Tracte cruel i degradant a les dones migrants

PER XAVIER MERINO. La immigració que ve a Europa ha d'aguantar, sovint, tractes cruels, inhumans i degradants. Un dels col·lectius més sensibles és el de les dones.

«"Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants" (Art. 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

El 12 de desembre de 1997 l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 26 de juny com a Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport de les Víctimes de la Tortura. (resolució 52/149). A Girona des de fa uns anys ACAT (Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura) i Justícia i Pau, commemorem aquesta data amb una pregària ecumènica i una conferència sobre algun aspecte de la tortura o el maltractament.
La conferència d'enguany serà el 25 de juny i porta per títol Violència sexual sobre les dones en el trajecte migratori. La farà Sònia Herrera, comunicadora, editora del bloc de Cristianisme i Justícia, especialitzada en estudis feministes. El tema el va exposar, fa uns mesos, al quadern núm. 187 de l'entitat esmentada. Serà a les set del vespre, a la Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona i és oberta a totes les persones interessades.

La immigració que ve a Europa ha d'aguantar sovint, si no tortura pròpiament dita, tractes cruels, inhumans i degradants. Les causes que provoquen aquesta migració són diverses. Les principals són: fugir de països en guerra o amb un nivell de violència elevat; fugir de la persecució per causes polítiques; fugir de la fam que provoca nombroses morts; aspirar a una qualitat de vida no assolible als països d'origen, en els aspectes econòmic, sanitari, cultural, etc. Es pot dir que el que busquen és de sobreviure amb un mínim de dignitat.

La immigració subsahariana que vol arribar a Espanya es troba amb les tanques de Ceuta i Melilla, molt difícils de superar i que comporten, amb la filferrada amb ganivetes risc de ferides greus i, fins i tot, amb perill de mort.

Si aconsegueixen entrar en territori de l'Estat espanyol i no tenen la documentació regularitzada, poden ser tancats durant seixanta dies en un CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) mentre se'n tramita l'expulsió. Al CIE estan incomunicats i molt desatesos en tots els aspectes.

Si vénen d'un país en guerra o han patit persecució per les seves idees poden demanar asil polític, però la tramitació és llarga i complicada i poden romandre anys en situació irregular, cosa que els pot comportar problemes de tota mena i, en no poder treballar legalment, viure en la misèria.

Les dones, com diu Sònia Herrera al quadern esmentat de Cristianisme i Justícia, "es troben amb tot un seguit de vulnerabilitats i riscos derivats de l'aïllament, la discriminació i l'exclusió que molt sovint acompanyen el camí i que habitualment les duen a patir les mateixes desigualtats associades al seu gènere que ja patien al lloc d'origen".

"Les dones, que són gairebé el 50% de la població migrant, es veuen immerses sovint en una cadena de violències masclistes de la qual són objecte per la seva condició específica de dones, que suposen una violació contínua dels seus drets humans fonamentals i que molt sovint desemboquen en una les seves formes més cruentes: la violència sexual".

Sònia Herrera, en aquesta conferència, ens parlarà d'aquest tipus de violència, molt menys freqüent sobre els immigrants masculins, que sovint és amagada o tractada de forma residual pels mitjans d'informació tradicionals i que degrada les dones que el pateixen i els qui els la imposen.»

Article publicat al Diari de Girona el 2014.