetre a la societat gironina que la solidaritat no és caritat i que el valor de les ONGD rau en la transformació de les consciències.

Sònia Cervià, és responsable de comunicació de la Coordinadora d’ONG Solidàries