La noviolència a l'educació
El 10 de novembre de 1998 l’Assemblea General de les Nacions Unides «proclama el període de 2001-2010 Decenni internacional de la promoció d’una cultura de noviolència i de pau en benefici dels nens del món» (Resolució 53/25). En la part expositiva de la resolució, l’Assemblea General considera «que una cultura de la noviolència i la pau afavoreix el respecte de la vida i la dignitat de tot ésser humà sense cap mena de prejudici ni de discriminació». També reconeix que «l’educació té un paper en la construcció d’una cultura de la noviolència i la pau, especialment per ensenyar als nens la pràctica de la noviolència i la pau, contribuint així a la realització dels objectius i principis enunciats a la Carta de les Nacions Unides». A més a més, l’Assemblea General «convida els estats membres a prendre les mesures necessàries per tal que la pràctica de la noviolència i la pau sigui ensenyada a tots els nivells de les seves societats respectives, inclosos els centres educatius». Hi ha raons per alegrar-se que els representants dels estats reunits a Nova York hagin votat aquesta resolució, quan la noviolència és encara aliena a la cultura de la qual som hereus.
Els conceptes que ordenen i estructuren el nostre pensament deixen poc espai a la noció de la noviolència, mentre que la violència conforma una part del nostre univers de pensament i de la nostra conducta. La noviolència ve a trasbalsar els nostres punts de referència. El concepte mateix de noviolència troba en les nostres ments dificultats tan importants que sovint ens veiem temptats de recusar-ne la pertinència. Per tant ens queda per endegar tot un treball pedagògic per tal que la resolució de les Nacions Unides no romangui lletra morta i aquesta «cultura de la noviolència i la pau» de la qual parla transformi de debò les mentalitats dels mestres i dels nens.
